Casualitats de la vida, ironies de l'esdevenir han volgut que una diada tan nostrada com Sant Jordi tingui com a gran protagonista el més madrileny de tots els castissos actualment: C.Tangana. Madrid ens roba! Després de posposar una vegada i una altra les dates de la seva gira per culpa d'aquella cosa insuportable que va ser la pandèmia i els seus reiteratius confinaments totals, comarcals o locals, per fi arriba a Barcelona el 'Sin cantar ni afinar tour 22', la gira amb què la figura més rellevant i destacada de l'escena musical estatal actualment està presentant el seu darrer disc, El madrileño. Un àlbum amb què, aproximant-se a les formes clàssiques del pop rock espanyol i sumant-li pinzellades de ritmes llatins, ha capgirat la música urbana facturada per aquestes latituds.
🌹 Sant Jordi 2022, en directe: última hora de la diada del 23 d'abril
Filosofia i cops de puny
No fa tant que C. Tangana era Antón Alvarez Alfaro, Pucho per als amics, un raper de l'extraradi de Madrid amb estudis de Filosofia. Amarat d'hores i hores d'escolta compulsiva dels discos de Mala Rodríguez, Siete Notas Siete Colores, CPV, Violadores del Verso, Solo los Solos, Toteking, El Chojin o SFDK rimava amagat rere el nom de Crema. Versos que volaven per lliure fins que es va sumar al col·lectiu Agorazein.
Era l'època en què tenia els seus particulars beefs amb la gent de Los Chikos del Maiz. Pucho va repartir estopa amb el tema 'Nada'. Els valencians el van atacar despietadament amb 'Los Pollos Hermanos'. "El problema es que cobro más que tú y tu grupo juntos", tiraven Nega i Sucio contra el que definien com 'el pagafantas de Carlota'. Una tangana que va acabar a cops de puny en un concert de Los Chikos del Maiz de 2015 a Madrid. Una qüestió d'estat en la qual fins i tot es va posicionar Pablo Iglesias... a favor dels llevantins.
De tangana en Tangana
Agorazein presenta... C. Tangana era el mes de juny de 2011 i amb aquest disc, l'Antón presentava en societat el seu nou alter ego. Recordeu el seu nom: C. Tangana. Un àlbum que ja evidenciava les ganes de portar el rap (aleshores això de música urbana era una etelèquia) a paratges encara no explorats a casa nostra. Això sí, un treball més que correcte però encara lluny de convertir-se en una obra referencial. Tot canviaria quan el madrileny va començar a col·laborar amb el productor català Alizzz. D'aquella associació sorgirien temes com 'Llámame más tarde' o 'Antes de morirme', composicions en què col·laborava la Rosalía, aleshores parella de l'Antón (el madrileny també participaria de la composició d' El mal querer, el disc què enlairaria la trajectòria de la cantant de Sant Esteve Sesrovires).
C. Tangana - 'Antes de morirme' feat. Rosalía
Més important va ser encara l'aparició de Ídolo, disc afiliat a les formes del rap i el trap però que, només cal escoltar temes com 'Mala mujer' per adonar-se'n, s'expandia cap a territoris sonors que acabarien eclosionant amb El madrileño. Obra total, l'última referència de Tangana és un disc que mira endavant girant la vista per enmirallar-se en el passat. Anton... i Cristian Quirante Catalán (l'Alizzz) parteixen de la música urbana però arriben al pop, el rock i el flamenc espanyol dels 80 i els 90 i la música llatina. Paradigma d'això és una llista de col·laboradors que és una veritable fantasia melòmana on trobem noms com Niño de Elche, La Húngara, Toquinho, Gipsy Kings, Jorge Drexler, Kiko Veneno, Andrés Calamaro...
Des de l'escriptori
Publicat ara fa un any, El madrileño, àlbum aparador de singles aclaparadors com 'Demasiadas mujeres', 'Tú me dejaste de querer', 'Nunca estoy', 'Los tontos' o 'Hong Kong', es va convertir instantàniament en un clàssic contemporani. L'instint brutal de Tangana pel marketing i la polèmica amb rèdits van fer la resta. Això i un Tiny Desk que va deixar bocabadats els 29 milions d'usuaris que ja l'han vist a Youtube i que d'alguna manera és la base de l'espectacle amb què actualment està girant l'Antón i que avui presentarà a Barcelona.
Diuen les cròniques del concert que en Pucho va oferir al Wizink Center de Madrid a inicis del passat mes de març, que aquella va ser una vetllada catàrtica. Una d'aquelles experiències transformadores. Una d'aquelles actuacions de què surts sent una persona totalment diferent a la que eres quan vas entrar. Ai, la premsa musical, sempre tan hiperbòlica. O potser aquesta vegada no tant. Ho sabrem aquest nit quan un madrileny es converteixi en el gran protagonista de la diada de Sant Jordi.