El món de la música ha volgut manifestar la seva solidaritat amb els consellers empresonats, amb Jordi Sánchez i amb Jordi Cuixart amb el Concert per la Llibertat dels Presos Polítics. Un acte en què hi han volgut estar presents algunes de les grans figures de la música pop i rock catalana: Cesk Freixas, els Amics de les Arts, la Companyia Elèctrica Dharma, Beth... Un concert solidari, coorganitzat per l'ANC i per Òmnium, del que tot els beneficis, íntegrament, van a parar a la caixa de solidaritat, ara més necessitada de fons que mai per la possible fiança que es pugui imposar dilluns als presos. L'Estadi Olímpic s'ha omplert amb una bona entrada, amb molta gent amb mocadors i gorros grocs, i amb estelades. Un públic majoritàriament familiar i de gent gran; el percentatge de joves, en aquest concert de música jove, no ha estat molt gran. I malgrat tot, l'ambient s'ha anat escalfant a mesura que el concert avançava, a desgrat del fred glacial que ha imperat.

A Sound of Thunder.

Segadors heavy

El concert s'ha obert, quan encara anava entrant gent a l'Estadi, amb una versió heavy d'Els Segadors a càrrec d'un grup d'Estats Units, A Sound of Thunder... Una sorprenent versió en què el públic ha corejat el "Catalunya triomfant" a ritme de música heavy... A continuació Èric Vergés, Èric Vinaixa, Oriol Barri i Joan Rovira han cantat una cançó d'Els Catarres que no podia ser més adequada, per animar al públic en uns moments durs: Invencibles. El públic ha reaccionat amb entusiasme, tot cantant amb el grup el títol del tema: "Invencibles, invencibles". I ha acabat amb crits de "Visca la Terra Lliure". Entre actuació i actuació hi ha hagut parlaments, cartes dels presos, vídeos dels exiliats...

Llach recuperat

Ha pres el relleu un tema clàssic de Lluís Llach "Que tinguem sort", versionat per Júlia Jové i Salva Racero. El públic s'ha anat animant a mesura que avançaven les intervencions i els parlaments, amb crits de "Llibertat, llibertat, llibertat" i amb forts aplaudiments als missatges dels empresonats i exiliats. David Fernàndez, Borja Penalba, Mireia Vives i David Caño, els autoanomenats Brigada Ovidi Montllor, han portat a l'Estadi Sageta de foc, un tema d'Ovidi Montllor; animats pel públic, que cridava amb els músics "Junteu-vos, junteu-vos". En acabar, Toni Albà s'ha posat el públic a la butxaca amb la seva intervenció, composada d'un parlament satíric i d'una ària operística, no menys humorística. Cesk Freixas i Pau Alabajos, a continuació, han passat a un altre cantant emblemàtic del País Valencià, Raimon, amb el seu Al vent. Els mateixos músics, amb Borja Penalba i David Fernández han interpretat un tema que en els darrers mesos a tornat a l'actualitat, L'Estaca, que el públic ha seguit amb els llums dels seus telèfons encesos, en un dels moments més emotius del concert.

Amics de les Arts.

Tristor i ràbia

Gemma Humet, Judit Neddermann i Paula Valls han interpretat un dels temes més tristos que havia interpretat mai Maria del Mar Bonet: L'Àguila negra, de Barbara. Una cançó que el públic ha rebut també amb els llums dels mòbils encesos. I si les tres cantants han canalitzat la tristor del públic per la situació dels presos, Quico Pi de la Serra i Amadeu Casas han fet sortir la ràbia que tot els assistents amb tot un clàssic: Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. 

Quico Pi de la Serra.

La música de la transició que torna

En aquests temps que alguns missatges de la transició tornen a estar d'actualitat, Marc Riera, Pau Lobo, Jordi Ginesta, Josep Montero, Kel Sangüesa i Gerard Aledo han versionat el famós tema Libre, de Nino Bravo. El ritme ha canviat radicalment amb Montse Castellà, Ivette Nadal, Aitor Xeic i Miquel Cubero que han dut a l'escenari l'Esperança de Txarango, una cançó que ha suposat un canvi de ritme radical i que ha escalfat al públic que era a la pista. Amics de les Arts han fet una actuació de luxe, amb l'Orfeó Català, han fet una interpretació col·lectiva Louisiana o els camps de cotó. Buhos ha aconseguit il·luminar les pistes i la grada amb el seu èxit Barcelona s'il·lumina, que han interpretat amb el suport de Kelly Koers, Germà Negre, David Rossell i Green Valley.

El so de la revolta

"Tornaria a parlar tendrament d'aquesta terra", ha començat a recitar Joan Fortuny, de la Companyia Elèctrica Dharma, apel·lant a "la rauxa dels condemnats" i demanant "la caiguda de totes les muralles, totes, totes". I han aconseguit guanyar-se al públic en un moment de màxima força al fer cantar l'eslògan "Els carrers seran sempre nostres". La gent ha fet els cors de les melodies de la Dharma amb moltíssima potència. Ha estat l'avantclímax del concert, que ha estat en la transmissió del missatge, per vídeo, de Carles Puigdemont, que ha rebut una grandíssima ovació. Beth li ha posat un epíleg líric amb una versió del País petit, de Lluís Llach.

Monica Green.

L'únic impossible

L'actuació principal del concert ha estat la de la Banda Impossible, integrada per Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Natxo Tarrés, Pemi Fortuny, Jofre Bardagí, que ha fet la penúltima intervenció musical, la més llarga, amb temes com Camins, Corren, Tornaré a ser lliure (amb el Get up, de Bob Marley, inclós), Pau... I el concert ha acabat con un cant conjunt de tots els músics, encapçalats per Mònica Green, amb el  Junts ho farem possible, un espiritual que va popularitzar Joan Baez  (We shall overcome), símbol de la cançó protesta. El públic ha cantat l'himne amb versos adaptats a les circumstàncies actuals com "Visca la República" o "No tenim cap por". I, abans de marxar, els assistents, fora de programa, han volgut fer un darrera manifestació de fermesa amb el cant d'Els segadors.