Expliquen que després de demanar una Coca Cola en català en un bar, el dependent li va etzibar a Guillem d'Efak: “uf, quin ensurt! Fins que has parlat pensava que eres negre”. No sé del tot si l'anècdota és certa o si va anar ben bé així, però t'explico això perquè mentre reclamem referents en català, ens n'hem oblidat bastant de d'Efak. Un cantautor que va ser una de les primeres persones negres que va viure a Mallorca, que en ple franquisme feia música, teatre i poesia en català i que es va convertir en una de les veus més originals de la Nova Cançó. I si amb tot aquest currículum la majoria dels catalans que rondem la vintena no sabem qui és, potser tenim un problema. Avui, que fa 26 anys que va morir, és bon dia per posar fil a l'agulla i solucionar-ho.

Això no vol dir que no s'hagi fet feina i, de fet, s'han editat més discs amb la seva música des que va morir que durant tota la seva vida. Una tasca que es va incrementar el 2015, quan es va celebrar el vintè aniversari de la seva mort i a la qual es va sumar el músic mallorquí Marcel Pich amb un espectacle que ha recuperat aquest 2021 pel BarnaSants i que es podrà veure a València, l'Alguer i les Illes. “Es tracta de revisitar el patrimoni que ens ha deixat el personatge: va ser una figura excepcional a la Nova Cançó que va trencar tots els tòpics. Necessitem referents i símbols, i qui millor que ell per representar la cultura mallorquina contemporània?”, explica.

No només va ser músic, va guanyar el premi Carles Riba per un dels seus llibres de poesia, es va dedicar a escriure cartes per les prostitutes de Manacor, va fer de traductor, guia turístic, miner i va regentar la Cova del Drac i la Cucafera, que s'omplien cada nit per escoltar-lo mentre la policia esperava a la porta. Va tenir una vida intensa, bohèmia i de vividor que faria les delícies de qualsevol estudiant de lletres i que farà, que després de donar una lectura a la seva biografia, et replantegis què estàs fent la teva gris i avorrida vida. Però si tot això t'ha obert la gana, per on pots començar a escoltar-lo?

La balada d'en Jordi Roca 

Potser el seu tema més conegut, perquè ha estat dels més reivindicats políticament. La lletra narra els últims moments de Jordi Roca, un jornaler que el 1851 va ser condemnar a mort per robatori i violació després que l'enxampessin marxant de casa de la seva amant, uns crims que ell sempre va negar. Uns fets reals que es van convertir en un romanç que a Mallorca es va cantar fins a la Guerra Civil. Recuperant la història l'any 1965, d'Efak fa una condemna a la pena de mort que aconsegueix passar la censura gràcies a la seva base històrica. "Part del seu mèrit és que fa servir històries locals per parlar de temes universals, com l'amor, el desamor, la violència d'una guerra", explica Pich. 

Sa cançó de son coletes

Amb aquest tema, d'Efak fa servir de nou un episodi històric per parlar de qüestions que el preocupaven: en aquest cas la guerra de les Germanies del segle XVI, la qual utilitza per parlar de la Guerra Civil. Per Pich, un altre exemple de com coneixia de bé la història de Mallorca. Una cultura local que va aprendre, en part, donant classes als fills dels pagesos que vivien fora de Manacor i que impregna moltes de les seves cançons. "Però no només això, també s'ha de reivindicar la bellesa de la cançó. Ell deia que el més revolucionari és tenir bon gust i s'hi mirava. A més que era un gran intèrpret, una cosa en què a vegades la Nova Cançó fallava", diu.

Blues en sol

"Va ser una figura excepcional dins la Nova Cançó, perquè va sortir dels estàndards, no va seguir el tòpic de tres acords rascats. D'Efak va viatjar per diversos estils musicals, també el jazz i el blues, i va fer una proposta innovadora i diferent de tot el que s'estava fent", explica Pich. Blues en Sol potser és el millor exemple d'això, un blues, cantat en català publicat durant els seixanta.