Jordi Portals va guanyar el Premi de Literatura Eròtica Vall d'Albaida amb La confessió, un llibre que ara publica l'editorial Bromera. Portals, que ja havia guanyat nombrosos premis de narrativa curta i havia publicat diverses obres d'assaig i teatre, s'estrena en el gènere. La confessió, en el fons, és la recuperació d'un tema clàssic de la novel·la eròtica: l'inici a la sexualitat d'una persona que fins aleshores se n'ha mantingut al marge de forma aferrissada. Però Portals li dóna la volta a la història.
Un món a descobrir
Si a Justine del marquès de Sade, i a tantes obres pornogràfiques posteriors, el protagonista de l'obra era una noia jove que era incitada a la sexualitat per homes més grans que ella, el protagonista de La confessió és un sacerdot. I ben granadet. En la primera pàgina del llibre el personatge, que escriu en primera persona, ho exposa obertament: "Diguem-ho d'entrada: tinc més de seixanta anys i soc verge". L'explicació ve tot seguit: el personatge és un sacerdot. En un temps on es multipliquen les revelacions d'escàndols sexuals al sí de l'Església, Portals hagués pogut retratar un personatge pervertit, un autèntic sàtrapa, i ningú hagués dubtat de la seva credibilitat. Però el personatge s'escapa completament d'aquest clixé. El protagonista de La confessió és un capellà vocacional, que ha mantingut el celibat, i que si bé ha tingut temptacions, sempre ha lluitat per superar-les per tal de dedicar-se plenament al sacerdoci.
La confessió
La plàcida existència d'aquest capellà, que es dedica atentament a una feligresia en franca crisi, es veu sobtadament trencada per una dona. Aquesta va a confessar-se i li explica amb pèls i senyals una relació adúltera que manté i que li provoca problemes de consciència perquè és molt catòlica (tot i que sap que el seu marit la ha estat enredant durant anys). La dona no pot deixar la relació i periòdicament tornarà a l'església i li explicarà al confessor els progressos de la seva relació. Portals no retrata a una model espectacular, sinó a una dona madura i discreta, però això no treu que el capellà vagi agafant una fixació en la seva experiència sexual i acabi totalment obsedit en ella, fins al punt d'escriure un diari sobre les seves confessions i l'excitació que li provoquen, tot descobrint-li un món que li havia romàs ocult.
Control
Jordi Portals aconsegueix fer una obra molt mesurada, que justament per això es fa molt versemblant. L'espiral d'obssesió del capellà per la seva feligresa i pel sexe anirà en augment d'una forma exponencial al llarg de les 100 pàgines d'aquest petit llibre carregat de grans passions. Si no hi ha res de més eròtic que la caiguda de l'impossible, la perversió d'un honest sacerdot de 60 anys, sens dubte, supera rècords. I, a més a més, escapa als esquemes sovint massa reiteratius del gènere. El joc entre la confessió del capellà, que explica al lector els seus pecats de pensament, i la confessió de la feligresa explicant els seus pecats d'obra resulta prou reeixit.