Heu plorat mai a la feina? Us heu pillat d’un masclista prototip? Sabeu què vol dir la síndrome de la impostora? Sí, sí i sí. Majoritàriament, només hi ha aquesta resposta.

Pot sonar molt bàsic començar amb el tan escoltat “el que és personal és polític”, però segurament és la frase que millor defineix el nou còmic de Moderna de Pueblo, Coñodramas. El llibre, creat per la catalana Raquel Córcoles i Carlos Herrerro, explica com Moderna i les seves amigues, Zorry, Gordi i Pescada proven de fer-se lloc en un món d’homes.

Les trames de cada una d’elles avancen mentre es topen amb situacions absurdament comunes i profundament masclistes, que l’autora canalitza amb ironia i, fins i tot, un punt de frivolitat. Amb conceptes com el “Baby Moobing”, “el cony masclista”, “la síndrome de la convidada desconeguda” o “la piràmide del respecte”, el còmic narra des d’una visió costumista problemes probablement titllats d'irrellevants, però que es viuen com tot un infern. D’una manera desvergonyida i desacomplexada, parla del terror a quedar-se soltera o del dret a la mediocritat, com a contraposició a les pressions socials i a les dificultats per a les dones a ser reconegudes professionalment. 

La història del grup d’amigues s’intercala amb l’entrega d’un còmic dins el còmic, que porta el mateix títol: Coñodramas, la fuga de las secundarias, on les protagonistes es converteixen en tres superheroïnes que escapen d’una nau d’homes sota del nom de Nabe Navo perquè, bàsicament, són insuportables. En la línia del seu anterior còmic, Idiotizadas, a Moderna no li tremola el pols quan es tracta de subratllar actituds masculines reprovables que fan el llibre no apte per als del #NotAllMen. Passant des de la figura de l’amic molt aliat, però que no valora la feina de la seva col·lega, fins al terrible prototip que no s’aixeca del sofà per agafar la seva pròpia cervesa.

Els superpoders de les SuperCoñis són la descripció de l’antifeminitat i la contra als cànons de bellesa: el sobrepès, el pèl de l’axil·la i la mala olor corporal, que s’activa amb lemes d’empoderament. I la màgia passa quan descobreixes tot l’univers creat per a les superheroïnes, antagònic a qualsevol còmic de superherois, on la teva padrina (àvia) lidera el país de les cures i les invisibilitzades, i tenir la regla implica pràcticament baixa laboral.  

Així, les protagonistes es topen amb tot de problemes hipernormalitzats mentre intenten escalar professionalment en mons laborals fets a la seva contra. Com li passa a Moderna, sentint-se ridiculitzada pel seu públic (que només et llegeixin dones no dona “prestigi”), o a Zorry, que intentant caure bé als humoristes de moda (podrien ser perfectament David Broncano o Ignatius Farray) representa una mena de Thais Villas decidint si valen la pena les col·laboracions amb els senyoros per entrar al grup dels que molen.

I a poc a poc, per fi incorpora realitats que el públic li reclamava feia temps: diversitat racial i LGTBI. Córcoles, que sovint s’ha mostrat autocrítica amb els seus treballs polèmics més antics perquè acabaven resultant masclistes, mostra en aquest còmic un espectre més inclusiu i representatiu de dones, “amb cony i sense”.