Havia de passar i ha passat aquest dimecres. Un tertulià armat d'impressions i sensacions ha acusat el Govern per una morta i un conseller l’ha planxat amb les dades. En directe, a El Món a RAC1. El tertulià era en Xavier Fina, consultor cultural i filòsof, el conseller era el d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i el tema era la Rosa, l’àvia de 81 anys morta en l’incendi de casa seva a Reus, que feia servir espelmes perquè li havien tallat el llum. Fina ha atribuït responsabilitat en la mort al Govern per “no haver desenvolupat el reglament” de la llei 24/15, que inclou mesures sobre la pobresa energètica.

Baiget s’ha adreçat directament a Fina. “Quan la llei és molt clara no hi ha reglament que l’hagi de desenvolupar. Es va aprovar la llei i un protocol, que deia com havien d’actuar [...] les companyies i els serveis socials [...]”, ha arrencat el conseller. Tot seguit, ha explicat que el protocol obliga tant que Unesa, la patronal del sector elèctric, el va recórrer i en va demanar la suspensió cautelar. El jutge no els va concedir la suspensió. Continua en vigor, doncs. “Per tant —ha seguit el conseller— sí que hi ha una norma que desenvolupa i regula com s’ha de fer [...]”.

Fina ha insistit per una altra banda. “Per la informació que tinc [...] aquest protocol [...] en el funcionament quotidià no s’està complint. És a dir, els serveis socials no reben aquestes notificacions de les companyies, les reben dels usuaris”. Baiget li ha ofert les dades: gràcies a la llei i el protocol “s’han evitat 33.000 talls de subministrament energètic i d’aigua”. El tertulià ha abandonat l’acusació general i ha retrocedit al cas concret de Reus per a tornar a generalitzar: “En aquests moments és poc significatiu el compliment d’aquest protocol, li puc assegurar”.

Baiget ha tornat a oferir les dades (35.000 actuacions per pobresa energètica; 33.000 talls de subministrament evitats des que està en vigor la llei) i ha aclarit que han obert “més de 200 expedients” per incompliment: “estem intentant que la llei es compleixi i si la llei no es compleix se sanciona”.

Fina ha respost per dos cops: “és el que li deia”. En realitat deia el contrari i s’ha vist superat per la realitat. Un altre tertulià (no present al programa), que és periodista i editor, se n’ha adonat i ha piulat:

Les tertúlies són l’espina dorsal dels matinals de ràdios i teles. La seva audiència combinada a Catalunya supera el milió i mig de persones cada dia. Són espais influents, també perquè orienten els continguts de les webs d’altres mitjans i, més recentment, han adquirit gran incidència ideològica. Millor encara: les tertúlies, tan populars, no són cares.

Últimament no són tan estranyes situacions com la descrita, on les opinions, sensacions i impressions més o menys documentades dels tertulians passen per sobre dels fets i les dades de la vida i la realitat.

Activistes i periodistes

Una hipòtesi que pot explicar-ho és l’increment de tertulians diguem-ne activistes, és a dir, que tendeixen a promocionar les seves idees més que no pas a analitzar i a posar en context els esdeveniments rellevants del dia, sobre tot polítics, que és la idea original del format tertúlia. Els activistes poden copsar els fets —i ho solen fer— però el seu principal objectiu és guanyar la discussió, fer vèncer els seus arguments. Tampoc no és estrany que facin servir el periodisme com a eina per a aconseguir els seus objectius. Això no és ni bo ni dolent. És com és. Però altera el format.

Originalment, la majoria d’alineacions de les tertúlies es composava de periodistes i acadèmics. Era poca la presència d'activistes, entre els que encaixen els expolítics, un perfil que sovinteja més les tertúlies des de l’any passat. Les dades disponibles (2011, 2012) no són exactament comparables però confirmen aquella composició.

En canvi, els passats quinze dies, a les dues tertúlies matinals més seguides de Catalunya (la de El Món a RAC1 i El Matí de Catalunya Ràdio), es compten 99 intervencions (alguns noms es repeteixen): 31 a càrrec de periodistes i 45 de tertulians de caire activista. No és una anàlisi científica (entre altres coses eren els dies de les eleccions als EUA) però serveix per confirmar que la hipòtesi té un punt.

Aquest canvi en la composició dels tertulians segurament està relacionat amb l’afany de les tertúlies d’aparèixer com una representació de la pluralitat política del país. La pressió dels partits per tenir representants en aquests espais d’influència és gran. Lògic. També cal comptar la dificultat de fer un “parlament tertulià” amb periodistes, entre els que és bona pràctica professional que les seves conviccions no interfereixin en la seva feina. Una cosa semblant passa amb alguns acadèmics, l’altre gran calador de tertulians.

Els tertulians de perfil activista, en canvi, satisfan als partits i solen afegir més xou i uns quants graus més de temperatura a les tertúlies, en molts casos transformades en debat i, de vegades, en baralla oberta no pels fets sinó per les interpretacions. Això agrada a les ràdios. El tertulià activista o partidari ha estat la solució. La conseqüència, allisades com la d’avui.

Gravació de la topada conseller-tertulià

(La transcripció de les intervencions a la ràdio està editada per corregir-ne l’oralitat).