Representar l’assetjament sexual de manera humorística o com un comportament normalitzat no és cap novetat. Ho hem vist milions de vegades en pel·lícules, cançons, llibres o en qualsevol conversa de sobretaula. Es tracta de l’anomenada cultura de la violació, les conductes que regnen arreu de la nostra societat que accepten i alimenten les violències sexuals contra les dones a través de la idea que el cos femení està en permanent disposició masculina. Un estereotip de gènere que acaba provocant un doble efecte: la impunitat dels agressors i la culpabilització de les víctimes.
Aquesta creença la mamem gairebé des que tenim ús de raó. Si ens posem les ulleres de la perspectiva de gènere i rebobinem fins a la nostra infantesa, veurem com molts dels dibuixos animats amb què hem crescut fomenten els abusos sexuals. Al consentiment, ni se’l veia ni se l’esperava.
@elnacionalcat 🟣🟡 Avui, al Retrovisor Pop de la setmana, parlem de cultura de la Vi0laci0 i ped0fília als dibuixos animats.🤔 T'has parat a pensar mai en què significa que en Nobita anés a visitar la Shizuka sempre al lavabo? O que el pare den Shin Chan sempre lligués amb noies molt més joves que ell? ▶️ Totes aquestes conductes són exemples d'assetjament i masclisme als productes culturals que tots consumíem de petits. T'ho expliquen, com sempre, la Marta Gambín i l'Alba Domingo!#elnacionalcat #revers #retrovisorpop #90s #00s #masclisme ♬ original sound - El Nacional.cat
Un dels casos més flagrants és el de Bola de Drac, una de les sèries infantils més vistes de la història arreu del món i, possiblement, en la que hi havia més assetjadors per metre quadrat. Només cal recordar com li sagnava el nas al depravat d’en Follet Tortuga quan veia una noia, les transformacions que l’Ulong que feia servir per assetjar dones, els comentaris de vell verd de l’avi d’en Goku o les escenes d’abusos protagonitzades pel Corb Genial. Però és que fins i tot el mateix Goku exerceix violència sexual sobre la Bulma en diversos episodis. Unes situacions que es banalitzen i normalitzen especialment en les primeres temporades de la saga.
Seguint amb l’anime, també trobem assetjament en el mestre Happosai de Ranma. El professor de l’escola d’arts marcials es dedica de forma recurrent, entre d’altres, a robar roba interior i espiar les noies als vestuaris. A més, a la mateixa sèrie, també hi ha escenes en què multitud de nois assetgen l’Akane a l’institut. En aquesta línia, també trobem el Doctor Slump, que crea mil màquines per veure dones despullades, les segueix, i les espera a les cantonades
🟠 Els dramàtics rols de criança en els dibuixos animats: quan les mares només són mares
Una altra sèrie mereixedora d’una red flag enorme és Chicho Terremoto, que relatava les malifetes d’un nen d’uns vuit anys que jugava a bàsquet. En tots els capítols es mostrava com un autèntic bavós amb les noies i dones més grans que ell, i el seu passatemps era aixecar faldilles per veure les calces de les companyes. A Shin-shan també trobem violència sexual per part del pare del protagonista, en Hiroshi, que intentava lligar constantment amb noies més joves des d’una posició de poder i que, a més, inculcava aquest rol al seu fill. I Doreamon també promovia la cultura de violació. Qui no recorda les escenes en què en Nobita espiava la Shizuka a la dutxa o feia servir invents del gat còsmic per “posseir-la”?
La cosificació de les dones i trivialització de les agressions sexuals d’aquests (i molts altres) personatges infantils ha quedat marcat en l’inconscient de totes les generacions que hem crescut normalitzant aquest tipus de contingut. Què diries ara si els teus fills veiessin això en pantalla? Els teus referents no són tan bonics com els recordaves? De tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.