El Concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena que se celebra en la Sala Daurada de la Musikverein és una de les tradicions més emblemàtiques del primer dia del nou any, amb una audiència potencial que supera els mil milions de persones, però que només poden viure l’experiència en directe poc més dels dos mil privilegiats que van reservar les entrades amb un any d’antelació i que van sortir guanyadors en un sorteig. Els que han estat afortunats en aquesta edició de l’1 de gener del 2025, han viscut, a més, un moment històric. Després de 84 anys de concerts, per primera vegada s’ha sentit una peça d’una dona compositora, el vals Ferdinandus Waltz, compost per Constanze Geiger (1835-1890) quan tenia 12 anys.
L’elecció de la peça ha estat decisió de Riccardo Muti, el director d’orquestra italià encarregat de dirigir la 85a edició del concert de la societat musical de la capital austríaca, que també ha tingut un gran protagonisme de les obres de Johann Strauss fill, amb motiu de la celebració del bicentenari del seu naixement. Geiger, contemporània de la dinastia dels Strauss, a més de compositora també va ser pianista i actriu, i mantenia lligams estrets amb la família Strauss. Johann Strauss pare va ser qui va dirigir l’estrena mundial de Ferdinandus Waltz, un vals que, segons Riccardo Muti, que ha dirigit la Filharmònica de Viena per setena vegada, s’ha inclòs en el repertori no pel fet que la seva compositora fos una dona, sinó pel seu “valor artístic i la seva qualitat”, una “molt bona peça que transmet molta personalitat: comença amb una introducció en vivace con fuoco (vivaç amb foc), que està dient ‘hi soc’, abans de passar al vals amb grazia gentile (gràcia gentil), segons va explicar el director d’orquestra napolità, de 83 anys.
En sus 85 años de historia NUNCA había sonado una pieza de una mujer en el Concierto de Año Nuevo de Viena.
— La 1 (@La1_tve) January 1, 2025
Hasta HOY👏
Así suena la pieza de Constanze Geiger, 'Ferdinandus'.
⭕️https://t.co/eGcuDv9QhY pic.twitter.com/ojGMfUMto6
En aquesta cèlebre cita amb la música clàssica, que se celebra des de 1941 i s’ha retransmès per televisió a més de 90 països, la Filharmònica de Viena ha interpretat vuit peces de Johann Strauss fill, considerat el rei del vals i autor del famós El Danubi Blau. Entre les peces interpretades també hi ha hagut valsos i polques clàssiques, com la Marxa de la llibertat de Johann Strauss I i el vals Golondrines d'un poble d'Àustria, de Josef Strauss. Després del programa principal, el concert ha acabat amb diverses bises i els músics han desitjat coralment un feliç any nou (Prosit Neujahr) i a continuació el concert ha finalitzat amb El Danubi Blau, que com tots els anys és una de les tres propines del recital, que finalitza amb la Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare, una tradició que es va establir en 1958 i que va acompanyada dels aplaudiments del públic al compàs de la música.
Y con la tradicional 'Marcha Radetzky', de Johann Strauss padre termina este 85 Concierto de Año Nuevo de la Filarmónica de Viena.
— La 1 (@La1_tve) January 1, 2025
¡Gracias por acompañarnos!
⭕️https://t.co/eGcuDvao7w pic.twitter.com/DxgCuhVvSM
Com en anys anteriors, la versió televisada ha ofert actuacions del ballet de l'Òpera de Viena com a acompanyament d'algunes peces del programa, coreografiades per primer cop per la britànica Cathy Marston. A més, en la pausa entre les dues parts del recital, s'ha passat un film titulat 2025 - A Strauss Odyssey en què Thomas Strauss investiga en una nau espacial l'obra i vida del seu rebesavi, Johann Strauss fill.
Muti ja va expressar abans del concert el desig d'enviar al món un "missatge de pau i bellesa" a través d'aquesta música. "Esperem enviar un vaixell ple de bellesa i amor sobre les onades del Danubi blau", va assegurar a la roda de premsa anterior. "Harmonia, bellesa i pau" és el que necessita el món actual", afegia el director, que considera que la música de la família Strauss transmet. Una música, però, que segons el director italià, "expressa malenconia i alegria", una combinació que "no és gens fàcil" d'interpretar de manera òptima, requereix assolir "un equilibri especial", ha assenyalat Muti, opinant que els dos estats d'ànim són part essencial "de la personalitat de Viena".