El testimoni de la Mar

“Els pensaments més íntims eren en femení tot i gaudir d’un cos masculí. Em desenvolupava bé com a noi, però somiava despertar amb un cos de dona”, exposa la Mar C. Llop, fotògrafa i activista del col·lectiu trans amb Construccions Identitàries. Work in progress, l’exposició itinerant que aquest mes de setembre acull la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola. “Em vaig adaptar a ser la persona que volien que fos. T’eduquen com a un noi i creixes pensant que hauré de ser això”.

Em vaig adaptar a ser la persona que volien que fos

La Mar no entenia el que li passava i el que sentia. No tenia referents. Ho interpretava com a un problema que l’impedia desenvolupar-se com a persona, fins que va dir prou. “Vaig decidir afrontar les pors, començar un trànsit per gaudir de l’experiència que a vegades no és fàcil, però que em situa en un lloc on m’hi sento més còmode”. Un trànsit que li ha permès sentir-se més lliure, “sense renunciar a un passat que també ha estat ple de felicitats”.

Envejava els cossos femenins; les estimava i desitjava

El 2014 va arribar el moment. “Feia temps que em socialitzava en alguns cercles com a noia i una persona del meu entorn va decidir transitar físicament. Vaig conèixer a més gent trans, vaig iniciar el projecte fotogràfic, em vaig apoderar i, després de tota la vida pensant en fer això, amb els referents d’aquestes persones vaig iniciar el meu trànsit”. La Mar apunta com les persones que van passar per aquest procés els anys 70 o 80 ho van passar molt malament, “van patir molta discriminació i poques oportunitats de desenvolupar-se i això no ho volia”. D’aquí, apunta la fotògrafa, de la importància de visibilitzar el col·lectiu. “És un paràmetre més de la personalitat, qui vol ser trans? Ningú vol ser-ho! Si ho ets, és perquè et toca!”. 

Aclarim conceptes

La Mar d’ara se sent més lliure

“El trànsit no acaba mai. Transitem per la vida fins a la mort. Transitem o no en el gènere, tothom transita”, explica la Mar, qui diu com transcórrer per la vida és com un camí que hem de fer amb bicicleta, pedalant i, en cas de caure, intentant buscar suports per aixecar-se i seguir endavant. “Has de fer el que en aquell moment sentis, amb els objectius que et plantegis i tenint en compte que aquests, poden canviar”.

Construccions Identitàries. Work in progress

Amb la premissa d’explicar la diversitat que acull el paraigües trans, la Mar C. Llop porta des del 2013 recorrent municipis i ciutats amb la finalitat de “trencar amb uns estereotips molt marcats que no són gaire positius” i, perquè amb la diversitat que acull la mostra es pugui apropar aquestes realitats i la gent ho entengui. El projecte captura els processos corporals que experimenten les persones transgènere, mostra les persones i les famílies implicades i, també, el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte que complementa amb un llibre que porta el mateix nom. 

Amb el seguiment de l’Alice, la Mar va iniciar el projecte fotogràfic

Tan de bo hagués nascut sent una dona, però no ha estat el cas

“He predicat amb l’exemple i això m’ha facilitat que la resta s’hi apuntessin”, apunta la fotògrafa, que es mostra orgullosa observant el resultat. La Mar ens fa un recorregut per l’exposició, que consta de 4 seccions diferents on, en cada una d’elles, hi apareix d’alguna forma o altre.

Amb Trànsits va arrencar el projecte. Aquí es poden apreciar l’evolució dels cossos d’aquestes persones que el modifiquen a base d’hormones o per mitjà d’operacions quirúrgiques. A Persones els diferents testimonis exposen la forma de resoldre i de posicionar-se amb el gènere, com han arribat fins aquí i quina és la seva vivència. Vincles mostra les famílies, les parelles, els fills... “Aquest és un exercici complicat per les parelles, ja que no només comporta el canvi de la persona trans, sinó també el de la parella, que l’afecta. Processos que s’han d’entendre i que amb molta estima i temps, es poden aprendre si s’està disposada”. La mostra conclou amb Conceptes, fotografies més lliures que mostren la història del trànsit de la Mar, entre d’altres.

Amb aquest retrat, la Mar es mostra a ‘Construccions Identitàries. Work in progress’

FRÀGIL: Viure un secret que ens toca l’essència de la pròpia identitat. Romandre a l’armari ens debilita. Créixer en un entorn on no hem trobat els referents on emmirallar-nos és el que ens ha passat a moltes persones que ja comptem unes dècades. Tenir un cos masculí i una expressió efeminada sempre s’ha associat a l’homosexualitat. Què passa quan sortim d’aquests paràmetres? Mica en mica l’era de la informació ens ha ajudat a entendre’ns.

Amb aquestes paraules, la Mar descriu el seu trànsit que l’ha portat a sentir-se més lliure. La fotògrafa destaca com el fet de “travessar la porta del carrer és un pas important, perquè és cert que t’enfrontes a moltes mirades” i afegeix com “si penses en fer una cosa i no l’acabes fent mai per les pors, el dia que ho decideixes fer és una explosió”. Un punt, explica l’autora, “molt bonic i fantàstic”.