El conte de la Caputxeta canalitza alguns dels més comuns tòpics masclistes, que amb aquesta història acaben transmetent-se als més petits. Tres gironines, amb la col·laboració de 22 nois i noies, van organitzar una representació de titelles, que s'ha gravat, per combatre els estereotips que transmet aquest conte. I el vídeo resultant s'ha tornat viral.
Sexe, violència i canibalisme
La caputxeta vermella és un conte tradicional àmpliament difós per Europa. A moltes cases hi ha arribat a través de les versions dels germans Grimm o de Charles Perrault (o fins i tot a través de les pel·lícules de Walt Disney). En qualsevol cas, la història té algunes lectures molt conservadores: per una banda, sembla indicar que les noies no s'han de vestir de forma que destaquin (seria "provocar"). A més a més, les critica per adreçar-se als desconeguts, perquè se suposa que una noia "digna" no hauria de parlar amb estranys, perquè fer-ho se suposa una insinuació sexual (de fet, molts estudiosos consideren que la imatge del llop menjant-se a la noia simbolitza una violació). A més a més, a la part final del conte, el salvament de la noia i de la seva àvia procedeix del caçador, i no d'elles mateixes: se presuposa que les dones per sí mateixes no poden alliberar-se, que necessiten un home que les protegeixi.
Reinterpretacions múltiples
En els darrers anys hi ha hagut moltes relectures del conte de la Caputxeta, en teatre, jocs d'ordinador, llibres, llibres infantils... Una de les més famoses és la de James Finn Garner, en els seus Contes per a nens i nenes políticament correctes (Quaderns Crema). Ha estat, potser, un dels contes més qüestionats. I és que la Caputxeta és una mina: té un munt d'estereotips i prejudicis per a desmuntar.