Aquest pròxim diumenge, 1 de maig, se celebra el Dia de la Mare. Hi ha mares, però, que no poden tenir el seu fill o filla al costat, perquè l’han perdut durant l’embaràs o en el moment de néixer. Un dol sovint invisibilitzat i poc comprès, que tractàvem en aquest mitjà farà cosa d’uns mesos, quan donàvem a conèixer l’Associació A Contracor, que treballa per acompanyar i ajudar a totes les dones i famílies que els toca viure aquests moments complicats.

Sota el títol d’El meu germà el tinc al cor, Maria Sàbat relata acompanyada de la il·lustradora Georgina Artigas i la periodista Roser Reyner, el dol gestacional degut a una interrupció de l’embaràs per motius mèdics. Un conte que pretén visibilitzar aquesta pèrdua, i que vol ser un homenatge a les mares que han perdut les seves criatures. Sàbat, a més, és psicòloga perinatal i ha viscut la situació en dues ocasions, un fet que ajuda a oferir recursos, perquè totes aquelles famílies que es trobin en situacions similars, puguin ajudar els seus fills i filles que ja tenen a transitar per aquesta dura i complexa experiència.

'El meu germà el tinc al cor' és un homenatge a totes les dones i famílies que han perdut les seves criatures

No és fàcil editar i explicar una història com aquesta, per això ara, les autores han optat per engegar una campanya de Verkami –un projecte sense ànim de lucre-, perquè aquest conte esdevingui una realitat i pugui ser palpable per ajudar a famílies que visquin situacions com la seva. La campanya s’iniciarà el pròxim 1 de maig, coincidint amb el Dia de la Mare, i té un objectiu de recaptació de 4.500 euros. En cas que se superés aquesta xifra, les autores editaran més contes per oferir a associacions i a hospitals per tenir com a recurs d’ajuda.

Una família monomarental, els protagonistes del conte

'El meu germà el tinc al cor' està escrit amb un llenguatge clar, senzill i honest, sense eufemismes, una història d’afrontament que encamina cap a la resiliència. Les protagonistes són una mare elefanta, la seva filla i el petit elefantet que creix al ventre de la mare i que han d’acomiadar. L’elecció dels personatges i del model familiar s’ha fet així amb la intenció que qualsevol família s’hi pugui sentir representada i pugui afegir al seu relat tots els membres que vulgui.
 


“Aquest conte pot ser una llavor per parlar del tema, pot ajudar a posar paraules i dibuixos amables al dolor. Pot ajudar a parlar d’amor, d’homenatges i de transformació”, explica Maria Sàbat. Això sí, remarca que “no és un manual d’allò que s’ha de fer, d’allò que és correcte o del que no ho és, sinó que vol ser una oportunitat per trencar el tabú de la mort gestacional i la creença que hem de dissimular el que ha passat davant els infants. Massa sovint infantilitzem la mort davant dels fills”.

En aquest sentit, la psicòloga perinatal recorda que “mai és tard per explicar l'existència d’un fill, per breu que fos o per anys que hagin passat des de la seva mort”. De fet, la idea del conte, que les autores van tenir fa tres anys, partia de l’experiència de la família de la Roser, que va patir diverses pèrdues gestacionals fa quatre dècades.

Què en diuen les entitats i les expertes del conte?

"Les autores han sabut crear un conte valent i càlid, senzill i profund alhora. Un conte que hauríem de tenir a l'abast educadors, hospitals, escoles i totes les famílies afectades. Els nens més petits, de qualsevol edat, el poden llegir amb els pares i els més grans explorar-lo per si mateixos". Dra. Amalia Gordóvil, psicòloga especialista en teràpia familiar i infanto-juvenil, coautora del llibre Compartir la vida educa.

“Les autores han aconseguit escriure un conte infantil sobre la mort i el dol perinatal que no infantilitza la mort. Parlen als seus lectors amb honestedat, claredat i tendresa. Un llibre que, a més, dona pautes i exemples clars sobre com podem parlar amb els/les nens/es sobre la mort”. Jillian Cassidy, presidenta i cofundadora de la primera associació de dol a Espanya Umamanita.

“Us recomano aquest preciós conte que expressa amb moltíssima sensibilitat la mort gestacional als més petits, amb uns dibuixos molt tendres que permeten explicar un procés molt dolorós amb el màxim respecte i dolçor. A més, és un llibre molt indicat per explicar la interrupció de l’embaràs per motius mèdics als germans del bebè, amb un llenguatge clar i comprensible per a ells, per la qual cosa és una eina excel·lent per acompanyar el seu dol”. Cristina Cruz, presidenta de l’associació de dol amb seu a Barcelona Petits amb Llum.

"El meu germà el tinc al cor, un conte que explica la mort gestacional d'una manera inclusiva, clara i dolça que no et deixa indiferent. A ulls experts parlarà clarament d'una interrupció de l'embaràs, però de tal manera que tothom s'hi pot sentir identificat, també a l'hora de construir la família, ja que els personatges es poden identificar amb tota mena de models familiars. Aquest conte formarà part dels imprescindibles". Ginesta Urbano, presidenta de l’associació de dol per IE Acontracor.