Quan parlem de contingut en català que paguem entre tots, especialment d’una llengua minoritzada com la nostra, la responsabilitat de garantir-ne la qualitat hauria de ser màxima. És preocupant veure com, en els darrers anys, plataformes, canals i programes finançats amb diners públics han proliferat en l'ecosistema de continguts en català, però moltes d'aquestes plataformes, canals i programes no compleixen amb el mínim estàndard de qualitat que hauríem d'exigir. Un exemple d'aquesta mala praxi és una plataforma (de la qual no en penso dir el nom) orientada a un públic juvenil amb continguts sovint superficials, mancats de criteri i que generen més dubtes que no pas beneficis.
El problema no és només que aquestes plataformes estiguin adreçades als joves. Això, en si mateix, és positiu, ja que el català necessita espais on la gent jove es pugui expressar i sentir representada. El que és realment preocupant és la manca de qualitat, rigor i criteri que es pot observar en molts dels continguts que ofereixen. Sovint, el que es presenta com a entreteniment juvenil es redueix a una còpia barata de formats virals i frívols que no aporten gairebé res al debat cultural, educatiu o social. Estem finançant espais que, més que promoure la riquesa de la llengua i fomentar la reflexió, acaben perpetuant estereotips buits i narratives trivials sobre vides de famosos o altres qüestions insubstancials.
Un dels grans arguments per defensar aquestes plataformes és la necessitat de fer contingut en català per a un públic jove. I és cert: el català necessita presència en tots els espais, especialment en aquells que els joves consumeixen. Però això no vol dir que qualsevol mena de contingut sigui vàlid simplement pel fet de fer-se en català. No podem caure en el parany de pensar que posar en circulació continguts buits o de baixa qualitat ja és suficient només pel sol fet perquè estan creats i pensats en la nostra llengua. Si volem que el català es mantingui viu, ha de ser mitjançant continguts atractius, sí, però també ambiciosos, ben fets i que ofereixin alguna cosa més que entreteniment vulgar i fàcil.
El que es presenta com a entreteniment juvenil es redueix a una còpia barata de formats virals i frívols que no aporten gairebé res
Quan es parla d'aquesta qüestió, sovint es diu que l'objectiu és “arribar als joves”. Però, amb quin missatge arribem a ells? Amb quins valors? És suficient el fet d’oferir contingut lleuger perquè sigui més "digerible"? No hi ha cap dubte que els joves són un públic exigent, que consumeix contingut digital a un ritme vertiginós. Això, però, no hauria de ser una excusa per abaixar el llistó i oferir-los contingut sense profunditat. Si no confiem en la capacitat dels joves per entendre i valorar continguts de qualitat, estem cometent un gran error. La idea que l'única manera d’apropar-los al català és a través de formats irrellevants o de baixa exigència intel·lectual és una simplificació que els subestima. A més, resulta especialment emprenyador quan pensem que aquests projectes es financen amb diners públics. Tots els ciutadans contribuïm perquè es produeixin continguts en català i tenim dret a exigir que aquests tinguin un mínim de qualitat i criteri. Si volem que el català sigui una llengua amb una presència forta, no podem permetre que es faci mal ús d’aquests recursos per crear plataformes que no aporten res més enllà de contingut efímer.
És veritat que els mitjans en català han de competir en un ecosistema molt dur, dominat per plataformes gegants que acaparen l'atenció de la major part del públic, però això no justifica l’abaratiment ni el mal ús de recursos a l’hora de crear contingut de qualitat. Si volem que la nostra llengua tingui una presència real, rellevant i sostenible a l’espai digital, hem de crear continguts que realment marquin la diferència. I això només es pot fer a través de la qualitat. És imprescindible repensar cap a on van dirigits els diners públics destinats a les plataformes digitals en català. Cal invertir en plataformes que realment creguin en el valor cultural del que fan, que ofereixin perspectives diverses, que siguin creatives i que entenguin que els joves, tot i ser un públic amb unes necessitats concretes, també mereixen contingut ben fet i reflexiu.
No podem continuar finançant continguts mediocres simplement perquè es fan en català
També caldrà plantejar-nos com es defineixen els criteris a l'hora de decidir quins projectes reben finançament. Actualment, sembla que el criteri principal sigui l'atracció de clics, l'audiència i els seguidors dels qui creen aquests continguts. Òbviament, és important tenir visibilitat, però això no hauria de ser l'única mesura d'èxit. Quin impacte té aquest contingut en els joves? Fomenta la reflexió, el debat o l'aprenentatge? Enriquim la llengua amb continguts que mostren la seva riquesa i versatilitat, o només la utilitzem com a vehicle per a continguts intranscendents i superficials? En definitiva, no podem continuar finançant continguts mediocres simplement perquè es fan en català. La llengua és una part essencial de la nostra identitat cultural, però per mantenir-la viva i rellevant, aquesta ha d'anar acompanyada de continguts de qualitat. No podem abaixar els estàndards per complir amb l'objectiu de produir contingut en català a qualsevol preu. Els diners públics que es destinen a aquestes plataformes haurien de ser una inversió en el futur de la llengua i la cultura, i no pas en la seva banalització.