La Monique voreja els 12 anys. És americana i viu a Nova York amb els seus pares. Un dia entra al menjador de casa i se’ls troba tots dos asseguts al voltant de la taula, el seu pare amb el cap cot i una expressió ombrívola que alerta la petita que està passant alguna cosa incontrolable, maquiavèlica. Damunt la superfície hi ha un llibre vermell que la Monique no ha vist mai. Encara no sap que aquella nova andròmina plena de fulls i pàgines significarà rescatar la seva pròpia memòria i la del seu pare, i descobrir que un dia va tenir un tiet revolucionari que es deia Salvador i que va ser executat.
D’aquest salt temporal en fa més de tres dècades i és gairebé com si un relat tan arrebossat d’injustícia estigués predestinat a tenir una continuació de conte de fades, tot i que només sigui en un dels molts capítols que configuren aquesta història. Monique Puig és la neboda de Salvador Puig Antich, filla de Joaquim Puig Antich, el germà gran de l’anarquista català que va marxar a viure als Estats Units a finals dels 60. Aquell dia, asseguda al costat dels pares, la Monique va descobrir que el seu pare no es deia Kim i que havia nascut en un petit país de nom Catalunya on es parlava una llengua que es deia català. També va saber que el seu tiet va ser condemnat a mort pel franquisme, i suposem que en aquell precís moment, allà a taula, també va adonar-se del patiment que el seu progenitor portava anys amagant com un secret massa espinós com per ser compartit.
Aquest filó extraordinari marca el viatge de Puig Antich, el llibre vermell, la sèrie documental que aquest dijous s’estrena amb dos capítols a 3Cat i que el proper dimarts arribarà com a peça documental al Nits Sense Ficció. Un recorregut que busca no només quedar-se en els grans titulars més sonats, sinó gratar en la complexitat d’una de les cròniques més fosques del tardofranquisme per apropar-la i fer-la molt més comprensible per a les noves generacions. “Sempre s’ha explicat de forma ràpida i en poc temps, i s’acaba perdent interès perquè la gent es perd, és un cas molt complex”, explica Xavier Sanjuan, director del documental. Per aconseguir-ho, han apostat per explicar el relat sencer i, sobretot, per fer-ho amb un llenguatge visualment modern que adopta pinzellades atractives del true crime. “En el fons, som davant d’un doble assassinat, i tenim l’oportunitat d’explicar-ho d’aquesta manera; hem convertit el relat de Salvador Puig Antich en un true crime”, puntualitza Sanjuan.
La perspectiva exclusiva de la Monique
El documental comença amb la Monique explicant qui és i narrant el moment en què van rebre el llibre vermell. Es tracta d’un recull d’articles i de cartes editades en una coberta vermella —símbol de la sang vessada— feta per la Carme, una de les germanes Puig Antich, amb un exemplar per a cada germà. El recurs narratiu que utilitza Sanjuan és dibuixar metafòricament el mateix camí que va fer la neboda de Puig Antich per descobrir tota la història al voltant del seu oncle des de l’inici, donant la mà a l’espectador perquè entengui i reflexioni sobre cada moment crucial. Testimonis directes, periodistes o juristes participen d’una peça audiovisual que té l’objectiu de fer justícia alimentant la memòria històrica del país.
M'agradaria que les germanes Puig Antich el rebessin com el documental que el Salvador es mereix
“Quan la Monique obre aquest llibre, no entén res, només hi veu articles en un idioma que desconeix completament —català i castellà— i només reconeix el cognom Puig Antich. A partir d'aquí, comença a fer preguntes i comença a descobrir la història de la seva família fins al punt que ara la Monique parla català”, diu Sanjuan, que ha comptat amb el periodista Jordi Panyella —autor de Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial), que s’acaba de reeditar— com a assessor de continguts. Joaquim Puig Antich va morir entre els 80 i els 90, i actualment la seva filla ve a Barcelona sempre que pot i té una molt bona relació amb les seves tietes.
Investigacions inèdites sobre el cas Puig Antich
A banda d’aquest component narratiu i emocional que apropa el relat de Puig Antich de forma genuïna, Puig Antich, el llibre vermell també aporta noves dades inèdites a tenir en compte que continuen ratificant que el judici va ser un frau. Entre elles, l’equip liderat per Sanjuan ha tingut accés als papers originals del cas —i no a la fotocòpia compulsada—, arxius que 50 anys després del crim continuen ocults en una caixa forta i no estan arxivats com qualsevol altra causa judicial, sense saber-ne el motiu. “Volia veure els originals per dir que, si diem que l’autòpsia del policia va ser modificada, vull veure realment com està manipulat aquest document”, matisa.
A l’hora de documentar-se pel documental, Sanjuan i companyia també han trobat una carpeta que no estava indexada i que contenia un document que no havia sortit mai a la llum fins ara, en què s’hi troba un esborrany de la intel·ligència americana que assegura que l’any 1974 hi havia micròfons ocults a les sales de deliberacions dels Consells de Guerra del Govern Militar de Barcelona. “En aquests papers, se cita que una de les sales on es podia haver trencat el secret de deliberació és la de Salvador Puig Antich, i en aquest judici va ser condemnat a mort”, explica el director, que diu que es tracta d’una “anomalia” tot i estar en temps de descompte de la dictadura de Franco, perquè “en un judici militar s’havia de respectar el secret de deliberacions”.
[Els companys de Salvador al MIL] són molt reacis a parlar davant dels mitjans de comunicació perquè s'han sentit maltractats
La peça reuneix testimonis com els de Carme, Montse, Imma i Merçona, les quatre germanes; l’advocat Francesc Caminal, que va dur la defensa de Salvador; Ángel Juanes, jurista i exmagistrat del Tribunal Suprem; Tomás Gil, fill del cap de la Brigada Político-social que va dirigir l’operació contra Puig Antich, o altres testimonis directes dels fets, com dos dels companys del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) que van conèixer Puig Antich. En aquest sentit, Xavier Sanjuan destaca que li ha costat que els militants d’aquest moviment parlessin. “Practicaven una agitació armada i volien establir un nou sistema, i s’han sentit molt maltractats perquè s’ha esbiaixat i reduït molt el que pensen, i són molt reacis a parlar davant dels mitjans de comunicació”, explica.
Després de gairebé cinc mesos d’estar immers en el projecte, i sense estar-ne massa familiaritzat prèviament, Sanjuan s’ha quedat amb la mateixa sensació que experimenten tots els que s’apropen de forma conscient a tota la casuística que va derivar en la cruel execució de Salvador Puig Antich: ràbia, impotència, impunitat i sobretot una gran empatia cap a les germanes. A elles va dedicada part de tota la feina feta després de 50 anys de lluita i empoderament, perquè al director del documental li agradaria que “el rebessin com el documental que el Salvador es mereix”. També perquè aquesta història quedi inoculada en l’imaginari de tota la societat com una gran injustícia que encara no ha rebut cap perdó ni reparació per part de l’estat espanyol.