L'editorial Sembra Llibres ha reeditat un llibre emblemàtic: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Ho ha fet amb una nova traducció de Yannick Garcia i amb una introducció d'Albert Sánchez Piñol. El cor de les tenebres és una obra inspirada en la vida del propi Conrad (de nom original Józef Teodor Konrad Korzeniowski, ya que nació en Polonia, aunque escribió en inglés, su lengua de adopción). Conrad havia treballat com a mariner per a una empresa de transports al riu Congo. Allà va veure les duríssimes conseqüències de la colonització del Congo del rei Leopold. A la novel·la, el personatge de Marlow, inspirat en el propi Conrad, descobreix el procés d'embrutiment de l'home en el procés colonial quan es llança a la recerca de Kurtz, un colonitzador perdut en un indret remot de la selva.
Joseph Conrad. Foto: George Charles Beresford.
L'horror
L'obra de Conrad és sobretot coneguda perquè explora els límits de l'ànima humana. Des del principi, Conrad compara els romans que van apoderar-se de la Gran Bretanya amb els colonitzadors del Congo del segle XIX. Són gent "civilitzada" que toparan inevitablement amb gent "feréstega". Però els perills principals d'aquesta tasca colonitzadora no és tant la possibilitat de patir incomoditats o fins i tot de morir, com el perill de contagiar-se de la barbàrie. Conrad mostra la seva fascinació per aquells homes (és un món bàsicament masculí) que "planten cara a les tenebres", perquè suposa que tenen una "fascinació per l'abominable". Segons Marlow, la diferència entre els romans de l'Edat Antiga i els europeus de l'Edat Contemporània és l'eficiència, que els evitaria aquest embrutiment (el que a la Guinea espanyola colonial anomenaven "ennegrecerse"). Però al llarg de la novel·la es va constatant com aquestes diferències d'eficiència són molt menys rellevants, sobre el terreny, que el que podia semblar.
A les ribes del riu Congo en temps de Conrad. Alexandre Delcommune.
El Congo del rei Leopold
El rei Leopold II de Bèlgica (1835-1909) va ser un individu extremadament cobdiciós. Va presidir l'Associació Internacional Africana, una organització teòricament dedicada a l'objectiu de promoure la pau i l'educació a l'Àfrica i eradicar del continent el tràfic d'esclaus. Amb l'ajut de l'explorador Henry Morton Stanley va promoure l'exploració de la conca del riu Congo. I gràcies a aquests mèrits, Leopold va aconseguir que la Conferència de Berlín de 1884-1885 deixés l'Estat Lliure del Congo a les seves mans. El rei va posar en marxa una maquinària terrible d'explotació del territori i els seus habitants. Obligava als habitants de la conca del Congo a lliurar a les autoritats cautxú o d'altres productes del territori i a fer treballs forçats per construir infraestructures. Si no ho feien, eren apallissats, torturats, mutilats o assassinats. La gent no tenia temps de conrear aliments i la malnutrició es va estendre. La mortalitat es va disparar al Congo. Es calcula que en temps del rei Leopold la població congolesa hauria pogut caure entre un 25 i un 50 %. L'explotació del Congo va sortir a relluir amb la novel·la de Conrad i amb els informes de Morel i Casement. El 1906 els escàndols van obligar al rei Leopold a cedir el domini del Congo a l'Estat belga. Se li va pagar una notable compensació per això.
Tres nois amb les mans tallades per no haver lliurat el cautxú que les autoritats colonials exigien.
Una obra omnipresent
S'han fet moltíssimes edicions i traduccions d'aquesta breu obra de Conrad, perquè ha estat un referent literari i intel·lectual durant un segle. És una lectura obligada per als estudiants d'antropologia, però també han de passar per ella els estudiants de les escoles d'escriptura, o els alumnes de filosofia. A partir d'El cor de les tenebres, Francis Ford Coppola va rodar una pel·lícula mítica, Apocalypse Now, on l'acció no passava en el Congo colonial del segle XIX, sinó en la guerra del Vietnam, al món neocolonial del segle XX. De fet, Ridley Scott va reconèixer que Alien , la cèlebre pel·lícula de ciència-ficció, també era una adaptació sui generis de la novel·la. També Nicolas Roeg va fer el 1993 una altra versió cinematogràfica d'El cor de les tenebres, amb John Malkovitz en el paper de Kurtz. Però de la novel·la de Conrad se n'han fet múltiples versions: per a teatre, per a òpera, en còmic o fins i tot adaptacions radiofòniques (fins i tot n'hi ha una d'Orson Welles). S'han fet múltiples exposicions sobre l'obra (La Virreina va acollir, en el centenari de la publicació del llibre, Planeta Kurtz). I en els darrers anys l'obra de Conrad s'ha adaptat en diversos videojocs, com Far Cry 2, Spec Ops The Line, i Victoria II.
La polèmica del racisme
La principal polèmica envers El cor de les tenebres procedeix de les acusacions de racisme. És cert que l'obra suposa una denúncia sense pal·liatius de les maniobres del rei Leopold, i en aquest sentit va ajudar a alleujar els patiments de la població de la zona. Però no és menys cert, com va denunciar l'escriptor nigerià Chinua Achebe, que el missatge de Conrad és profundament racista. Els africans són presentats com una societat brutal i salvatge; els europeus, pel contrari serien naturalment civilitzats, però es contagiarien de la barbàrie africana en entrar en contacte amb el continent africà. Sens dubte, considerar el rei Leopold com una mostra de civilització i les seves víctimes com una colla de bàrbars és una anàlisi històrica no gens encertada. Conrad no és cap geni descrivint les societats africanes, però no deixa de ser un geni en explorar els abismes de l'ànima humana, que sens dubte existeixen.
Chinua Achebe. Foto: Stuart C. Shapiro .
El prologuista natural
No hi ha cap dubte de l'encert en encarregar el pròleg d'El cor de les tenebres a Albert Sánchez Piñol, el més conradià dels autors catalans. Piñol és antropòleg, i a través de l'antropologia va entrar en l'obra de Conrad, que el va fascinar. De fet, a Pandora al Congo (2005) retrata, d'una forma diferent a Conrad, el Congo de Kurtz, i és un homenatge gens dissimulat a l'obra del mestre anglopolac. I l'autor del pròleg assegura que el seu gran best-seller, La pell freda (2002), no és sinó una versió d'El cor de les tenebres. En certa mesura, l'ombra de Conrad també era present a un assaig humorístic sobre els dictadors africans que va publicar Sánchez Piñol el 2000. En aquella obra ja apuntava el missatge conradià que és la darrera frase del seu pròleg a l'obra de Conrad: "l'autèntic cor de les tenebres es troba a les tenebres del nostre cor".