Quan Ildefons Cerdà va imaginar el barri l’Eixample, segurament no esperava que algun dia, centenars d’anys més tard, el pati de veïns d’una illa de cases acabaria esdevenint un amfiteatre. Això és el que passa des de fa algunes nits gràcies a Begoña Alberdi, la soprano barcelonina que cada vespre permet als seus veïns de Sant Antoni fer més amè el confinament pel coronavirus i sentir-se durant una estona al pati de butaques del Liceu escoltant òpera. Ni que sigui amb pijama.
Àries a capella per apaivagar el confinament
Dissabte, després del primer aplaudiment col·lectiu i espontani al personal sanitari, aquesta soprano de 55 anys que ha actuat més de 300 vegades al Liceu va procedir als aplaudiments fent el que més l'apassiona: cantar. Va ser en aquell moment, arrencant amb l’ària ‘O mio bambino caro’ de Puccini, quan Alberdi va iniciar una tradició que des d’aquell dia ha repetit vespre rere vespre, per l’alegria dels seus veïns.
Quan arriba l’hora de sopar, les llums de les finestres van encenent-se a poc a poc i Alberdi, sense cap més instrument que la seva veu, arrenca a capella amb alguna de les àries més famoses i emotives de l’òpera: diumenge van ser ‘Ave Maria’ i ‘Cançó d’amor i de guerra’, dilluns ‘Casta diva’, dimarts el ‘Vals de Musseta’, de La Bohème, i aquest vespre s’atrevirà amb ‘Ecco, respiro appena’, de l’òpera Adriana Lecouvreur, de Cilea.
Llicenciada en el Conservatori del Liceu, on va obtenir el Premi d’Honor, Alberdi és autora del llibre Canto y técnica vocal para dummies i treballa habitualment com a professora de cant. Des de fa uns quants dies, doncs, també ella ha hagut de transformar la seva vida laboral: de dia, convertint les classes amb els seus alumnes en experiències virtuals a través d’una pantalla; de nit, substituint els escenaris pel balcó de casa seva i convertint un humil pati de l’Eixample en un pati de butaques improvisat que dia rere dia es desfà en aplaudiments.