Tradicionalment, la Quaresma representa un període de dejú i abstinència en que els cristians s'alimentaven de brous, aigua i verdura durant la setmana i, el setè dia, prenien també peix. A mesura que han anat passant els anys, aquesta penitència s’ha anat relaxant i, avui dia, el seguiment gairebé inexistent queda a l’elecció de cadascú. El que sí perdura en són els aliments típics, com els bunyols de vent. Aquest any, a més, l'hem passada en ple confinament pel coronavirus. Un bon moment per analitzar-ne la gastronomia.
El debat d'on venen els bunyols és obert, així com les seves variacions dialectals. El saber popular diu que es van començar a fer bunyols per endolcir els dies per tal que la penitència alimentària fos més fàcil. La majoria d'experts en situen l'origen en la gastronomia àrab de Al-Àndalus. Als voltants del segle XVI, la població elaborava bunyols d’aiguamel: unes farinetes en forma de bunyol fregides amb oli i posteriorment endolcides amb mel.
La recepta ha anat evolucionant i actualment hi ha infinitat de varietats per a preparar els bunyols i cadascú pot afegir-hi els ingredients que més li agradin per trobar la perfecta. A la pastisseria Escribà utilitzen canyella, llimona i anís.
Ingredients per a 40 peces
- 200 grams d'aigua
- 125 grams de mantega
- 1 cullerada de sal
- 200 grams de farina
- 5 ous
- 1 cullerada de canyella en pols
- 1 cullerada de llimona ratllada
- 1 cullerada anís molt
- 200 grams de crema pastissera
- 50 grams d'oli de girasol (per fregir)
- 30 grams de licor d'anís
- 100 grams de sucre (per arrebossar els bunyols)
Elaboració
En un tupí, posar l'aigua als fogons, la mantega i la sal, i deixar que comenci a bullir. Cal vigilar que la mantega quedi ben desfeta.
En aquest punt, afegir la farina i remoure-la amb una espàtula de fusta durant 4 o 5 minuts.
Retirar del foc i incorporar cinc ous, un a un, removent-los bé.
A continuació, afegir a la massa la canyela en pols, la llimona ratllada i l'anís molt. Remoure bé i incorporar la crema freda.
I llestos!
Bon profit.