El sociòleg Jeremy Rifkin (Denver, 1945) es defineix com a activista en favor d'una transformació radical del sistema basat en el petroli i altres combustibles fòssils. Fa dècades que reclama un canvi de la societat industrial cap a models més sostenibles. Assessor de governs i corporacions d'arreu del món, ha escrit més de vint llibres dedicats a proposar fórmules que garanteixin la nostra pervivència al planeta, en equilibri amb el medi ambient i també amb la nostra pròpia espècie.
Quin creu que serà l'impacte de la pandèmia de la Covid-19 en el camí cap a la Tercera Revolució Industrial?
No podem dir que això ens hagi agafat per sorpresa. Tot el que ens passa es deriva del canvi climàtic, del qual han advertit els investigadors i jo mateix de fa temps. Hem patit altres pandèmies els últims anys i s'ha advertit que una cosa molt greu podria passar. L'activitat humana ha generat aquestes pandèmies perquè hem alterat el cicle de l'aigua i l'ecosistema que manté l'equilibri al planeta. Els desastres naturals —pandèmies, incendis, huracans, inundacions...— continuaran perquè la temperatura de la Terra continua pujant i perquè hem arruïnat el sòl. Hi ha dos factors que no podem deixar de considerar: el canvi climàtic provoca moviments de població humana i d'altres espècies; el segon és que la vida animal i la humana s'acosten cada dia més a conseqüència de l'emergència climàtica i per això els seus virus viatgen plegats.
L'activitat humana ha generat aquestes pandèmies perquè hem alterat el cicle de l'aigua i l'ecosistema que manté l'equilibri del planeta
Aquesta és una bona oportunitat per extreure'n lliçons i actuar en conseqüència, no creu?
Res no tornarà a ser normal. Aquesta és una alarma a tot el planeta. El que toca ara és construir les infraestructures que ens permetin viure de manera diferent. Hem d'assumir que estem en una nova era. Si no ho fem, patirem més pandèmies i desastres naturals. Estem davant de l'amenaça d'una extinció.
Vostè treballa amb governs i institucions d'arreu del món. No sembla que mani el consens respecte al futur immediat.
La primera cosa que hem de fer és tenir una relació diferent amb el planeta. Cada comunitat s'ha de responsabilitzar d'establir aquesta relació en el seu àmbit més proper. Sí, hem d'arrencar la revolució cap al Green New Deal global, un model digital d'emissions zero; hem de desenvolupar noves activitats, crear nous llocs de treball, per reduir el risc de nous desastres. La globalització s'ha acabat, hem de pensar en termes de glocalització. Aquesta és la crisi de la nostra civilització, però no podem continuar pensant en la globalització com fins ara, calen solucions glocals per desenvolupar les infraestructures d'energia, comunicacions, transports, logístiques...
Creu que en aquesta crisi, o fins i tot quan es rebaixi la tensió, governs i empreses prendran mesures en aquesta direcció?
No. Corea del Sud combat la pandèmia amb tecnologia. Altres països ho fan. Però no estem canviant el nostre mode de vida. Necessitem una nova visió, una visió diferent del futur, i els líders als principals països no tenen aquesta visió. Són les noves generacions les que realment poden actuar.
Hem utilitzat tants recursos que ara estem consumint el capital de la Terra en comptes d'obtenir-ne beneficis
Vostè planteja un canvi radical en la forma de ser i de ser al món. Per on comencem?
Hem de començar per la manera en què organitzem la nostra economia, la nostra societat, els nostres governs; per canviar la manera d'estar en aquest planeta. La nostra és la civilització dels combustibles fòssils. S'ha fonamentat en l'explotació de la Terra els últims 200 anys. El sòl s'havia mantingut intacte fins que comencem a excavar-ne els fonaments per transformar-lo en gas, petroli i carbó. I pensàvem que la Terra romandria sempre intacta. Hem creat una civilització sencera basada en l'ús dels fòssils. Hem utilitzat tants recursos que ara consumim el capital de la Terra en comptes d'obtenir-ne beneficis. Fem servir una Terra i mitja i només en tenim una. Hem perdut el 60% de la superfície de sòl del planeta; ha desaparegut i trigarem milers d'anys a recuperar-lo.
Què diria als que creuen que és millor viure el moment, l'ara i aquí, i esperen que en el futur altres ho arreglin?
Som realment davant d'un canvi climàtic, però també som a temps de canviar-lo. El canvi climàtic provocat per l'escalfament global i les emissions de CO₂ altera el cicle de l'aigua de la terra. Som el planeta de l'aigua, el nostre ecosistema ha emergit i evolucionat al llarg de milions d'anys gràcies a l'aigua. El cicle de l'aigua permet viure i desenvolupar-se. Aquí hi ha el problema: per cada grau de temperatura a conseqüència de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'atmosfera absorbeix un 7% més de precipitacions del terra. Aquest escalfament força al fet que les precipitacions caiguin més de pressa, més concentrades i provoquen més catàstrofes naturals relacionades amb l'aigua. Per exemple, grans nevades a l'hivern, inundacions a la primavera arreu del món, sequeres i incendis tota la temporada d'estiu, i huracans i tifons a la tardor que escombren les nostres costes.
Diuen els científics que desapareixeran la meitat de tots els hàbitats i animals de la terra en vuit dècades
Les conseqüències s'aniran agreujant amb el temps.
Ens enfrontem a la sisena extinció i la gent ni tan sols ho sap. Diuen els científics que desapareixeran la meitat de tots els hàbitats i animals de la terra en vuit dècades. Aquest és el marc on som. Ens trobem cara a cara amb una extinció en potència de la naturalesa per a la qual no estem preparats.
Com n'és de greu, aquesta emergència global? Quant de temps ens queda?
No ho sé. He estat part d'aquest moviment en favor del canvi des dels anys 70 i crec que hem esgotat el temps. Mai no tornarem on érem, a la bona temperatura, a un clima adequat... El canvi climàtic es quedarà per milers i milers d'anys. La pregunta és: podem nosaltres, com a espècie, ser resilients i adaptar-nos a ambients totalment diferents i que els nostres companys a la Terra en tinguin també l'oportunitat?
Quant temps trigarem a canviar a una economia no contaminant?
Els nostres científics a la cimera europea del canvi climàtic del 2018 van dir que restaven 12 anys. Ara és menys el que ens queda per transformar completament la civilització i començar aquest canvi. La Segona Revolució Industrial, que va provocar el canvi climàtic, està morint. I és gràcies al baix cost de l'energia solar, que és més rendible que el carbó, el petroli, el gas i l'energia nuclear. Ens movem cap a una Tercera Revolució Industrial.
La nova Revolució Industrial implica nous mitjans de comunicació, energia, mitjans de transport i logística
És possible un canvi de tendència global sense els EUA al costat?
La Unió Europea i la Xina s'han unit per treballar conjuntament i els EUA avancen perquè els estats desenvolupen les infraestructures necessàries per aconseguir-ho. No oblidin que els EUA són una república federal. El govern federal només crea els codis, les regulacions, els estàndards, els incentius. A Europa passa el mateix: els seus estats membres han creat les infraestructures. Ara, als Estats Units, parem molta atenció al senyor Trump, però dels 50 estats, 29 han desenvolupat plans per al desenvolupament d'energies renovables i estan integrant l'energia solar. L'any passat, en la conferència europea per l'emergència climàtica, les ciutats nord-americanes van declarar una emergència climàtica i ara llancen el seu Green New Deal. Moltes coses estan canviant als Estats Units. Si tinguéssim una Casa Blanca diferent seria genial però, encara així, la Tercera Revolució Industrial emergeix a la UE i a la Xina i ha començat a Califòrnia, a l'estat de Nova York i a part de Texas.
Quins són els components bàsics d'aquests canvis tan rellevants en diferents regions del món?
La nova Revolució Industrial implica nous mitjans de comunicació, energia, mitjans de transport i logística. La revolució comunicativa és Internet, com ho van ser la impremta i el telègraf en la Primera Revolució Industrial del segle XIX al Regne Unit, o el telèfon, la ràdio i la televisió en la Segona Revolució al segle XX als Estats Units. Avui tenim més de 4.000 milions de persones connectades i aviat tindrem tots els éssers humans comunicats a través d'Internet. En un període com el que vivim, les tecnologies ens permeten integrar un gran nombre de persones a un nou marc de relacions econòmiques. L'Internet del coneixement es combina amb l'Internet de l'energia i amb l'Internet de la mobilitat. Aquests tres creen la infraestructura de la Tercera Revolució Industrial. Aquestes tres convergiran i es desenvoluparan sobre una infraestructura d'Internet de les coses que reconfigurarà la forma en què es gestiona tota l'activitat al segle XXI.
Estem creant una nova era anomenada glocalització. Les grans companyies desapareixeran
Quin paper jugaran els nous agents econòmics en la formació d'aquest nou model econòmic i social?
N'estem creant una de nova era anomenada glocalització. La tecnologia zero emissions d'aquesta Tercera Revolució serà tan barata que ens permetrà crear les nostres pròpies cooperatives i els nostres propis negocis tant físicament com virtual. Les grans companyies desapareixeran. Algunes continuaran però hauran de treballar amb petites i mitjanes empreses amb les quals estaran connectades arreu del món. Aquestes grans empreses seran proveïdores de les xarxes i treballaran plegades en lloc de competir. En la Primera i Segona revolucions, les infraestructures es van fer per a ser centralitzades, privades. Tanmateix, la Tercera Revolució té infraestructures intel·ligents per unir el món d'una manera glocal, distribuïda, amb xarxes obertes.
De quina forma afecta la superpoblació a la sostenibilitat del planeta en el model industrial?
Som 7.000 milions de persones i arribarem molt aviat a 9.000 milions. Aquesta progressió, tanmateix, s'acabarà. Les raons tenen a veure amb el paper de les dones i la seva relació amb l'energia. En l'antiguitat les dones eren esclaves, eren les proveïdores d'energia, havien de mantenir l'aigua i el foc. L'arribada de l'electricitat està íntimament relacionada amb els moviments sufragistes a Amèrica; va alliberar les dones joves, que anaven a l'escola i podien continuar la seva formació fins a la universitat. Quan les dones es van tornar més autònomes, lliures, més independents, va començar a disminuir el nombre de naixements.
Totes les meves esperances estan dipositades en la generació milenial, que ha sortit de les aules per expressar la seva inquietud
No sembla vostè optimista i, tanmateix, els seus llibres són una guia per a un futur sostenible. Tenim o no un futur millor a la vista?
Totes les meves esperances estan dipositades en la generació milenial. Els milenials han sortit de les aules per expressar la seva inquietud. Milions i milions d'ells reclamen la declaració d'emergència climàtica i un Green New Deal. Aquesta no és com altres protestes de la història, i n'hi ha hagut moltes. És diferent: mou esperança, és la primera revolta planetària de l'ésser humà en tota la història en què dues generacions s'han vist com a espècies, espècies en perill. Proposen d'eliminar tots els límits i fronteres, els prejudicis, tot allò que ens separa; comencen a veure's com una espècie en perill i intenten preservar la resta de criatures del planeta. És probablement la transformació més transcendent de la consciència humana en la història.
Juan M. Zafra és professor associat en el Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual, Universitat Carles III. La versió original va ser publicada en el número 113 de la Revista Telos, de Fundació Telefónica.