El lingüista Germà Colón i Domènech ha mort aquest diumenge 22 de març al seu domicili de Barcelona segons ha informat la seva família en xarxes socials. Nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928, era un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana. Amb problemes de salut des de feia anys, Colón ha mort, segons ha confirmat la família, a conseqüència del coronavirus. 

 

Format a Barcelona amb filòlegs com Antoni Badia i Margarit i Martí de Riquer, es llicencià en Filologia Romànica l'any 1951, i es doctorà l'any següent a la Universitat de Madrid amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló. Gràcies a una beca pogués estudiar a Lovaina i a Zuric, on conegué els grans romanistes europeus com Sever Pop, i el filòleg suís Walther von Wartburg li proposà un lectorat d'espanyol a al Universitat de Basilea, on va fer la seva carrera acadèmica, arribant a catedràtic emèrit i creant una escola d'hispanistes i catalanistes notable. També va donar classes a la Universitat d'Estrasburg i a la UAB. Colón deixa obres com ara El lèxic català a la Romània (1993), publicada abans, el 1976, en castellà; La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987). D’una altra, l’edició de texts medievals d’interès històric, com els nou volums dels Furs de València (1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de mar (1981-87), totes dues obres en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz.

Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, conseller de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, al llarg de la seva vida va obtenir diversos reconeixements, com els doctorat Honoris Causa per les Universitats de València, Alacant, Jaume I de Castelló, Autònoma de Barcelona i Complutense de Madrid. També estava en possessió de la Creu de Sant Jordi i la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio.