En un dels cants de l'Infern a la Divina Comèdia, Dante diu que aquells que van morir sense cap mena de creença en res "són els qui no van abraçar la fe/, ni per protegir-se de la incertesa". Des de sempre, l'ésser humà s'ha aferrat a solucions inversemblants per afrontar la por o el neguit cap a la cosa desconeguda, per això també avui, en plena crisi del coronavirus, són moltes les teories que corren per desinformar-nos i fer-nos creure en remeis miraculosos capaços d'espantar les partícules de la Covid-19.
El coronavirus ha donat peu a les falses creences i a les solucions màgiques per combatre la pandèmia, com per exemple que beure aigua calenta ajuda a prevenir la malaltia o que caminar pel carrer amb una bossa de plàstic al cap impedeix contagiar-se. La setmana passada el CAC obligava a retirar diversos vídeos en els quals s'explicaven falsos remeis casolans que protegien del virus, igual com va fer Youtube, i a França el Ministeri de Salut s'havia d'afanyar a negar rotundament que la cocaïna provocava la immunitat davant la malaltia, però les fake news no són un territori abonat només en temps de coronavirus, ja que des de fa segles sempre han existit particulars teories i curioses creences per fer front a les grans epidèmies que han assolat la humanitat.
'La Pesta d'Atenes', Michiel Sweerts, 1654 (Font: Viquipèdia)
La pesta de 1348: teologia versus ciència
Malgrat que la humanitat ja havia conegut en l'antiguitat pandèmies com la Plaga d'Atenes o la Plaga de Justinià, a Roma, la Pesta negra del sXIV va ser encara més mortífera que la Pesta del sV, coetània de la caiguda de l'Imperi Romà. Quan l'any 1347 bona part d'Europa comença a infectar-se, el gruix de la població, atemorida i profundament cristiana, recorre a la fe per trobar una solució: segons l'Església, la pesta era un càstig diví que calia combatre col·locant gripaus o sangoneres damunt la pell, per exemple.
El primer document mèdic escrit en català data d'aquella època i el firma Jaume d'Agramunt, un científic lleidatà que va ser l'encarregat d'escriure el Regiment de preservació de la pestilència, un tractat dirigit a la Paeria de Lleida i en el qual aquest catedràtic de Medicina de l'Estudi General detallava les formes de combatre l'epidèmia: confinament de la població, desinfecció dels carrers, ventilació de les cases i diverses mesures que encara avui són vigents en la lluita epidemiològica. Malgrat això, la població va fer més cas a la teologia que a la ciència, Jaume d'Agramunt va ser un dels primers infectats a la ciutat de Lleida i no només la pesta va arrasar sense pal·liatius mitja Europa, sinó que bona part dels remeis proposats per combatre-la van ser els causants d'altres brots en el futur.
"Honors fúnebres a Tizià durant la Pesta negra", Alexandre Hesse 1832 (Font: Viquipèdia)
Beure's l'orina o matar cavalls, solucions sevillanes contra la pesta de 1649
Si la Pesta negra havia estat un càstig diví, la Pesta bubònica del sXVII va ser considerada per l'Església com una conjunció astral que feia emmalaltir la gent a través de la mirada. La plaga, que l'any 1647 va arrasar València i Aragó per arribar l'any 1649 a Sevilla, és encara avui l'epidèmia més gran mai viscuda a la capital andalusa, deixant quasi mig milió de morts al seu pas. Mentre la ciència recomanava guardar repòs en espais allunyats de la insalubritat, les rates i la humitat, la població sevillana va fer cas a les recomanacions que afirmaven combatre la malaltia bevent-se l'orina, sacrificant cavalls o oferint cada dia una processó pels carrers de la ciutat, cosa que va fer augmentar encara més el nombre d'infectats.
Quadre que mostra l'Hospital de la Sangre de Sevilla durant la pesta, d'autor i data incerta (Font: Viquipèdia)
Beure whisky i fumar, solucions contra la Grip espanyola
L'epidèmia de grip de 1918 ha estat la més mortífera de l'Edat Contemporània, causant més de 50 milions de morts a tot el món que, a més, van coincidir amb els milions de baixes provocades pel conflicte bèl·lic de la I Guerra Mundial. En ple sXX la medicina i la ciència ja havien fet passos de gegant respecte les altres grans infeccions de la història, però malgrat que en aquesta ocasió la població va prendre consciència de la necessitat de protegir-se de la malaltia, diverses van ser les solucions absolutament surrealistes que van aparèixer per combatre aquesta letal grip.
Hospital en el Campamento Funston, a Kansas, l'any 1918 (Font: Viquipèdia)
La malaltia no va originar-se a Espanya, però va anomenar-se "espanyola" perquè les grans potències actives en el conflicte bèl·lic van voler ocultar en tot moment les notícies sobre l'epidèmia, per això van decidir batejar-la amb el nom d'un dels pocs països que no combatia. Amb afectacions que començaven com els d'una simple grip però es complicaven de forma letal fins a la mort, les mesures de prevenció van ser evitar el contacte humà i l'ús de mascaretes, però amb el pas dels mesos van començar a aparèixer solucions curioses: beure whisky, fumar més de quinze cigarretes al dia o fer una dieta basada només en la ceba.
La mesura més estrambòtica i sorprenent, però, la va publicar el prestigiós rotatiu anglès The Times, quan l'any 1918 va afirmar que la Grip espanyola era una pandèmia mental provocada pel cansament de tants anys de guerra i, per tant, caure'n malalt era indubtablement un deshonor a la pàtria. L'any 1920, dos anys després de la finalització de la Gran Guerra, la Grip espanyola va desaparèixer de la capa terrestre, per bé que exactament cent anys després ens ha tocat viure una pandèmia d'abast similar però característiques diferents. Han canviat els símptomes, les mesures de prevenció i els mitjans per informar-se, però a part de les mascaretes, per desgràcia hi ha una cosa que segueix tant o més vigent que aleshores: les fake news com un mètode d'intoxicació informatiu més perillós que la intoxicació provocada per qualsevol virus.