Una de les celebracions més peculiars de la Pasqua Granada, a Barcelona, és la dels Cors Muts a la Barceloneta i al Raval. Dissabte i dilluns de Segona Pasqua, grups musicals surten al carrer, a tocar i a ballar. Famílies senceres ocupen aquests barris carregats de tradicions malgrat el turisme i la immigració. Hi ha uns 25 grups que desfilen, només a la Barceloneta. El dissabte al matí els cors fan una desfilada pel barri, de caràcter humorístic, abans d'anar-se'n a passar el cap de setmana junts a fora. Quan tornen, el dilluns a la tarda, desfilen festivament pel barri. Malgrat el nom, els cors ja no canten: només toquen música i ballen (sembla que abans cantaven caramelles i eren obsequiats amb regals i menjar pels veïns). Alguns dels seus membres porten grans estris, com ganivets, forquilles, atxes o rems, en representació de diferents oficis (al Raval dominen els estris vinculats a la cuina, i a la Barceloneta amb la pesca). La festa abans era només masculina, però ara hi participen també les dones. Al Raval, quan tornen els membres dels cors, el dilluns, passen pels locals de totes les associacions, on són rebuts amb beguda, música i traques. Hi ha famílies en què tots els membres estan integrats al mateix cor.
Una llarga història
Josep M. Solé Soldevila ha estudiat a fons les societats corals de la Barceloneta. El 1861, per influència de Josep Anselm Clavé ja es va fundar el primer grup coral al barri. Les corals van proliferar i a finals de segle van començar a prendre força les corals humorístiques. A més de cantar, servien com a mecanismes de solidaritat veïnal i van fer activitats per donar suport a pobres, a famílies amb problemes, a nàufrags... Tot i que inicialment eren apolítiques, durant la República van donar suport al catalanisme i al republicanisme. Durant el franquisme les corals humorístiques van patir una clara recessió, però mai van desaparèixer del tot. Amb la mort del dictador el moviment de les corals humorístiques reprendria força, especialment a la Barceloneta.