El món dels personatges de còmic no està lliure de pecats ni de problemes existencials. Per deixar constància d’aquesta fascinant contradicció en un meta-univers paral·lel, l’editorial americana Marvel va llançar al mercat l’any 2011 un recopilatori de diverses historietes curtes protagonitzades per Spider-Man que el cèlebre Stan Lee va escriure perquè les il·lustrés expressament el dibuixant barceloní Marcos Martín. A més, s’hi incloïa un epíleg inèdit on l’emblemàtic home aranya anava a la consulta d’un psicoanalista per intentar resoldre algunes qüestions que el turmentaven des de feia temps. Per exemple, li costava entendre com el Duende Verde havia mort i tornat a la vida, com havia estat casat i després no casat amb Mary Jane, o com la seva pobre tieta May havia estat morta o gairebé morta tantes vegades. La conclusió després de llegir aquest epíleg és que la vida quotidiana és massa intensa, fins i tot per a un superheroi de la seva talla.
Un altre personatge de còmic que també necessitaria anar a teràpia per aclarir els seus dilemes morals és Corto Maltès, el mariner sense rumb creat pel mestre italià Hugo Pratt
Un altre personatge de còmic que també necessitaria anar a teràpia per aclarir els seus dilemes morals és Corto Maltès, el mariner sense rumb creat pel mestre italià Hugo Pratt a finals de la dècada dels seixanta i recentment recuperat pel guionista madrileny Juan Díaz Canales i el dibuixant català Rubén Pellejero en diverses historietes que engrandeixen la seva llegenda.
Per entendre els traumes que aquest mercenari arrossega des de les seves primeres aventures, només cal prestar atenció a un breu diàleg que apareix en el darrer llibre de la saga que es va publicar la setmana passada, La línia de la vida (Norma Editorial), on un jove reporter descobreix el protagonista mentre aquest intenta passar desapercebut en una missió secreta a Mèxic i li diu exaltat: “L’aventurer, el contrabandista, el líder revolucionari, el pirata... l’heroi!”. Llavors, en Corto Maltès l’assenyala amb el dit i li respon: “Em sap greu decebre’t, però t’equivoques de persona”. No calen més exhibicions narratives per arrencar un somriure de complicitat als milers de seguidors del personatge, que reconeixen en aquesta contradicció més o menys evident una de les claus del seu atractiu universal.
Un antiheroi filosòfic, vagabund i amoral
Per a lectors de diverses generacions, Corto Maltès és un dels noms més emblemàtics del còmic europeu. Aquest mariner va aparèixer per primera vegada a la historieta La balada de la mar salada, publicada l’any 1967 i ambientada al Pacífic Sud durant la Primera Guerra Mundial. Amb la seva característica boina amb visera, una arracada a l’orella esquerra i una mirada enigmàtica, aviat es va convertir en un antiheroi filosòfic, vagabund i amoral que transitava per escenaris històrics reals, alhora que s’enfrontava a intrigues polítiques, conflictes bèl·lics i mites ancestrals. Per donar-li vida, Hugo Pratt es va allunyar deliberadament del còmic juvenil que triomfava per entregues en aquella època (com era el cas de Tintín) i va dotar la seva obra d’un estil gràfic minimalista, amb una narrativa molt influenciada per autors com Joseph Conrad i Jack London.
Un antiheroi filosòfic, vagabund i amoral que transitava per escenaris històrics reals, alhora que s’enfrontava a intrigues polítiques, conflictes bèl·lics i mites ancestrals
La llegenda de Corto Maltès no va trigar a transcendir el mitjà imprès que el va posicionar com un referent a banda i banda de l’Atlàntic, i es va consolidar com un fenomen literari gràcies als dotze àlbums originals que Hugo Pratt va publicar fins a la seva mort el 1995, convertint-se en un símbol de la llibertat, la introspecció i la recerca eterna d’allò desconegut. Curiosament, l’última referència que va deixar escrita el mestre italià sobre el seu personatge més il·lustre la trobem en un breu diàleg que apareix en una altra de les seves famoses sagues, Els escorpins del desert, on un soldat abissini amic de Corto Maltès afirma que se li va perdre la pista durant la Guerra Civil Espanyola, sense especificar si havia mort o no durant una batalla. Evidentment, el dubte ja estava escampat i no hi havia ningú capaç de desmentir-lo després de la mort del seu creador.
Gairebé tres dècades després de la seva última aparició el 1988 a la molt reivindicable obra titulada Mu, els hereus dels drets de Corto Maltès van prendre la controvertida decisió de recuperar el personatge
Tanmateix, aquesta situació estava a punt de fer un gir inesperat. Gairebé tres dècades després de la seva última aparició el 1988 a la molt reivindicable obra titulada Mu, els hereus dels drets de Corto Maltès van prendre la controvertida decisió de recuperar el personatge amb uns altres autors per mantenir viu el seu llegat i, alhora, expandir la seva llegenda cap a una nova generació de lectors que no estaven familiaritzats amb les aventures d’aquest mariner tan romàntic i imprevisible. Sens dubte, es tractava d’una maniobra editorial arriscada (tant des del punt de vista artístic com comercial) i només podia arribar a bon port si comptaven amb un guionista i un dibuixant que es mantinguessin fidels a l’esperit original d’Hugo Pratt, però que també aportessin una bona dosi de creativitat i experiència perquè l’icònic personatge no deixés de sorprendre en plena era digital.
Aquesta nova aventura artística es va iniciar el 2015 amb la historieta Sota el sol de mitjanit i els seus responsables van ser dues figures molt destacades del còmic estatal: Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. El primer és un dels guionistes espanyols més internacionals gràcies a l’èxit de la saga detectivesca Blacksad, que, des de la seva aparició l’any 2000, ha guanyat el premi a la millor sèrie al festival d’Angulema, el premi Eisner a la millor edició de material internacional, el premi a la millor obra al Saló de Barcelona i el Premi Nacional de Còmic. El segon és un dibuixant format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona que va començar la seva carrera als anys setanta treballant per a una agència on alternava la il·lustració publicitària amb el dibuix d’historietes destinades al mercat estranger, fins que va començar a col·laborar amb altres guionistes. Per exemple, amb Denis Lapière va abordar el drama romàntic a Un poco de humo azul (2003), amb Frank Giroud va explorar el fresc històric a En carne viva (2006) i, en companyia de Christophe Chabouté, va plantejar una road movie a El largo y tortuoso camino (2016).
Cada llançament d’aquesta nova etapa suposa un repte fascinant, ja que els seus creadors han de trobar moments històrics que siguin prou interessants i versemblants per acollir una aventura de Corto Maltès
Sempre amb la data de la seva (suposada) mort a la Guerra Civil Espanyola marcada en vermell i en majúscules a la cronologia oficial del personatge, el guionista Juan Díaz Canales es va veure obligat a fer malabarismes per situar les noves aventures del famós mariner en els espais temporals que havien deixat les historietes originals creades per Hugo Pratt. Per aquest motiu, cada llançament d’aquesta nova etapa suposa un repte fascinant, ja que els seus creadors han de trobar moments històrics que siguin prou interessants i versemblants per acollir una aventura de Corto Maltès, al mateix temps que permeten que es creui amb personatges reals que van marcar una època i també que es retrobi amb personatges habituals del seu extens univers fictici, com l’entranyable Rasputin, la bruixa Boca Daurada o el busca-vides argentí Pinti Larregui.
El llibre Sota el sol de mitjanit es va convertir en un èxit editorial quan es va presentar el 2015 i, tant la premsa especialitzada com els lectors, van elogiar-ne la història ambientada el 1915, en què Corto Maltès travessa les vastes extensions glaçades del Gran Nord (entre els Estats Units i el Canadà) per lliurar un missatge del cèlebre escriptor Jack London a un amor de joventut. A canvi de fer-li arribar el missatge, London li promet una nova aventura relacionada amb un misteriós tresor. El 2017 van sorprendre amb Equatoria, una història que porta el personatge a la seva estimada Venècia i que el posa rere la pista del mirall del Preste Joan, un monarca llegendari el regne del qual es trobava en algun lloc imprecís entre Àfrica i l’Índia. La següent historieta conjunta, titulada El dia de Tarowean, es va publicar el 2019 i és un exercici narratiu en forma de flashback que explica com Corto Maltès va acabar lligat a un vaixell a la deriva prop de l’illa L’Escondida a la seva primera aventura publicada el 1967. Amb el llançament de Nocturn berlinès el 2022, els autors van donar un gir inesperat a les aventures del famós mariner, ja que la van ambientar el 1924 en una Alemanya urbana i fosca que vivia marcada per la fallida econòmica, la guerra, els assassinats polítics, els cops d’estat i l’amenaça incipient del nazisme. Segurament, l’obra més propera a una novel·la negra dins l’univers del personatge.
Un heroi dèbil i covard
A finals d’aquest 2024, Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero tornen a estar de plena actualitat perquè acaben de presentar la darrera aventura de Corto Maltès, titulada La línia de la vida, on el romàntic mariner es trasllada al Mèxic de la Revolució Cristera, una guerra que va enfrontar l'exèrcit federal mexicà contra les milícies d'insurgents catòlics que s'oposaven a la legislació anticlerical de la constitució de 1917. Aquest conflicte, que va tenir lloc entre 1926 i 1929, va adquirir proporcions internacionals perquè l'església catòlica mexicana rebia el suport de bancs i d’empreses estrangeres. Una vegada més, el famós protagonista es veu arrossegat al camp de batalla (sense pretendre-ho ni prendre partit per cap bàndol), mentre segueix la pista d’unes peces de jade que han estat amagades durant segles prop del jaciment maia de Chichén Itzá. Tot i això, no triga a veure's involucrat en una operació clandestina de tràfic d'armes per a les milícies.
Comptar amb un protagonista en aquesta franja d’edat també els permet abordar de manera més explícita temes que en altres obres passaven desapercebuts, com ara el destí i la fragilitat del pas del temps
Tal com va comentar Díaz Canales durant la presentació a la premsa a Barcelona: “Ens trobem amb un Corto Maltès madur que s’allunya del món romàntic anterior a la Primera Guerra Mundial. A més, hi ha poques referències al personatge en la franja d’edat que va dels 40 als 50 anys”. En aquest sentit, es tracta d’una etapa fascinant per ambientar una aventura d’aquest mariner perquè no existia cap menció a aquest període vital fins que ell, com a guionista, i Rubén Pellejero, com a dibuixant, s’han encarregat d’ampliar la biografia del mercenari creat per Hugo Pratt. A més, comptar amb un protagonista en aquesta franja d’edat també els permet abordar de manera més explícita temes que en altres obres passaven desapercebuts, com ara el destí i la fragilitat del pas del temps.
En aquesta nova historieta, Corto Maltès assumeix que és dèbil i que té moments de covardia
En aquesta nova historieta, publicada per Norma Editorial simultàniament en la versió en color i en la versió en blanc i negre, Corto Maltès assumeix que és dèbil i que té moments de covardia. Tal com va explicar Díaz Canales, aquí és on sorgeix la connexió amb el títol de l’obra: “La idea que es va fent gran i que la línia de la vida se li va escurçant, que no és més que una metàfora que es correspon amb la realitat”. Malgrat l’edat i el fet que les noves aventures cada cop l’acosten més a aquell final tràgic a Espanya que (suposadament) tots coneixem, les gestes de Corto Maltès encara deparen moltes sorpreses als seus fervents lectors. Tal com va afirmar el dibuixant: “Els contractes han estat àlbum per àlbum i, des que ens va trucar Patrizia Zanotti, ens ho hem plantejat així, sense plans a molt llarg termini”.