Matí d'un trist i assolellat dimecres 12 d'agost. No cal enganyar-se, tots voldríem estar a la platja, però la vida no sempre et porta pel rumb que desitges. Els camins del Senyor són inescrutables i els de la precarietat que ens envolta, encara més. L'estiu, ja se sap, és una època confusa en clau ocupacional: per a alguns és el període ideal per omplir-se les butxaques; per a altres, l'estació en la qual dol més estar lligat a unes condicions laborals deplorables. No dic que sigui el meu cas, oju. Jo, al cap i a la fi, només escric articles amb més o menys rigor. Tot el meu respecte per a la gent de l'hostaleria, per exemple, que aguanten el que no està escrit.
En qualsevol cas, a La Gandula hem elaborat aquesta breu llista de coses que pots fer mentre tots els teus amics són a la platja. La primera que has de fer és esborrar-te Instagram, però això ja ho sabies. A partir d'aquí, hi ha diverses activitats que pots dur a terme entre quatre parets sense gaire esforç. Ningú ha dit que hagin de ser positives, però. Això t'ho has imaginat tu quan has llegit el títol. El problema és teu.
Plorar
A veure, anem a pams. El cert és que plorar sí que pot ser una activitat constructiva. Almenys això és el que apunta el portal de dubtosa rigorositat Positive Varilux. No he anat a buscar la bibliografia a les catacumbes de Harvard, no. Segons aquest web, plorar té cinc beneficis: t'allibera de l'estrès, també del mal geni, t'ajuda a superar el dolor, permet que expressis els teus sentiments i, atenció, t'hidrata els ulls. Vés a un enterrament i diga-li a la viuda que plori molt, que s'hidratarà. Així, com si fossis un comercial de Multiópticas. A veure què diu.
Plorar tot sol a casa pot semblar una activitat patètica. Bé, si ho sembla és perquè ho és. La part bona, però, és que mentre les llàgrimes recorren les teves galtes, més enllà d'hidratar-te, també tocaràs fons. I aquesta, encara que soni dur, és l'única manera que existeix per començar a sortir del pou. El que no t'expliquen és que el diàmetre del pou en qüestió és més ample que el del cràter del Teide, de manera que hi pots tornar a caure en qualsevol moment. Però això és un altre tema.
Plora però no ho facis sobre una via de tren, tingues una mica de seny / Pixabay
Visitar el psicòleg telemàticament
Aprofitar el temps que passem a casa és clau per optimitzar la nostra productivitat, no fos cas que a algú se li acudís gaudir -així, sense més pretensions- de les poques hores de llibertat que ens ofereix el sempre admirat i aplaudit sistema hipercapitalista. Vols fer una partida al Mario Kart després de la feina i abans de les mil i una tasques domèstiques que tots coneixem? Doncs no tan ràpid, crac, que tens deures pendents. El primer exercici del workbook s'anomena cuidar la teva salut mental.
Ser un hàmster atrapat en aquesta gran rentadora que és la vida moderna té conseqüències en tots els àmbits de la nostra existència, des dels amorosos fins als familiars, passant pels laborals o materials. Així, l'únic antídot per evitar convertir-te en un amargat, un desequilibrat o un imbècil (o tots tres alhora) és aturar-te un minuts diàriament per tal de preguntar-te què estàs fent i per què ho estàs fent.
Que t'ho digui un redactor precari de 24 anys com jo no té cap valor, de manera que t'aconsello que concertis una cita amb el teu psicòleg de confiança. Sense compromís, una revisió rapideta. Si tothom ho fes, el món probablement seria un lloc millor.
Representació gràfica del que passarà quan acabi la sessió / Pixabay
Pensar en el dia de la teva mort
Recrear la cerimònia del teu enterrament de manera recurrent és un símptoma preocupant que de ben segur té un sentit ocult. No seré jo, un hipocondríac de manual, qui et faci el favor de buscar-lo a Internet. Tot i així, si el tòpic del carpe diem ha sobreviscut durant lustres fins a convertir-se en un tatuatge vulgar dels nostres dies és perquè el seu significat és totalment cert.
Només pensant que un dia la cascaràs seràs capaç de gaudir d'instants tan intranscendents com els que vius a la cua del súper o sobre la tassa del vàter. No seré jo, tampoc, qui et digui que la mort et vigila, però pensa en això que et diré. El passat catorze de gener, un senyor del barri de Torreforta, a Tarragona, estava al seu apartament mirant Ahora Caigo tranquil·lament quan de cop va entrar una planxa de ferro de la Petroquímica per la finestra. Una planxa de ferro d'una tonelada, sí. Les coses van així i cal gaudir del moment.
"Noooo Stuart, et vaig dir que no toquessis el matarrates!" / Pixabay
Descarregar-te una aplicació per flirtrejar
Encara que sembli mentida, el volum d'ús de l'aplicació de cites per excel·lència, Tinder, va augmentar un 30% a l'Estat espanyol durant el confinament. O dit d'una altra manera, el fet d'estar tancats entre quatre parets va provocar que els habitants d'aquest país anessin més calents que l'estaca on gira la carn dels kebabs. El problema, tal com expliquen els propis responsables del servei, és que la quarantena era una sort i, a la vegada, una condemna. A ningú li agrada parlar per no res.
Així doncs, ara és l'hora d'aprofitar que es pot sortir al carrer i que les discoteques estan tancades per començar a filtrejar. Com? Doncs aquí ja no et puc ajudar, però incitant una conversa amb un 'ei, ke tal wapa :)' segur que no, tonto, més que tonto.
"Et menjaràs aquestes bledes, guapa?" / Pixabay
Cuidar plantes
Diuen que les plantes són les mascotes dels millennials, i el cert és que la teoria té sentit. Cuidar un gos és sacrificat i fer el mateix amb un gat ho és per partida doble: a banda d'entregar-li tot el teu amor, has d'aguantar que t'ignori vilment quan li surt de la bossa escrotal. Si a aquest fet li sumes que una persona jove estàndard té la mateixa capacitat adquisitiva que un raspall de dents, ja tens el còctel perfecte per voler protegir el teu ficus benjamina com si fossis un soldat de l'ONU vetllant per la seguretat de la Pilarín Bayés a la Guerra dels Balcans.
Un gerani no es pot pixar a l'alfombra del lavabo i tampoc pot mossegar les cortines del menjador, però pot fer una cosa encara més dura d'assimilar: MORIR-SE SENSE MOTIU APARENT. Cuidar una planta és l'al·legoria perfecta de la vida que t'espera: per molt esforç que dediquis a un objectiu -regant molt o regant poc- el destí sempre trobarà una manera de dir-te que tot allò que succeirà, inclosa la defunció per sorpresa de la teva mascota vegetal, s'escapa del teu control.
Trasplanta-la després de fer la foto o morirà en qüestió de minuts / Pixabay