Creadors de contingut catalans, balears, valencians i andorrans s'han reunit aquest dissabte a l'Aferrada, on han compartit experiències i han reclamat més suport per a l’ús de la llengua catalana a les xarxes. L'Aferrada, un espai impulsat per l'Obra Cultural Balear que busca ser una eina per fer xarxa i teixir aliances entre creadors, empreses i professionals del sector, ha celebrat a Palma (Mallorca), la seva segona edició, que ha evidenciat la disparitat de realitats que viuen els creadors de contingut segons el territori. Mentre a Catalunya s’ha consolidat un “ecosistema” amb la col·laboració de creadors, empreses i institucions, al País Valencià, les Illes Balears o Andorra, els comunicadors troben més dificultats per professionalitzar la seva activitat. Segons reconeix la directora de L’Aferrada, Laia Carrera, la indústria a Catalunya viu una etapa més professionalitzada que a altres territoris, però creu que la tendència va cap a la "millora absoluta".
Consolidar la xarxa de creadors
Durant la primera jornada d’aquesta segona edició s’ha celebrat una taula rodona per conèixer en “primera persona” les experiències de creadors de contingut de tot el territori de parla catalana. Entre els participants hi havia en Fran Tudela, @cabrafotuda, que ha explicat que és un dels pocs creadors de contingut valencians que es pot guanyar la vida creant contingut a xarxes. Tudela explica que al País Valencià encara falta una xarxa consolidada de creadors: “Visc més d’ajuntaments que d’empreses. Cal fer molta pedagogia a les marques perquè entenguin que la nostra audiència també és de valor”.
A Andorra, la situació és encara més complicada, segons explica la Clàudia Cunill, @itsclaubunny, que diu que és “l’única” creadora de contingut íntegrament en català al principat dels Pirineus. Demana més suport de les institucions andorranes, i que les administracions i empreses confiïn en creadors emergents més enllà dels “perfils més coneguts”. La catalana Cèlia Espanya, una de les influencers amb més projecció als Països Catalans, ha remarcat que la clau per triomfar a les xarxes és “ser autèntic”: “El que et diferencia és el que et dona valor. Jo seguiré creant contingut encara que no em paguin”. Espanya també ha subratllat que sovint es veu etiquetada com a defensora del català pel fet de crear en aquesta llengua: “Només faig el que m’agrada i, casualment, ho faig en català”.
Crear tendències separades d'Espanya i els EUA
Més enllà de la reivindicació del bon estat de salut del sector, la jornada també ha servit per posar sobre la taula quines millores calen per a portar la creació al pròxim nivell. En aquest sentit, Cabra Fotuda aposta per crear tendències pròpies: “No pot ser que només catalanitzem contingut d’Espanya o dels Estats Units. Hem de crear tendències genuïnes, perquè el nostre públic ho espera”. En la mateixa línia, Cunill creu que la clau està també promocionar una creació de contingut en català no sempre des de la "mirada centralista de Barcelona".
En Joan Moñino, @parlars_mallorquins, és original de les Illes Balears, utilitza el seu perfil a les xarxes socials per divulgar la riquesa de la lingüística mallorquina i explicar les diferències dialectals del territori. Tot i que no es dedica professionalment a les xarxes, reconeix que el seu contingut ha captivat públics més enllà de Mallorca: “Fer contingut en català aquí és relativament nou, perquè la norma era fer-ho en castellà. És important veure que no estem sols. Quan arribes i coneixes gent d’altres llocs, t’adones que el teu públic no és només mallorquí, sinó de tots els Països Catalans”.