Els fans de les sèries policíaques anem servits. Cada mes hi ha un bon grapat d’estrenes del gènere, des de thrillers nord-americans que apel·len als clàssics fins als incombustibles noirs nòrdics que sempre troben la manera de reinventar-se, passant per aquest costumisme tan aspre i addictiu a què acostumen a recórrer els britànics. En aquest context, Crimen, de Irvine Welsh té uns quants al·licients afegits.
🟠Irvine Welsh: "Twitter és d'idiotes. La penya es pren massa seriosament el que hi escrivim"
🟠'Trainspotting': 30 anys dins la merda del pitjor vàter d'Escòcia
La difusa línia entre el bé i el mal
El primer el marca el títol, ja que es tracta d’una adaptació, creada per ell mateix, del llibre homònim de l’autor de Trainspotting. Després hi ha el fet que, tot i partir d’idees que no són noves, aconsegueix trencar el motlle explorant-les amb una mala bava que no és tan habitual de veure a les mostres modernes del gènere. Aquesta és una història de personatges turmentats, polítics fatxes amb dobles vides i desigualtats socials. De passats traumàtics, de relacions tòxiques i d’addicions no superades. Planteja un univers en què no hi ha ni un pam de net, on els suposats herois actuen des del budell i amb una ciutat, Edimburg, que és part indissoluble de les atmosferes. És, en resum, una sèrie molt Welsh, perquè la més terrible de les realitats conviu amb l’humor (negre) i la línia entre el bé i el mal és més difusa que mai.
Una sèrie molt Irvine Welsh, perquè la més terrible de les realitats conviu amb l’humor (negre) i la línia entre el bé i el mal és més difusa que mai
El protagonista de Crimen, de Irvine Welsh és Ray Lennox, un d’aquells policies veterans i cremats que malviu conciliant un passat tèrbol amb un present ple de fissures. Com que en el seu dia va ser víctima, ara vol ser el botxí, i està obsessionat amb què darrere el segrest d’una nena a plena llum del dia, hi ha el responsable d’uns crims atribuïts a la persona equivocada. Malgrat les resistències del seu superior, que sempre ha donat la cara per ell, Ray insisteix a trobar connexions entre els diferents casos. Però com més s’apropa a la veritat, més cru es torna el seu propi infern.
Aconsegueix que la seva intensitat dramàtica no sembli tenir límits i vulguis continuar mirant els abismes de tots els personatges
Lennox és un personatge molt propi de Welsh. Un addicte a gairebé tot, que prova desesperadament de tenir el més semblant a una normalitat. El retrat d’aquest policia cínic i desballestat, encarnat per un extraordinari Dougray Scott, és un dels eixos fonamentals de la sèrie. Però també funciona a molts altres fronts, com en el de la denúncia política, la radiografia social (excel·lent contrapunt, el de la trama de la parella de Lennox descobrint casos d’assetjament a la seva feina) i, naturalment, el thriller que va directe a la jugular. És una d’aquelles sèries que, quan comences a veure-la, ja no pots parar, i és perquè aconsegueix que la seva intensitat dramàtica no sembli tenir límits i vulguis continuar mirant als abismes de tots els personatges. Movistar ha estrenat, de moment, la primera temporada, però hi ha una segona entrega que és igual de bona.