L'editorial Comanegra, amb l'Ajuntament de Barcelona, ha publicat La Criolla. La puerta dorada del Barrio Chino, de Paco Villar. Villar és tota una autoritat en el Barri "Xino" de Barcelona: el 2009 ja va publicar un altre llibre emblemàtic: Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992) i també va escriure un llibre deliciós sobre els cafès de la capital catalana: La ciutat dels cafès: Barcelona, 1750-1880. En el seu darrer llibre es centra en la història de La Criolla, un local del Barri Xino que no va tenir gaire durada: es va inaugurar el 1925 i es va tancar el 1936; quedaria absolutament destruït per una bomba de l'aviació italiana el 1938. Però en el poc temps que va existir es va convertir en tot un referent de la Barcelona canalla. Villar el defineix com "el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona".
Interior de La Criolla vist des de l'estrada de l'orquestra. Foto: Gabriel Casas i Galobardes, 1930. ANC.
Drogues, homosexualitat i transformisme
Villar explica que La Criolla era al carrer del Cid, al darrera de les Drassanes, i que era un dels llocs més bruts i sinistres de Barcelona. Com que era molt prop del port, era freqüentat per mariners, delinqüents i prostitutes. No era infreqüent que hi esclatessin baralles, que de tant en tant acabaven a ganivetades. En aquest carrer, i en alguns altres de la zona, s'hi acumulaven els bordells i les tavernes. La Criolla va esdevenir en el principal local d'esbarjo de la zona per la seva oferta de ball, sexe i drogues. Tenia un petit escenari i un gramòfon, i oferia tant música en directe com gravada. Cada dia, a La Criolla, s'hi ajuntava molta gent per ballar sense cap tipus de fre. El principal atractiu del local era el sexe: s'hi podien negociar tot tipus de trobades sexuals: amb prostitutes, amb casades, en grup, amb menors, homosexuals, per fer de voyeur... Durant una temporada a La Criolla s'hi celebraven molts espectacles de transformisme, i fins i tot en una ocasió s'hi va convocar el concurs de Miss Barri Xino, reservat exclusivament a transexuals. Al reservat i a les habitacions del local s'hi produïen tot tipus d'encontres sexuals. I hi havia una fluïda circulació de drogues: segons Villar gràcies a la proximitat del port s'hi podia aconseguir la millor cocaïna, poc adulterada, la que anomenaven, a l'època, "mandanga chachi".
Participants en el primer concurs de transvestits Miss Barrio Chino celebrat a La Criolla el 1934. Foto: Ballbé. Col·lecció particular.
Entre el vici i l'espectacle
La Criolla no era un més dels locals dels baixos fons de Barcelona: era tot un referent de la vida nocturna de la ciutat, perquè en aquest establiment s'hi barrejaven els mariners i les prostitutes amb els burgesos de la ciutat. L'alta societat barcelonina feia incursions al carrer del Cid, fins i tot en família, per barrejar-se amb els sectors més marginals de la societat i entornar-se'n, al cap d'unes hores, als confortables barris alts de la ciutat. Però a La Criolla també hi arribaven molts estrangers: aquesta taverna va convertir-se en una escala obligada en la ruta turística de la Barcelona dels anys 30. Visitants de tot el món acabaven la seva estada a la capital catalana amb una nit boja a La Criolla. El llibre de Villar no intenta mitificar aquest local, sinó que reconeix el seu paper ambigu, com a lloc de divertiment popular per una banda, però també com a escenari on les classes populars esdevenien l'espectacle de les classes dominants.
La Criolla sobre el paper
Si La Criolla va aconseguir ser tan famosa, és perquè va ser freqüentada, no només per mafiosos, prostitutes, proxenetes, assassins, mariners i turistes, sinó també per molts intel·lectuals catalans, que més tard la donarien a conéixer a les seves obres. Aquest local era punt de trobada de periodistes, escriptors i artistes i molts d'ells van reflectir l'ambient del Xino a les seves obres. Domènec de Bellmunt, Paco Madrid i Alfonso Martínez Rizo van escriure sobre La Criolla; els fotògrafs Brangulí, Gabriel Casas i Josep Maria de Sagarra van fotografiar el públic d'aquesta sala i també els artistes que hi actuaven i les prostitutes que la visitaven; l'il·lustrador Ricardo Opisso, un habitual del local, va realitzar alguns dibuixos sobre l'indret... Però també molts escriptors estrangers van passar-se per la Criolla i van retratar-la en les seves obres, des de Jean Genet, Joseph Kessel o Pierre Mac Orlan (tots ells especialistes en explicar històries d'ambients "canalles") fins a Ilyá Ehrenburg. I sabem que pel local del carrer del Cid van passar-hi d'altres famosos personatges, com la ballarina afroamericana Josephine Baker o la filòsofa francesa Simone Weil, encara que no van escriure res sobre el local.
Thonet Balvey. Dedicatòria al llibre de signatures de La Criolla.
El llibre de signatures
Paco Villar recupera un dels llibres de signatures que tenien al despatx del gerent del local i que oferien als visitants més il·lustres. Una perla amb 784 signatures, 535 dedicatòries i 43 dibuixos, que posa de relleu la fama i la transversalitat d'aquest local. En primer lloc, es constata que tenia públic de totes les tendències polítiques, des del republicà Eduardo Barriobero fins al nacionalista Ventura i Gassol. Entre els escriptors, hi ha les signatures de Josep Pla, de Josep Maria de Sagarra o del protofeixista César González Ruano. Entre els dibuixos, se'n troben d'artistes desconeguts o amb una signatura indesxifrable, al costat d'altres de genis com Opisso (del TBO) o Marcel·lí Porta (de L'Esquella de la Torratxa). I també es fa evident que era un lloc freqüentat per la gent del teatre, com la genial Margarida Xirgu.
De referència
La Criolla és un llibre sobre un local, un local de llibre. Probablement la història de La Criolla i els seus clients donaria per diversos volums. Si les parets d'aquest local haguessin parlat, haurien fet trontollar el país. Aquest llibre, doncs, parteix d'una excel·lent matèria prima, i sap extreure'n el màxim profit. Parteix d'una recerca de fonts molt exhaustiva, que es combina amb una magnífica redacció. En aquesta edició es reprodueixen nombroses imatges d'època de La Criolla i del seu entorn, i gràcies a això el lector es pot transportar fins al local més canalla de la capital catalana i viure el seu ambient. Pierre MacOrlan va dir que La Criolla era "La bogeria de la nit portada fins a l'exasperació". I Paco Villar, en aquest assaig màgic que es llegeix com una novel·la, ens submergeix en el món fascinant d'aquest local nocturn i la vida canalla d'una Barcelona que va ser destruïda, com La Criolla, amb la guerra civil.
Foto de portada: Carnaval de 1932 a La Criolla. Foto: Josep Maria de Sagarra i Plana. ANC.