Aitana
L'última
7,4
No existeixen productes miraculosos. No hi ha telèfons que facin fotos com càmeres, ni navalles suïsses amb ganivets que bardegin com armes. Aitana Ocaña, ex Operación Triunfo, no és Hilary Duff, Avril Lavigne o Taylor Swift. Però les seves músiques són el paral·lelisme més precís dels diferents perfils que han triomfat en les últimes dues dècades del pop anglosaxó.
Aitana Ocaña, ex Operación Triunfo, no és Hilary Duff, Avril Lavigne o Taylor Swift. Però les seves músiques són el paral·lelisme més precís dels diferents perfils que han triomfat en les últimes dues dècades del pop anglosaxó
La catalana ha estat capaç de firmar hits barroers però riallers, és a dir un gran tema de l'estiu, com Mon amour (on només sobra Zoilo); protagonitzar innegables del maridatge entre el so urbà i el dance que més ho peta, digui's Formentera, juntament amb Nicki Nicole; o fer gala del neopunk en La canción que no quería contarte amb Amaia, guanyadora de l'edició del talent que les va portar a la fama a totes dues. Aitana ha anat pivotant entre col·laboracions dispars. De Pablo Alborán a Cali & El Dandee. Però des de la seva sortida de l'acadèmia, a part de firmar gires imponents, ha publicat també dos discos.
Aitana ha anat pivotant entre col·laboracions dispars. De Pablo Alborán a Cali & El Dandee. Però des de la seva sortida de l'acadèmia, a part de firmar gires imponents, ha publicat també dos discos
L'últim, 11 razones, de què gairebé només es va rescatar Corazón sin vida, tema que contenia un medley de bon rotllo amb Sebastián Yatra. Però a l'àlbum també vivia aquesta ràbia de mercat, tipus Avril Lavigne, a què tant ens enganxem quan érem adolescents (No te has ido y aún te extraño). Un any abans, havia llançat Spoiler, el seu primer llarg, amb gran tema que marcaria el solc de diva pop, calmat i de veus predominants, tipus Sia: Teléfono. Aquest disc contenia a més temes confessionals, del gust de la primera Hilary Duff, profundament generacional, com Vas a quedarte. I, clar, algunes cançons d'emprovador –no sempre s'encerta el tir– com la soul-soft Popcorn.
La llima de la navalla suïssa
El tercer disc de la precocíssima artista és una banda sonora. D'una sèrie que ella mateixa protagonitza: La última (Disney +). Oasi, El cine, Dormir. Una ampliació de l'espectre: postadolescència, amor agre, però també cops. Cops a les tripes. No confondre amb el predictible plot de la sèrie. I amb tota aquesta macedònia, un nou parentiu. El desitjat per als seus vint-i-llargs, quan arribin (en breus), el de la imprescindible Taylor Swift.
El més difícil en el pop no és emergir, tampoc tocar molts pals. El més difícil és saltar entre públics
Aitana pot representar tots aquests papers. També el d'una carrera autònoma i evolutiva com la de Swift. El més difícil en el pop no és emergir, tampoc tocar molts pals. El més difícil és saltar entre públics. Per a això fa falta madurar l'obra d'acord amb el que es viu. És això o quedar-se arraconat com la llima de la navalla suïssa.