La tardor no arriba fins que comença l'In-Edit i entres un dissabte a les 16:30h a alguna de les sales del cinema Aribau fent un sol radiant i surts 90 minuts després sent ja negra nit. I t'envaeix aquesta sensació de confusió i melangia tan d'inicis de novembre que, com una salsa xinesa, és trista i agra, però també té un punt de dolç. Amb Crestone, un dels llargmetratges que en la seva edició d'enguany ha programat el festival de cinema documental musical de Barcelona, passa una mica el mateix, que no saps si la història i els personatges que la protagonitzen t'inspiren tristesa o admiració, llàstima o fascinació.
Autoexploració i sobreexposició
Crestone ens descobreix el viatge cap enlloc dels DeadGod, un col·lectiu de rapers i col·legues que orbiten al seu voltant (ells són els rimadors Champloo Sloppy, motor i ideòleg del grup, Sadboytrapps, Keem i RyBundy; el productor Benz Rowm, el tatuador Phong Winna i Huckleberry, una criatura misteriosa de la qual ningú no sap ni qui és ni d'on ha sortit) que abandonen les seves cases per exiliar-se en el mig del no-res del desert de Colorado. Allà, ocupant cases abandonades per aventurers cansats de sorra i dunes, hi viuen cultivant marihuana i creant cançons que publiquen a la plataforma de distribució d'àudio en línia SoundCloud: que li donin a la indústria si ells sols, Joans Palomos, s'ho poden manegar tot (per què repartir els beneficis si em puc quedar amb tot el pastís?).
Crestone o l'autorecerca de set joves rapers al desert de Colorado.
Set criatures en constant contradicció que es balancegen entre el misticisme i el deliri, la insolació vital voluntària i el contacte constant amb el món a través de les xarxes socials, l'autoexploració i la sobreexposició. Joves talents (la seva qualitat com a creadors, musicals i audiovisuals, és inqüestionable) fills de famílies disfuncionals i llars trencades, que en la seva autorecerca acaben perdent-se en un laberint de situacions i emocions. DeadGod intenten desgranar el sentit de la vida entre calada i rima, però, ja amb les pupil·les dilatades, no encerten a decodificar el significat total de la cançó.
Més enllà de l'objectiu del mòbil
Producció dirigida per la cineasta debutant Marnie Ellen Hertzler (amiga des de la infància dels DeadGod) acceptable en el seu aspecte formal, notable en el seu relat; Crestone és una mescla impossible entre la comèdia cannàbica Dos colgaos muy fumaos, l'aventura iniciàtica teen (no hem d'obviar que els protagonistes d'aquest documental tot just superen la vintena) i el deliri sectari de la docusèrie Wild Wild Country: reformulació en clau segle XXI del somni hippy, la idea de Champloo Sloppy és crear una gran comunitat de joves ànimes perdudes al mig del desert on, sota la seva tutela, imperi l'amor i el bon rotllo. Un discurs que ressona a líder de secta buscant adeptes als quals modelar.
Crestone: fugint del món per crear-se una realitat a través del mòbil
Una quimera que, només sent set, es comença a truncar quan es queden sense aigua i fa setmanes s'alimenten d'entrepans de bimbo florit i mortadel·la seca. Perquè, en aquesta cruel dicotomia que turmenta Champloo Sloppy, Sadboytrapps, Keem, RyBundy, Benz Rowm, Phong Winna i Huckleberry (i per extensió a la majoria de la seva generació) entre aïllar-se del món real i reivindicar-se en el món virtual, acaba imposant-se una realitat que no és fictícia però sí embellida pels filtres de les stories d'Instagram. Malauradament, la vida més enllà del que capta l'objectiu de la càmera del mòbil pot ser molt més lletja, complicada i cruel.