De forma innecessària molts cops. Per qüestions que poc tenen a veure amb la seva música i sí molt amb la premsa del cor... i el patriarcat: el petó entre Rauw Alejandro i la cantant a LOS40 Music Awards; el vestit que lluïa per la mateixa entrega de premis; l’adquisició de La Casa Morera a Manresa. Però han arribat, sortosament, informacions musicals. No totes rebudes com a buenas nuevas, però informacions musicals, al cap i a la fi. S’han publicat tres avançaments del que serà Motomami, l’anhelat relleu d’El mal querer (2018). El tercer àlbum de la catalana s’ha fet esperar molt i molt: mentre la resta de companys de generació del pop urbà feien passes gegantines, C. Tangana amb el seu El madrileño (2021) per exemple, la de Sant Esteve Sesrovires ha sabut aguantar. Per a reinventar-se?

Canvi i transformació

Primer va ser 'La fama', una bachata força convencional amb base de Tainy, un feat amb The Weekend que li ha reportat milions de reproduccions, i després el brevíssim 'Hentai', apedregat a les xarxes per superficial, però una obertura espiritual-sexual de la cantant… "Dios y el sexo". Una aposta lluny de la imatge celestial d’El mal querer. Primeres pistes. Finalment, ha esclatat 'Saoko', potser la cançó que, de moment, més explica sobre el nou disc: barreja entre jazz estrambòtic, reggaeton, gran cilindrada i fortíssima influència de la cultura nipona; amb mirada occidental, tipus Quentin Tarantino, violència i manga…


Rosalia publicarà el seu tercer disc, Mamimoto, el 18 de març

Aquesta devoció pel Japó no és nova al pop global. 'Yonaguni' de Bad Bunny, n'és una bona mostra. Però la Rosalía hi suma un punt d’agressivitat, de futurisme Evangelion. Així ho demostra la portada de Motomami, on és deessa dels suburbis (idealitzats, un cop més?). I on, sobretot, afegeix una bona dosi d’empoderament femení. Potser responent l’allau de comentaris que suscita qualsevol dels seus moviments? Empoderament sobre rodes, a tota hòstia. Com dicta la influència efímera de Tik Tok.

“Totes i cadascuna de les frases són una imatge de transformació. S’ha de celebrar la transformació, el canvi. Ets tu mateix més que mai en el moment en què estàs canviant”, explicava la cantant. Hi feia referència també al popular podcast, Creativo: “Tot té a veure amb quant t’importa allò que fas. Per això sóc fan de Sid Vicious, per com feia les coses. S’ha de treure tota la resta per arribar a la intenció original, l’energia original d’una cançó”. 

Aquest darrer single, de menys de tres minuts, és una bomba sonora i el preludi definitori de què vindrà amb Motomami el 18 de març, un àlbum que té un trailer de vint segons, del tot Arca, que sembla fer palès que el terreny més còmode, el mostrat a 'La fama', conviurà amb l'avantguarda.

Veu i narrativa

Què passarà amb la veu de Rosalía? De moment s’ha quedat enrocada en el vessant més comercial: mastega grafies en un flamenc soft i que molts cops sembla només una marca. No es percep la versatilitat d’El mal querer. Menys encara del debut Los Ángeles (2017). I què serà de la seva narrativa? L’única cosa semblant a un recurs literari de tot allò que hem escoltat fins ara és la personificació de 'La Fama'. Poc vistosa. Sobretot perquè El mal querer era un disc profundament ric i reeixit literàriament, capaç d’adaptar El roman de Flamenca, novel·la medieval en la qual es fonamenta l’àlbum, als nostres dies. Motomami reprendrà aquesta ambició? Encara és una incògnita. Però el que és segur és que l’univers Rosalía no ha quedat en un pla inert i repetitiu. 

Aquest serà un disc, com a mínim alguns fragments d’aquest, de trencament. De ruptura definitiva amb ser l’eterna “promesa del flamenc” (tot i tenir com a referent vital La Paquera o Lola Flores) i també la nova joia urbana. Fins i tot les àncores més pesades del present d’aquesta música urbana poden quedar enrere. O s’adaptaran. Ja a l’inici de 'Saoko' hi ha un sampler de 'Saoco', tema de Daddy Yankee i Wisin del 2004, una picada d’ullet al reggaeton accessible i primigeni. Només això. Després, ho subverteix.


Mamimoto, un disc de ruptura i subversió

Sembla segur que els referents seran variadíssims. Molta d’aquesta informació sobrevola un compte paral·lel d’Instagram obert fa prop d’un any. Vida ostentosa, sense pudors i amb influències de tot tipus: Euphoria, Pata Negra, Tecolines o Ocean Vuong. Costa d’imaginar com encaixaran formalment en un àlbum els tres avançaments, com prendrà cos l’obra, i si serà semblant a l’homogeni El mal querer, l’aventura narrativa i musical excelsa que li va reportar fama internacional i aplaudiments de la crítica. Falten peces per tancar el puzle. Ja això és una bona notícia.