Hi ha hagut concerts abans i després, fins i tot actuacions notables de bandes puntals de la nostra escena musical actual, formacions inclús amb un so molt proper al seu, però no hi ha comparació possible, Oques Grasses han estat els grans protagonistes del Canet Rock 2022 amb un espectacle que els situa dues o tres passes per davant de la resta.
Després de dos anys d'anormalitat: una edició suspesa, la dels 2020, i una de prova pilot, amb tot el públic amb mascareta, la del 2021; el Canet Rock ha recuperat aquest estiu del 2022 la vella normalitat. Ho ha fet convocant 25.000 persones, és a dir, exhaurint totes les entrades, al Pla d'en Sala. Tot i presentar un cartell dominat per la uniformitat estilística: la del mestissatge festiu, els responsables de posar les primeres notes al festival han estat Ginestà i les seves cada vegada més rodones i addictives melodies de carència pop sintetitzat. Rere seu, els ritmes de l'Europa de l'Est de les Balkan Paradise Orchesta i Marcel i Júlia, el projecte creat per qui va ser un dels motors creatius de Txarango.
Han vingut a jugar
I aleshores el primer trio d'asos del cartell. Cartes guanyadores que han començat a mostrar Els Catarres. El trio de Centelles tornava al Canet Rock per presentar els temes del seu darrer disc, Diamants (2022), temes que, entre el pop i el mestissatge, han seduït un públic que ja començava omplir el Pla d'en Sala; més encara quan juntament amb el seu repertori més nou han fet sonar tota la seva bateria de grans èxits. Entre el pop i el mestissatge també es mouen Stay Homas. La banda del terrat repetia actuació un any després de ser un dels noms més aclamats d'aquella prova pilot. El trio publicava mesos enrere el disc Here to Play (2022), treball que han decodificat juntament amb els seus incunables pandèmics. Correctes, breu i no gaire intens. Era el moment del concert definitiu del festival.
A tope amb el Canet
En una altra lliga, allà és on juguen Oques Grasses. Sorgits de les formes tradicionals del mestissatge, la banda de Josep Montero ha fet evolucionar el seu so cap a paratges sonors únics i intransferibles. Un teló de fons que és la perfecta coctelera sònica del segle XXI per on filen algunes de les millors lletres del nostre imaginari musical. Una fórmula infal·lible a la que li sumen una translació al directe, des de la posada en escena (amb més d'un préstec de l'espectacle visionari de David Byrne) al vestuari, plusquamperfet. Els osonencs, que al Canet han presentat un catàleg de cançons nodrit principalment dels seus darrers dos discos: Fans del sol (2019) i A tope amb la vida (2021) estan dues o tres passes per davant de la resta. I això que la resta eren La Pegatina, l'eufòric Miki Núñez, Buhos i Doctor Prats, banda amb un directe efervescent, amb la qual, com marca la tradició del festival, hem vist sortir el sol.