El madrilenys Natos y Waor s'han coronat en la vetllada inaugural del Cruïlla, el primer festival de música massiu que se celebra a una gran ciutat Europea des de l'esclat de la pandèmia.
També ha estat el primer en solucionar sense cues quilomètriques ni problemes sofístics els necessaris tests d'antígens que s'han de practicar els assistents per accedir al recinte del Parc del Fòrum de Sant Adrià de Besós. De les més de 18.000 proves realitzades, en aquesta jornada de debut, s'han detectat 126 casos positius.
El pare de tot plegat
Els lleons quan es fan vells es retiren. Marxen de la manada. Deixen pas a l'arribada d'un exemplar més jove amb més empenta, força i energia per defensar el clan. Ahir havia de ser el dia de Kase O, probablement el nom més important en la història del rap en castellà. El pare de tot plegat. IKase ha brillat, però Natos y Waor s'han coronat.
L'antic membre dels referencials Violadores del Verso va arribar el Cruïlla per celebrar el 10 aniversari del seu projecte Jazz Magnetism. Una aventura, aquesta, en què conjugava jazz i hip hop (tot i que en realitat un so és conseqüència de l'altra i és impossible decodificar el recorregut vital del rap sense entendre abans el jazz). Un combo, aquest Jazz Magnetism, per cert, en què acompanya al rimador saragossà el guitarrista Dani Comas, baixista de les bandes de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril.
Fills de la ruïna
Si, havia de ser la gran nit de Kase O, i ho ha estat, però els que veritablement han arrasat amb tot han estat els madrilenys Natos y Waor i el seu rap dur com l'asfalt esquitxat de trap i ritmes llatins.
Una piconadora que venia a presentar el seu darrer treball, Hijos de la Ruina Vol. 3 (Autoeditat, 2021). Un àlbum sorgit de llargues sessions col·laboratives amb veus i ments en actual estat d'ebullició en l'escena urbana com KIDDO, el productor Pablo Gareta i Recycled J, un dels joves puntals d'aquest moviment que ahir els ha acompanyat en diversos moments de l'actuació.
Les seves rimes han estat com Àtila: han passat per allà i rere seu ja no creixerà res més. Els nous reis de la jungla. Nants ingonyama bagithi baba!
Un festival de senyors
Ha sigut ser una jornada purament dedicada al rap. Versos que havien de començar a sonar de la mà de Senyor Oca, para del rap de la terra que va caure del cartell a última hora per culpa del coronavirus. El seu lloc el va ocupar un altre senyor, en aquest cas Sr. Wilson, tota una institució a casa nostra dels sons negres que va desxifrar el seu repertori acompanyat de Griffi, nom històric del hip hop nostrat per haver estat el productor dels fonamentals Solo los Solo.
La tarda va continuar amb Rayden, correctes, i Lágrimas de Sangre. El grup maresmenc fa una dècada que ve rimant, però el d'ahir ha estat el seu debut al festival barceloní. En català i castellà, amb guitarres i sense, el trio de cantants han sacsejat el públic i han confirmat el seu poder de convocatòria. El seu conegut activisme i les lletres combatives no van en detriment d'un repertori a vegades festiu, que fuig sovint de la cadència del rap i abraça ritmes més accelerats i ballables.