Manel sempre van més enllà i estan un pas per davant de la resta. Aquest divendres, ja ben entrada la matinada, ho han tornat a demostrar amb un concert vorejant l'excel·lència en la segona jornada del Cruïlla. Una nit que també ha tingut com a protagonistes els nord-irlandesos Two Door Cinema Club, primera banda internacional a encapçalar el cartell d'un dels nostres festivals des de l'esclat de la pandèmia. Una segona nit en què dels 19.000 test practicats s'han detectat 89 positius.
Del rap a les guitarres
Tal com va passar dijous durant tota la jornada, el rap, en les seves més diverses acceptacions, ha seguit sent el protagonista en els primers compassos d'aquest divendres al Cruïlla de la mà de la rimadora xilena Ana Tijoux i dels barcelonins Delafé (elsprimers, primers, primers en aparèixer pel Parc del Fòrum han estat Gertrudis i la seva rumba revisitada) projecte que combina el flow amb pop sedós. Una fórmula ideal per iniciar una tarda de festival. A partir d'aleshores les guitarres han pres el control de la vetllada.
Fills de Los NIkis, germans de Los Punsetes, Carolina Durnate han estat un dels majors fenòmens de l'indie rock estatal dels darrers anys gràcies a temes com 'Cayetano'. Un rere l'altre: 'Perdona (Ahora sí que sí)', 'Las canciones de Juanita', 'Joder, no sé', 'La noche de los muertos vivientes'... al Cruïlla els madrilenys han descarregat tot el seu arsenal de melodies incontestables carregades d'adrenalina punk. I aleshores el festival ha entrat en una fase de nostàlgia amb les actuacions d'Amaral i de Sopa de Cabra.
Sopa de Cabra sonant ben endins al Parc del Fòrum. Foto: ACN
Nostàlgia al Parc del Fòrum
Eva Amaral i Juan Aguirre, un dels duets més emblemàtics del pop rock estatal, ha pujat quan ja queia el sol davant una munió de gent, una estampa molt diferent del seu concert en format reduït i amb els assistents asseguts al Cruïlla XXS de l'any passat. La cantant ha admès que el paisatge d'avui li semblava "un miratge", després d'un any i mig sense concerts de masses. "És el principi del final", ha proclamat.
Gairebé trepitjant-se, Sopa de Cabra han rememorat el seu disc Ben endins, obra capital del rock català que enguany celebra el seu 30 aniversari. Ahir com fa tres dècades a la sala Razzmatazz, Gerard Quintana ha sortit a l'escenari cridant allò de "Bona nit malparit" i tot seguit els gironins han reviscolat un repertori que ja forma part del nostre imaginari cultural popular: 'Tot queda igual', 'Bloquejats', 'Mai trobaràs', 'Si et quedes amb mi', 'El boig de la ciutat', 'No tinguis pressa'... i, evidentment, 'L'Empordà'.
Two Door Cinema Club han estat el primer cap de cartell internacional d'un dels nostres festivals. Foto: ACN
La revolució pop
Un altre artista que pot dir que moltes de les seves cançons han transcendit l'estrictament musical per erigir-se en himnes vitals és Guille Milkiway. O cosa que és el mateix, La Casa Azul, projecte de pop majúscul amb vocació de pista de ball. Una fórmula infal·lible que ha entusiasmat als milers i milers de fans que s'han reunit a l'esplanada central del Parc del Fòrum per moure's amb 'La revolución sexual', 'El momento', 'Podria ser peor'...
Vells coneguts del festival, els nord-irlandesos Two Door Cinema Club s'han significat com els primers caps de cartell internacional d'un dels nostres festivals des de l'esclat de la pandemia. El trio ha aterrat a Barcelona amb el seu quart disc sota el braç, False alarm, àlbum que segueix afiliat a les sonoritats de l'indie rock de guitarres vibrants però sumant al seu diccionari estilístic interessants flirtejos amb l'electrònica. A la mateixa hora, els gallecs Novedades Carminha amplificaven el seu rock de garatge amb vocació ballable. Una de les bandes a descobrir si és que encara no els coneixeu.
Manel, nit d'entremaliadures al festival Cruïlla. Foto: ACN
La meva gent
Manel van ser el grup revelació de l'any 2008 a la nostra escena musical i des d'aleshores no ens han deixat de sorprendre. Aquesta passada nit ha sigut un exemple més de com els barcelonins estan en constant estat d'evolució i transformació.
Res queda d'aquell grup que iniciava la seva trajectòria emmirallant-se en Sisa i Riba més enllà d'un grapat de cançons sublims que Guillem Gisbert i companyia han anat actualitzant aproximant-les als territoris sonors electrònics i sintetitzats amb què vénen explorant els darrers anys. Aquesta nit ho han fet amb 'Al mar', tema del seu primer disc que ara conjuguen amb un sampler del 'Mi gente' de JBalvin. Espectacular.
Un concert, modelat amb aquella fredor tan càlida tan seva, que han arrancat amb 'Per la bona gent' i han seguit decodificant amb 'Tipus Suit' i 'L'amant malalta', 'La serotonina', 'Sabotage', 'Boy band' i 'Jo competeixo', entre altres. 'Boomerang' i 'Benvolgut' han estat el colofó final al millor concert d'una nit que han seguit els valencians Zoo i han clausurat els belgues 2manydjs.