"Hola, som Alavedra", es presenta Ret (Albert Rams), bateria del quartet barceloní. "Hola, som Alavedra", replica Genís Pena, el guitarrista. "Hola, som Alavedra", insisteix Xiri (Oriol Romaní), l'altre guitarrista. "Hola, som Alavedra", conclou per si no ens havia quedat clar, Dani (Daniel Belenguer, Bearoid), cantant i baixista. I aleshores, adrenalítics i efervescents, han començat el seu concert. I encara que només ha estat mitja hora a l'escenari Jack Daniel's, aquell racó perdut on envien els artistes locals, ha estat el millor concert del Primavera Sound 2022.
Dejà-vú
Sensació de dejà-vú. Cinc dies després ja tornem a ser al Fòrum. Ja no hi ha cues infinites per comprar cervesa. Ja no s'ha d'esperar hores per poder anar al lavabo. Ja no hi ha muntanyes de brossa. Ja no hi ha el mural del morreig entre Colau i Ayuso. Ara n'hi ha un de Guardiola i Mourinho. Però, deu anys després d'aquella cruenta rivalitat, l'efecte transgressor i gamberro ja no és el mateix. Sí que hi ha, com la setmana passada, milers i milers de guiris vermells com gambes a qui els quatre euros i mig de la canya els sembla un regal. L'ambient és asfixiant, agobiant. La calor no ajuda. Tyler, the Creator, raper nord-americà que dissabte va oferir un concert monumental, i avui repetirà, ha muntat una botiga amb peces de la seva marca de roba: Golf. Està ubicada a Mordor, és a dir, prop de l'escenari Tous. Em compro uns mitjons. Els demano en català. Els dependents em fan l'onada. Diuen que sóc el primer natiu que s'apropa a la tenda. Són les set i mitja de la tarda. Si a les tres de la matinada heu vist un tarat amb un joc de tres parells de mitjons a la mà, era jo. Marxo de Mordor Est i em dirigeixo cap a Mordor Oest, per veure Amyl and the Sniffers al Pull & Bear. Punk rock sulfúric des dels antípodes. Rere aquest tornado escènic, el trio nord-americà de soul rock Khruangbin, pròleg del retorn a Barcelona i al Primavera Sound d'Interpol. Intensitat descafeïnada per part d'una banda capital en el renàixer del rock a Nova York a inicis de mil·lenni. A veure avui els seus companys generacionals The Strokes. Molt millor apropar-se al NTS. "For the guiris, we're Tarta Relena from Barcelona". El gregorià electrònic de la Marta Torrella i l'Helena Ros sempre és una experiència religiosa, encara sigui dins un pàrquing amb el molest runrun de la barra de bar de fons.
Repetim
Algun dia es reconeixerà Damon Albarn com el gran visionari del pop que és. Líder de Blur, una vegada va posar fi a la banda emblema del britpop es va reinventar amb els originalment virtuals Gorillaz; del pop al hip hop, de l'electrònica al rock, coctelera sonora d'alt efecte contagiós. Dissabte van protagonitzar una de les grans actuacions d'aquest Primavera Sound. Aquesta nit han tornat a sonar genials. D'un altre planeta. Com la gran diva del pop del moment Dua Lipa. Una setmana després de mesmeritzar el Palau Sant Jordi amb el seu repertori de hits incontestables, la cantant britànica ha hipnotitzat el Parc del Fòrum amb un concert gairebé calcat. Però el millor concert d'aquest dijous, dèiem al principi, ha estat el d'Alavedra.
Antihimnes generacionals
Alavedra es diuen Alavedra pel que va ser conseller de la Generalitat en els anys de presidència de Jordi Pujol, i amb això ja deixen entreveure el seu caràcter genialment irreverent. Els del barri del Carmel descriuen la seva proposta com punketón pop. Jo us els descriuria com els fills nostrats de Siniestro Total, germans de Mujeres addictes al trap i el reguetón. Fórmula infal·lible de què ha sorgit antihimnes generacionals com 'Psicópata', 'La jota del poliamor' o 'Lo que siento por ti'. I sí, només ha estat mitja hora, però entre pogos i riures ha estat la millor mitja hora del Primavera Sound.