Quan assistia a les seves classes a la Pompeu em quedava absorta escoltant-lo. Eloi Fernández Porta, escriptor, assagista, autor d'Afterpop i Homosampler, ara ha publicat sota el segell d'Anagrama Medianenas & milhombres. La evolución morbosa (2008- 2020), un compendi de cròniques on l'autor repassa les noves i velles masculinitats i les dissidències de gènere a través de la cultura popular. La crítica i l'anàlisi els fa a través dels estudis culturals barrejats amb exemples de l'Espanya més casposa i cañí. Viatgem amb els seus referents des de Batman i Robin fins al Misterio de Caviria d'Antoni Hervás. Els clixés i estereotips que han recorregut les expressions de gènere i el que és no-normatiu han transvasat l'Espanya més camforada, però també la great Amèrica.
La crítica i l'anàlisi els fa a través dels estudis culturals barrejats amb exemples de l'Espanya més casposa i cañí
Observant des dels marges i rebentant cànons
Fernández Porta sap manegar tots els registres del llenguatge, per descomptat, i ens fa riure amb les seves al·legories. A la crònica Nombre, sobre els vells noms que ressorgeixen del registre per reconstruir Espanya, perquè els noms sense gènere han copat les llistes de les escoles; se'ns escapen riures constants... I és que tots coneixem aquesta família cayetana que ha tornat a batejar Rodrigo Díaz de Vivar o Juan Manuel de Prada. Tenir grace under pressure és el que més es cotitza ara, l'expressió que van popularitzar Hemingway i Dorothy Parker en un diàleg i que significa demostrar valor o tenir coratge, ens rebota imatges de masculinitats molt tòxiques, un rotllo de bon patriota. Això sí, si les expressa una dona, es percep com un sacrilegi, una Joana d'Arc amb entrada directa a la foguera.
El masclisme en la literatura també és un tema, com es construeix el cànon o com està integrat a la indústria editorial
El masclisme en la literatura també és un tema, com es construeix el cànon o com està integrat a la indústria editorial. Això últim ens ho explica Rebeca Yanke, en una entrevista per a El Mundo. No la coneixia, així que agraeixo aquesta introducció. De la mateixa forma, trobem un extracte d'entrevista a Noelia Ramírez, periodista de S Moda, on es reflexiona sobre el sexisme hipster i apunta a la fal·làcia de les subcultures transformadores: "En tota subcultura hi ha un vessant ortodox". Més que d'acord. També diria que hi ha un vessant reaccionari, classista, perquè beure te matcha gelat no et fa menys feixista, ni tampoc més alternatiu, ja m'enteneu. Quan vaig acabar de llegir-ho em va recordar el recent fenomen de popularitzar expressions i paraules del món queer que surten de la boca de votants amants dels nàutics.
Cada text ens presenta un estil diferent, una manera d'apropar-nos a qüestions complexes a través de formats originals, tot a Fernández Porta és hibridació tècnica
Però vull centrar-me en un dels textos amb què més m'he divertit: Gender Generator: Panza. Aquí Fernández Porta fa un exercici de creació literària brillant on combina frases que fan referència a la identitat sexual a tres novel·les protagonitzades per Don Quixot: la de Cervantes, la versió contemporània d'Álvaro Fernández de Avellaneda i el text apropiacionista de Kathy Acker titulat Don Quijote, que fue un sueño. Cada text ens presenta un estil diferent, una manera d'apropar-nos qüestions complexes a través de formats originals, tot a Fernández Porta és hibridació tècnica, no hi ha res a l'atzar. Un trencaclosques de textos publicats des de 2009 que ens apropa a la seva teoria sobre les masculinitats en la literatura, l'art, les indústries culturals. Vaig acabar el llibre atenent absorta en la lectura: aprendre a hackejar el gènere és molt important, igual que observar des de i als marges i rebentar cànons.