Iván Maiski va ser ambaixador soviètic a Londres del 1932 al 1943. Va viure, doncs, en aquest destí estratègic, la pujada de Hitler al poder, la guerra civil espanyola, la invasió de Txecoslovàquia, el pacte Molotov, la invasió alemanya de Polònia, l’inici del genocidi jueu... Maiski, òbviament, estava estretament vigilat, i s’havia de plegar a les directrius d’Stalin. Però va mantenir un diari, al que anomenava “La Meva Vella Dama”. El conservava rigorosament ocult, i allí va amagar, dia a dia, les seves reflexions sobre el que passava a la Unió Soviètica i al Regne Unit, però també a la resta d’Europa. Ara, RBA publica aquest diari, retrobat als arxius oficials russos i posat en valor per l’historiador Gabriel Gorodetsky (de la Universitat d’Oxford), amb una introducció d’aquest. Són més de 700 pàgines que suposen un retrat excepcional de l’Europa de l’època, realitzat per algú que tenia un coneixement excepcional de la política de l’època. El seu títol: El cuaderno secreto. Iván Maiski, embajador soviético en Londres 1932-1943. Per presentar aquesta obra, Gorodetsky ha tingut una conversa amb Shlomo Ben-Ami, ex ministre d’Exteriors israelià i ex ambaixador israelià a Espanya.
Iván Maiski. Gentilesa de la família Scheffer-Voskressenski.
Un ambaixador especial
Maiski, que dominava l’anglès i coneixia molt bé la realitat britànica, va establir una potent xarxa de contactes amb polítics, diplomàtics i intel·lectuals residents a Anglaterra. Va desenvolupar una potent política de relacions públiques, una cosa no gaire habitual entre els diplomàtics de l’època. Fins i tot tenia molt bona relació amb Winston Churchill i amb la seva família. Va arribar a ser extremadament popular: se'l considerava l'ambaixador amb més pes al Londres de l'època. Això no sempre era ben vist per les autoritats russes.
Clarivident
Maiski tenia una clara visió de futur. Des de molt aviat va veure que la guerra en Hitler era inevitable i per això va considerar escandalosos els acords de Munic, en què Anglaterra i França van capitular davant Hitler. També va pronosticar que Churchill arribaria a ser un polític clau, fins i tot abans que aquest aconseguís despuntar. I va pronosticar que l'única possibilitat per a vèncer Hitler era l'aliança entre comunistes i liberals.
Maiski amb el ministre d'Exteriors de la República Espanyola, Álvarez del Vayo. Foto gentilesa de la família Scheffer-Voskressenski.
Amb la República espanyola
Maiski va ser un ferm defensor de la República espanyola i va establir amistat amb alguns líders republicans com Negrín. No va dubtar en demanar a Moscou una major implicació en la guerra espanyola. En els seus diaris va confessar que s’identificava plenament amb els republicans: “Les seves victòries eren les meves victòries i les seves derrotes eren les meves derrotes”. Quan va assabentar-se’n de la caiguda de Barcelona va quedar molt afectat: “Em temo que això és el principi del fi”, va deixar escrit.
Iván Maiski. Foto gentilesa de la família Scheffer-Voskressenski.
Sota l’amenaça de les purgues
Maiski, que havia estat menxevic i havia passat un temps exiliat a Londres, va ser ambaixador en temps de les majors purgues soviètiques, quan Stalin va acabar amb bona part de l’elit soviètica. Dins la mateixa ambaixada els diplomàtics vivien una situació de terror immens. El cunyat de Maiski va ser dut al Gulag i executat, i alguns dels seus subordinats de Maiski també. El mateix Maiski era molt sospitós, per la seva biografia i per les seves excel·lents relacions amb polítics i intel·lectuals britànics. En una ocasió el van citar a Londres i el van encarar amb confessions falses dels seus subordinats morts. Podia haver acabat molt malament, però el van deixar tornar, no sense amenaçar-lo severament. Però va continuar escrivint el seu diari. En realitat, és un dels únics dietaris de diplomàtics i polítics en temps d’Stalin. Tots tenien por de les purgues, però sembla ser que Maiski, que tenia vocació d’escriptor, no podia deixar d’escriure: el seu diari es remuntava a la seva infància.
Es va lliurar de la mort
Mainski va caure en desgràcia i va retornar a Moscou, on ràpidament va ser degradat. Se’l vigilava estretament. De fet, a Gran Bretanya se li van voler fer diversos homenatges quan va marxar, i ell va intentar aturar-los. Temia que la seva popularitat desencadenés la seva repressió a la Unió Soviètica. Va lliurar-se de l'empresonament durant un temps, però a la fi va ser arrestat dues setmanes abans de la mort d’Stalin. Va ser detingut pel mateix Béria, el cap de la NKVD, la totpoderosa policia política estalinista. Va ser torturat a la seu de la Lubyanka, i si no va ser executat, va ser gràcies a la mort d’Stalin. Però no va ser alliberat de seguida: Béria va tractar-lo molt bé perquè volia que fos el seu assessor: continuava tancat però vivia amb molt de luxe. Més tard Mólotov va accedir al control de la policia política soviètica i Béria va caure en desgràcia (i Maiski amb ell). Mólotov no va executar Maiski, però el va mantenir pres, i li va treure el paper i llapis durant 2 anys. Maiski va dedicar aquest temps a crear 16 llargs poemes, que es va veure obligat a memoritzar. Els escriuria al sortir de la presó.
Sobre els diaris
Gabriel Gorodetsky. © Headshot London.
Maiski va deixar escrit que a la seva mort es lliuressin els seus diaris a les autoritats russes. L’historiador Gabriel Gorodetsky va trobar-los, per casualitat, als arxius russos, i de seguida se’n va adonar de la joia que tenia a les mans. Per això es va afanyar a traduir-los a l’anglès, anotar-los i publicar-los. Gorodetsky és professor de les universitats d’Oxford i Tel Aviv. Ha publicat, entre d’altres obres, Stafford Cripps' Mission to Moscow, 1940-1942 (1984), Grand Delusion: Stalin and the German Invasion of Russia (1999) y Russia Between East and West: Russian Foreign Policy on the Threshold of the 21st Century (2003).
Foto de portada: Maiski fent d'intèrpret per a Stalin a la conferència de Yalta (Roosevelt és al fons, a la dreta, mentre que Churchill és assegut a l'esquerra, d'esquenes a la càmera). Foto: gentilesa de la família Scheffer-Voskressenski.