A mig camí entre el costumisme més nostrat i l'estètica kitsch de John Waters, La Cubana és una de les màximes institucions de les nostres arts interpretatives.
La companyia, pista d'enlairament d'algunes de les actrius i actors més destacats a casa nostra en les últimes dècades, més encara si ens referim a la comèdia: Santi Millán, José Corbacho, Neus Sanz, Anna Barrachina, Mont Plans, Mercè Comes, Mònica Pérez, Yolanda Ramos o Meritxell Huertas han passat en un moment o altre per les seves files, celebra aquest 2021 el seu 40(+1) aniversari (o el que és el mateix: 12.000 funcions, més de 200 teatres i més de 5.000.000 d’espectadors).
Efemèride especial que, un any més tard del que tocava, commemoren amb La Cubana, 40+1 anys: un viatge del 'no-res' fins al 2021, una exposició retrospectiva localitzada al Miramar-Centre Cultural de Sitges, localitat en què va néixer la companyia, que obrirà les portes el 17 de juny i es podrà visitar fins al 26 de setembre.
Fans totals de La Cubana, repassem la seva història a través dels seus 4 millors espectacles.
Cómeme el coco, negro (1989)
Formats l'any 1980 de l'impuls de Jordi Milán i Vicky Plana, en els seus primers cursos La Cubana es va moure entre les bambolines del teatre amateur. Cubana's Delikatessen (1983), La Tempestat (1986) i Cubanades a la carta (1988), van ser les seves primerenques aproximacions al professionalisme; Cómeme el coco, negro, l'espectacle amb què van eclosionar. Essència cubana en la seva màxima plenitud: costumisme distorsionat, elogi del kitsch, humor amb dobles sentits, interacció amb l'audiència; l'espectacle es va estrenar el 3 de juliol de 1989 al Mercat de les Flors de Barcelona, sent un èxit de crítica i públic. La Cubana el va recuperar el 2007 per celebrar el seu 25è aniversari.
Cegada de amor (1994)
Almodóvar, John Waters, el cinema ie-iè dels 60 amb els seus nens prodigi, el teatre de varietats... son els ingredients amb què La Cubana va formular un altre dels seus espectacles més aclamats: Cegada de amor. Una sublim Anna Barrachina dóna vida a Estrellita Verdiales, actriu de 60 anys que viu, amb l'ajuda del botox, atrapada en el seu passat. Completen el repartiment noms com José Corbacho o Santi Millán, actors que a partir d'aleshores van passar a formar part del nostre imaginari popular.
Gente Bien, el musical (2016)
La música i el ball son part fonamental de l'essència cubana, però la companyia mai abans s'havia atrevit amb un espectacle musical. Gente bien és la seva particular revisió del sainet homònim escrit el 1917 per Santiago Rusiñol. Un viatge en el temps on els personatges creats per un dels grans de la nostra literatura ens descobreixen que la necessitat d’aparentar no té mesura, ni època, ni data de caducitat. No és el seu ultimíssim espectacle, però sí el seu últim gran espectacle.
Teresina SA (1992)
No va ser la seva primera incursió en el món de la televisió ni la seva última experiència catòdica, però sí la més brillant i reeixida. La sèrie amb què Jordi Basté arriba a l'orgasme sempre que la mira. Teresina és el nom que La Cubana utilitza per definir a tota una sèrie de persones (homes o dones) amb una manera de ser, d'actuar i veure les coses. Una filosofia vital intrínsecament nostrada perfectament plasmada en aquesta comèdia de situació de tretze capítols sobre un grup de tietes i tiets, padrins i padrines del barri de Gràcia.