La paraula cul és present en un munt d'expressions catalanes. Per exemple, d'algú que és un belluguí en diem que és un cul de mal seient o un cul inquiet. Amb aquest mateix significat també s'usa la frase feta ser o semblar el cul d'en Jaumet; i fins i tot a Menorca poden dir que aquella persona no té cul (o no té cul per a seure).
De manera semblant, si algú es posa en contra d'algú altre o d'una cosa, diem que s'hi posa de cul. I si una persona té moltíssima feina i no dona l'abast, es diu que va de cul (també que va de bòlit). Si una persona ha fet una cosa moltes vegades i sap com va, pot dir que té el cul pelat de fer allò. I si algú es queda molt sorprès davant d'un fet, diem que ha caigut de cul. D'altra banda, si algú freqüenta molt un lloc, es pot dir que arrossega el cul per aquell lloc. Si una casa, un negoci, un partit polític, etcètera, va perdent poder, influència o diners, es diu que va de cul enrere o cul arrere (per exemple: Aquest celler, des que va plegar l'enòleg, només fa que anar de cul endarrere: estan perdent clients a cabassos perquè no encerten a fer un bon vi). Per a acabar-ho d'adobar, quan hom desitja fer una cosa però no pot perquè té altres obligacions amb terceres persones, se li pot dir aquesta frase feta: Qui té el cul llogat no seu quan vol.
Les metàfores han florit a l'entorn del concepte 'cul'
La paraula cul també designa una quantitat petita de líquid que queda en un got o una ampolla, fins al punt que algú pot dir a algú altre: Acaba't aquest cul! Aquí hi ha una metàfora, i n'hi han moltes més. Per exemple, al Ripollès i altres contrades pirinenques s'usa l'expressió cul de sol, que és un lloc de muntanya on el sol toca molt poc, o només en moments molt concrets. Potser la més coneguda és quan volem referir-nos a un indret situat molt lluny: ser el cul del món. En tot cas, el concepte cul no tan sols fa referència a un espai final, sinó també a un moment final. Així, segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca i Menorca s'usa l'expressió es cul des dissabte, que significa 'a darrera hora, quan ja no s'és gairebé a temps de fer res' (per exemple: Aquests sempre ho deixen tot pes cul des dissabte: llavors han de fer-ho tot a correcuita i queda tot malament!).
Finalment, si algú té entre mans una imitació d'una pedra preciosa, per tant falsa, popularment molta gent n'ha dit, al llarg del segle XX, cul de got, cul de tassó o cul de bòtil; és a dir, que, al capdavall, no és res més que un tros de vidre gruixut, sense cap mena de valor. I si dues persones estan molt unides o tenen una amistat forta, es pot dir que són cul i merda (tot i que, evidentment, si algú vol ser més decorós pot dir que són carn i ungla).