Fa uns mesos escrivia un article preocupada d’haver-me adonat que existeix cert predomini d’idees de dretes entre els joves. Certes actituds, certs comentaris, cert coqueteig amb un cert imaginari. L’estudi Culpables hasta que se demuestre lo contrario, sobre masculinitat i violència de gènere, publicat fa una setmana, concloïa que si bé el feminisme té un èxit social evident, entre els nois joves ha calat la idea, en els darrers quatre o cinc anys, que el moviment imposa un pensament únic; hi ha un retrocés entre idees igualitàries i es nega o es posa en qüestió la violència masclista. Els que us passegeu per aules d’institut i n’heu parlat amb ells, segurament ja us n’haureu adonat. 

Els nois joves han crescut amb la revolució del me too i han vist el feminisme guanyar terreny i convertir-se en una idea hegemònica. Però a la vegada han sentit que, d’alguna manera, el moviment els assenyalava amb el dit

Hem de pensar que aquests nois joves han crescut amb la revolució del me too i han vist el feminisme guanyar terreny i convertir-se en una idea hegemònica. Però a la vegada han sentit que, d’alguna manera, el moviment els assenyalava amb el dit. Per ser home ets culpable de. Per ser home carregues les faltes dels teus ancestres. Per ser home et pressuposem agressor. Tu ets responsable de les meves opressions. La reacció ha estat el rebuig. Perquè, certament, no és atractiu acostar-te a un moviment que només et culpabilitza. I estem perduts si el feminisme no aconsegueix interpel·lar-los perquè el volem un moviment total, no només del cinquanta per cent. Segurament, doncs, amb aquests joves l’estratègia ha de ser una altra. 

El que és bàsic és transmetre que la lluita feminista no s’articula en contra dels homes, sinó en contra del patriarcat, d’un sistema de gènere que també a ells els imposa mandats i prohibicions

El que és bàsic és transmetre que la lluita feminista no s’articula en contra dels homes, sinó en contra del patriarcat, d’un sistema de gènere que també a ells els imposa mandats i prohibicions i que és eficaç justament perquè subsumeix tots els subjectes en les relacions de dominació. Per a aquests joves que omplen les aules, que segueixen youtubers amb idees profundament retrògrades i que neguen la violència masclista, el que vol dir ser un home ja està escrit i també és un constructe que evoluciona i canvia (si no, fixem-nos en la idea de virilitat del segle XVII: perruques amb rínxols, llaços i talons). En parlen Bell Hooks i Clara Serra. Als patis de les escoles, els maricons no són només aquells que desitgen altres homes, sinó tots aquells que no encaixen amb la masculinitat normativa: valents com s’espera, dominants com s’espera o líders com s’espera. Una masculinitat, com deia Elisabeth Badinter, basada en tres negacions: no ser una dona, no ser un nen i no ser un homosexual (no ser o semblar, doncs, infantil, feble, dependent). També, és clar, tot el que s’allunya del món cisgènere. Aquesta, doncs, és una lluita que els incumbeix perquè la masculinitat exerceix una violència també contra ells.

És un relat conservador, el que diu que els homes vivien molt bé fins que va arribar el feminisme

No pot quedar fora dels debats sobre feminisme el fet que els homes encapçalen llista de morts per inseguretat laboral, una major sinistralitat en accidents de tràfic (relacionada amb la temeritat i la valentia), una incapacitat per demanar ajuda psicològica, que porta un major aïllament i a un major índex de suïcidi. És un relat conservador, el que diu que els homes vivien molt bé fins que va arribar el feminisme. Perquè no és només a prendre’ls privilegis, que hem vingut. I perquè potser no surt tan a compte ser home, com ens han venut que vol dir ser-ho. 

No sé si som conscients de com és de preocupant que les creences dels nois tan joves s'alineïn amb les de l’extrema dreta, on hi ha una veritable guerra en marxa en contra del feminisme

No sé si som conscients de com és de preocupant que les creences dels nois tan joves s'alineïn amb les de l’extrema dreta, on hi ha una veritable guerra en marxa en contra del feminisme. Llegia que VOX és el partit més seguit a tiktok, un partit que ha articulat bona part del seu ideari amb l’antifeminisme com a bandera. No se n’amaga. Perquè sap que convoca un vot masculí enfadat amb les feministes enfadades. Perquè sap, també, que la lluita feminista toca tots els equilibris, perquè és una lluita interseccional contra la desigualtat. Tenim feina a fer amb els nois joves, a les aules i on sigui. I és justament on ens cal fer-la més seriosament, allà on se’ns posa en dubte, allà on no se’ns creu, allà on no interessem. Tenim feina seduint-los des del feminisme. Però que sigui un lloc d’on en surtin més lliures.