Pateixo un sever, accentuat i greu síndrome de Diògenes cultural que m'ha dut a col·leccionar tota mena de coses: vinils, CDs, cassets, DVDs, VHS i llibres... molts llibres. I entre aquests molts llibres hi ha una subcol·lecció: edicions diferents d'Alta fidelitat, la magistral novel·la de l'escriptor anglès Nick Hornby.

En dec tenir unes 14 o 15 de diferents. Edicions en català, en castellà, en anglès, enquadernades en tapa dura i enquadernades en rústica. Una mena d'obsessió malaltissa de la qual estaria plenament orgullós Rob Fleming, l'entranyable sonat que protagonitza el relat de Hornby.

L'últim exemplar a sumar-se al meu particular catàleg ha estat una edició anglesa de 1996 (un any després de la publicació original) en tapa tova que va veure la llum sota el segell d'Indigo. La vaig comprar de segona mà en una llibreria Re-Read. Sí, sé que esteu pensant que estic tarat. I teniu raó.


Primera edició en castellà d'Alta fidelitat publicada per la col·lecció Tiempos Modernos d'Ediciones B

Un llibre epifànic

Recordo perfectament com vaig descobrir Nick Hornby. Va ser a les pàgines de l'enyorada Rockdelux, una revista que des de la música era aparador del més interessant que estava passant culturalment.

Juan Cervera, el seu cap de redacció, era qui firmava la ressenya d'un llibre que et venien ganes de comprar ja des del seu títol: Alta fidelitat. La crítica de Cervera no va fer més que amplificar fins a l'enèsima potència el meu interès per aquell desconegut autor anglès.

Tenia 19 anys i no tenia un duro. Penques i mentider (pietós), li vaig demanar a ma mare que me'l comprés, que era una de les lectures obligades que ens demanaven a la facultat. Va tornar de la papereria dient que el llibreter havia al·lucinat que a la Universitat ens demanessin llegir coses tan rares.


Nick Hornby, escriptor pel que tinc una alta fidelitat. Foto: EFE

El vaig devorar. Un dia i una nit, tancat a l'habitació, consumint una pàgina rere l'altra amb la pulsió malaltissa d'un fumador de crack. He anat a reunions de lectors anònims i he seguit els 12 passos, però no m'he pogut desenganxar.

Des d'aleshores sóc un addicte a la història de Rob Fleming, un paio en plena crisi existencialista que, en una revisió moderna del dilema shakesperià, no sap si està trist perquè escolta música pop o escolta música pop perquè està trist.

Diuen que tots tenim un llibre epifànic, un títol que ens endinsa sense retorn en el meravellós món de la literatura. En el meu cas, fins aleshores un lector nefast, aquest llibre va ser Alta fidelitat.

De la novel·la de Hornby ha sortit una pel·lícula (molt bona), dirigida per Stephen Frears amb John Cusack de prota. I una sèrie (correcta sense més) amb Zöe Kravitz en el rol central. 


Edició en català d'Alta fidelitat publicada per Anagrama

Llegir i rellegir


M'agrada comprar llibres de segona mà, amb les seves pàgines engroguides, les puntes doblegades, paràgrafs subratllats i notes al merge.  Millor encara si tenen dedicatòries: novel·les breus dins de la mateixa novel·la. Què haurà portat a aquella Laura a la qual el Miquel li prometia que aquell seria el primer dels molts Sant Jordis que passarien junts a vendre's el llibre. Ho haurien deixat i hauria volgut oblidar-lo? En Miquel havia mort i la Laura volia desfer-se de qualsevol objecte que la portés a recordar-lo? Haurien perdut les feines i necessitaven diners com fos per poder pagar la hipoteca?

De llibreries de vell a Barcelona sempre n'hi ha hagut i algunes de realment fascinants. Una llarga llista de locals dedicats a la venda de literatura usada a què des de fa un temps s'ha sumat Re-Read, marca que s'ha acabat convertint en alguna cosa així com el Zara de les llibreries de segona mà.

Sí, tinc sentiments contradictoris amb la cadena, per moments em sembla una fossa comuna de les lletres, d'altres em fan tocar el cel amb la seva proposta low cost: 1 llibre 3 euros, 2 llibres 5 euros, 5 llibres 10 euros.


Edició anglesa de la novel·la Alta fidelitat comprada per 3 euros al Re-Read del carrer Muntaner. Foto: Oriol Rodríguez

Crec que la primera Re-Read que vaig descobrir va ser la que hi ha ubicada al Passeig de Sant Joan cantonada amb Còrsega. Des d'aleshores n'he anat trobant per tota la ciutat. N'hi ha al carrer Muntaner, a Sarrià, a Sants, a l'Eixample Esquerra i l'Eixample Dreta, al carrer Rosselló i al carrer Londres. N'hi ha a L'Hospitalet, a Girona, a Tarragona, a Sant Cugat, a Sabadell, a Terrassa. N'hi ha a Mataró, a Granollers, a Sitges, a Tarragona, a Reus i a Lleida.

En una mena de gimcana narrativa, crec que les he visitat totes. És un exercici fascinant del qual es pot acabar realitzant un estudi sociològic dels costums lectors dels catalans i les catalanes. Perquè, tot i que hi ha certs títols que es repeteixen a les prestatgeries de totes les llibreries, no tenen res a veure els llibres que es troben a la Re-Read del carrer Muntaner dels de la Re-Read de Tarragona; els llibres a la venda a la Re-Read de L'Hospitalet dels que pots comprar a la Re-Read de Sant Cugat.

A mi, però, l'únic que m'importa quan entro a una Re-Read, és trobar una edició diferent de totes les que tinc d'Alta fidelitat de Nick Hornby.