Només escoltava anglès al meu voltant. Només hi havia anglesos al meu voltant. Encara no s'havia posat el sol, la gran majoria del públic no havia entrat al recinte. Però els anglòfons són puntuals fins i tot per a això: els agrada obrir els festis. Malgrat no parlar un borrall de català, encara menys de català salat, entre tema i tema, se subjectaven la cervesa amb la boca i aplaudien enèrgicament. Unes files endavant, un bon grapat de fans, victorejaven amb ganes. Ells, agraïen. En català i, clar, –amb una mica de sorna– en anglès. El quadre pertany al passat Primavera Sound. I podria resumir la carrera de Da Souza: fidels a la seva música, a les seves escenes del dia a dia, a la ploma precisa i res sobrecarregada del seu cantant i guitarrista Lluís Cabot, i el més important, un gust universal per la cançó. I una gràcia pel format dels tres minuts, el format banda, el contrapunt als teclats... que fa que fins i tot els guiris s'hi rendeixin. I, els mallorquins, a la seva bola. Amb un punt d'humor, necessari per a les grans coses que afronten en els seus temes.
Da Souza ha decidit posar punt i final a la seva trajectòria. Un comunicat escarit, un "vos estimam molt" i dos bolos a l'horitzó, un a Palma i, per a principis de l'any vinent, un altre a Barcelona
Nosaltres també vos estimam molt
Amb la mateixa senzillesa amb què donaven les gràcies en "bon english" per a la nova parròquia que havien conreat al Fòrum de Barcelona en tot just quaranta-cinc minuts de xou, i després d'una dècada de carrera en ascens, Da Souza ha decidit posar punt i final a la seva trajectòria. Un comunicat escarit, un "vos estimam molt" i dos bolos a l'horitzó, un a Palma i, per a principis de l'any vinent, un altre a Barcelona. El combo ha anat escalant de públic dins i fora de la seva illa natal. No han renunciat en cap moment a la seva cosmovisió (Pep), però han actuat també com a catalitzador generacional: Fotogrames o Metres per segon són cançons per enamorar-se i desenamorar-se en la trentena. De la vida, de l'estiu, de les amargors. Són temes amb regust a sal, però alhora perfectament homologables al pop contemporani.
Fotogrames o Metres per segon són cançons per enamorar-se i desenamorar-se a la trentena. De la vida, de l'estiu, de les amargors. Són temes amb regust a sal, però alhora perfectament homologables al pop contemporani
La trajectòria de Da Souza va començar en l'indie rock, les guitarres noranteres del seu debut Flors i violència (2013), de Gran salt endavant (2016) i de l'EP Bossa nova infinita (2015), on van començar a ampliar el cèrco; aquí els mallorquins es mostren més experimentals, les veus viuen en crepuscle i la idea de cançó es desfà. No va ser fins a Futbol d'avantguarda (2018) que es va produir una transició, alguna cosa The Strokes, cap als teclats. Les guitarres manen, però la veu queda a segon pla... el teclat va traient la poteta. Migracions de salmons ja és pràcticament un cant beatle.
Sempre quedaran les cançons
Dona Souza baixaven revolucions amb Salsa agredolça (2020), passant el seu rock per un tamís soft (no és casual que la producció anés a càrrec de Jordi Matas, gran arquitecte sonor del pop metafísic), tant que la idea guitarrera dels seus primers anys va quedar diluïda en una cosa gairebé atmosfèrica. Aïllar de so –de vegades directament soroll lo-fi– el conjunt va permetre que la veu fes un pas endavant, que sortissin definitivament les lletres, punt fort del grup, i guanyés sencers la idea de cançó. El passat 2022 van publicar el seu últim disc, Dies d'atrezzo, que deixa d'aproximar-se–perillosament– al pop metafísic; les mires les té posades a la psicodèlia, la cançó d'arrel (La faula del falcó III) o fins i tot el jangle pop. L'expectació de l'afició anglo estava més que justificada: Dona Souza sona genuí.
Amb el temps han aconseguit desfer-se de les comparacions, les de gènere (de Teenage Fanclub a Nueva Vulcano) o les més absurdes, simplement geogràfiques, amb –per exemple– Antònia Font o Tomeu Penya. En el seu cas, no és un lloc comú dir que sempre quedaran les cançons. Perquè les cançons són el més important. Les del grup. O les de Lluís Cabot en solitari (Fernanda, 2020), una llista que tant de bo ampliï en un futur molt pròxim.
Nota de comiat de Da Souza
Tschüss (Hola i Adéu)
Idò sí, amigues i amics: Da Souza tanca sa persiana. Després de més de 10 anys, ha arribat el moment de dir adéu.
Han estat anys increïbles, hem pogut fer un bon grapat de cançons, discos i concerts, i hem conegut llocs i, sobretot, gent meravellosa que ara ja són amics i família. En definitiva, hem crescut i hem arribat fins aquí.
Estam molt satisfets i orgullosos del camí fet, però també necessitam passar pàgina. Per això, hem decidit que ens prendrem el que queda de 2023 per anar tancant aquesta etapa.
Farem una petita gira a l'estiu que ens fa molta il·lusió. I, després d'això, hem preparat dues grans nits de comiat. Volem partir de la millor manera, així que seran dos xous de fantasia, amb col·laboracions i molta emoció.
PALMA - Es Gremi - 29/12/23
Entrades ja a la venda
BARCELONA - Sala Apolo - 26/01/24
Entrades ja a la venda
Ens faria molt feliços que hi venguéssiu totes i tots. Creim que serà molt especial.
Finalment, voldríem donar les gràcies. No hi ha prou caràcters a internet com per agrair una a una a totes les persones que ens heu fet costat i ens heu ajudat d'alguna manera al llarg de tots aquests anys. Sou moltíssima gent i esperam anar-vos trobant aviat per poder-vos abraçar en directe. Han estat uns anys preciosos i és en bona part gràcies a vosaltres. Vos estimam molt.
Moltes gràcies de tot cor!
Da Souza