La Segona Guerra Mundial és el conflicte bèl·lic més explicat de la història, i aquesta tendència no sembla tenir cap mena d’aturador. Cada any sorgeixen nous títols -lamentablement, ben pocs en català- i sempre hi ha noves investigacions que aporten noves dades o bé aniversaris que permeten donar una nova visió temes ja coneguts.

Però sempre hi ha altres maneres d’explicar una mateixa cosa, i l’aportació que, en aquest sentit, fa el volum Historia visual de la Segunda Guerra Mundial (Crítica, 2019) és, ras i curt, espectacular. Es tracta d’un llibre de gran format que ofereix a tota plana un recorregut per la Segona Guerra Mundial -des dels prolegòmens fins a les conseqüències- a base de gràfics, la qual cosa suposa una tasca de compilació, gestió i bolcat de desenes de milers de dades a càrrec d’un equip dirigit per Jean López, director de redacció de la revista en francès Guerres & Historie i completat amb els especialistes en història militar Vincent Bernard i Nicolas Aubin i el dissenyador gràfic Nicolas Guillerat.

Detallat gràfic sobre la mobilització d'efectius dels diferents exèrcits implicats / Crítica

En gairebé dues-centes pàgines farcides de vistosos gràfics i innovadores maneres de plasmar sobre paper les dades, el lector pot seguir el desenvolupament dels anys més foscos del segle XX com mai l’havia vist fins el moment. Si els mapes ajuden a entendre millor l’evolució dels exèrcits sobre el terreny, els gràfics permeten anar un pas més enllà i oferir dades i més dades: de producció, de mobilitzats, de víctimes -en especial les de l’Holocaust-, de les estructures del poder, de la difusió del feixisme per tot Europa des d’Espanya fins a Letònia, i molts més.

Atenció al capítol de batalles

Articulat en quatre capítols: Marco material y humano, Armas y ejércitos, Batallas y campañas i Balance y facturas, val la pena destacar-ne el tercer, amb mapes i gràfics de, entre d’altres, la campanyes de Polònia i França, Pearl Harbour, la invasió nazi de la Unió Soviètica, la batalla de l’Atlàntic, la guerra al desert, Stalingrad, Iwo Jima i Normandia, totes sempre amb infinitat de dades addicionals i amb una exposició gràfica sorprenent.

El desembarcament de Normandia, explicat per mitjà de gràfics / Crítica

A tall d’exemple, les sis pàgines dedicades a la guerra al desert, és a dir, l’enfrontament entre Rommel i Montgomery, inclou un gràfic genèric de dues planes sobre la guerra acordeònica que va portar italians i alemanys d’una banda i britànics de l’altra a recórrer milers de quilòmetres en avançada o retirada segons l’ocasió; una comparativa dels carros blindats dels dos bàndols amb dades com el blindatge, calibre, autonomia i velocitat màxima; un mapa específic de la batalla de Gazala; un detallat gràfic sobre els esforços de la logística italiana per subministrar les forces de l’eix al desert i una valoració de pèrdues, humanes i materials a la batalla definitiva de El Alamein.

En la introducció del llibre, el mateix coordinador del llibre admet que la feina de sintetitzar desenes de milers de dades en un sol llibre els han portat a "prescindir de nombrosos aspectes del conflicte", i ell mateix esmenta entres aquestes llacunes zones geogràfiques com Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà, el paper de les dones -descrit molt superficialment-, o el paper dels països neutrals.

Gràfic sobre les baixes femenines a l'Exèrcit Roig / Crítica

En aquest aspecte, precisament es troba a faltar, si més no en aquesta edició en castellà, un aprofundiment del paper jugat per Espanya, del qual només s’hi esmenten, de passada, l’existència d’un partit feixista i la contribució de fins a 47.000 homes en la controvertida División Azul que va lluitar amb els nazis a la Unió Soviètica. Tot plegat, potser, material suficient per a un segon volum.