"El dia que vam posar a la venda les entrades per a Mar i cel vam fer una porra a veure qui endevinava quantes en vendríem", explica Anna Rosa Cisquella, directora de Dagoll Dagom, companyia icònica del teatre català, que aquest setembre posarà fi a 50 anys de carrera. Ho faran duent de nou a l'escenari del Teatre Victòria el seu espectacle més aclamat, l'adaptació de l'obra homònima d'Àngel Guimerà que van estrenar originalment l'any 1988, esdevenint instantàniament un clàssic contemporani de les nostres arts escèniques. Mar i cel va tornar a les sales el 2004 i el 2014. Ho tornarà a fer del pròxim 14 de setembre al 2 de febrer de 2025 com a cloenda de mig segle de teatre musical i compromís social. "Jo vaig dir que en vendríem 50!". Evidentment, la Cisquella es va quedar curta. Molt curta. "Crec que en vam vendre més de 2000". Només el primer dia.
Tarda d'assaig
Avui és tarda d'assaig. Encara queda gairebé un mes per a la nit de l'estrena, però l'escenari del Teatre Victòria ja està presidit pel vaixell, l'històric barco, l'original, de Mar i cel. Amunt i avall corren els tècnics i els directors, col·locant l'attrezzo, donant ordres als actors. En aquesta nova i última versió els protagonistes són Jordi Garreta donant vida al Saïd i l'Alèxia Pascual, una de les concursants més aclamades de la segona edició del talent show de TV3 Eufòria, interpretant la Blanca. Des de la companyia que el 1974 van fundar el Joan Ollé (mort el 2022), en Joan Lluís Bozzo (ja retirat del món del teatre), l'Anna Rosa Cisquella i el Miquel Periel (els dos que segueixen al peu del canó), han convidat la premsa a veure com evoluciona l'espectacle.
El contingut és el mateix, però alhora aquest Mar i cel és diferent: molt nou i molt jove
La Cisquella, amb aquella energia i posat de jerarca tan seus, ens avisa d'això, que el que veurem no seran més que un parell d'escenes d'un assaig. Que el projecte ja avança, però que encara hi ha molta feina per fer. La Blanca i el Saïd, l'Alèxia i el Jordi, enfilen l'escena de L'expulsió / Ària de la mare que enllacen amb el número Per què he plorat?. Sona de meravella. Francament, ho fan més que bé. Alguns periodistes no ho poden evitar i, quan acaben, piquen de mans. Jo soc un d'ells. "L'espectacle, com totes les vegades que l'hem portat a escena, serà l'original, el que ja va dirigir el Bozzo l'any 1988", indica Cisquella. "El 2014 vam incorporar audiovisuals, però en aquesta reposició el que trobarem és un repartiment diferent. La impremta que donen els actors a un espectacle fa canviar les intencions. Evidentment, el contingut és el mateix, però alhora aquest Mar i cel és diferent: molt nou i molt jove". La directora de Dagoll Dagom insisteix a destacar un càsting que defineix reiteradament com de boníssim. "És difícil triar perquè cada vegada hi ha gent més preparada. A les proves es van presentar més de mil persones. Va ser una selecció duríssima, sobretot perquè hi ha gent molt bona i et sap greu deixar-la fora. Quina pena que no es facin 10 musicals cada any a Catalunya".
Marxar quan toca
Fer Mar i cel sempre és especial. Amb els anys ha esdevingut un musical estimat fins i tot per aquells que odien els musicals. Una part imprescindible per entendre la cultura popular catalana de l'últim mig segle. És lògic que l'Anna Rosa Ciquella i en Miquel Periel experimentin emocions contradictòries a pocs dies de l'estrena del darrer espectacle de Dagoll Dagom. "Hi ha la tristesa que t'envaeix en els moments que penses que això s'està acabant", no s'amaga d'admetre la Cisquella. "A mi, personalment, em dona una certa tristor. Però també marxem amb l'emoció i la satisfacció de deixar-ho d'una manera molt xula, en el moment que tocava".
Marxem amb l'emoció i la satisfacció de deixar-ho d'una manera molt xula, en el moment que tocava
Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d'un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Una bella història d'amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l'expulsió del regne d'Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l'any 1609. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. "En Xavier Bru de Sala va escriure el llibret l'any 88 i ja ho va fer pensant en el conflicte entre Israel i Palestina. Gairebé 40 anys després, el missatge està més vigent que mai", protesta la directora de Dagoll Dagom. "Ara el que està passant encara és més bèstia. Crec que, desgraciadament, el que planteja Mar i cel és un conflicte etern".
Què fem amb el vaixell?
Cisquella i Piriel asseguren que no hi haurà gira, que una vegada s'abaixi el teló el pròxim 2 de febrer, s'acabaran les funcions de Mar i cel, es tancarà la història de Dagoll Dagom. "A Madrid, per exemple, ja hi vam anar la primera vegada que vam fer Mar i cel i va anar molt bé. Però des d'aleshores ja no ens han cridat mai més. Se sap que Dagoll Dagom és una companyia catalana que milita en la llengua i la cultura del país i això genera un cert rebuig. Ja ens va passar el 2004 que no és que ens boicotegessin, però sí que van menysprear un espectacle que feia un any que omplia cada nit un gran teatre de Barcelona. No ho van valorar i van preferir portar el muntatge anglès del Billie Elliot".
Segur que en el futur hi haurà algú que es plantejarà tornar a fer Mar i cel
El que des de Dagoll Dagom no descarten és que, d'aquí a uns anys, sigui una altra companyia la que s'aventuri a tornar a escena el seu musical més aclamat. "Ja ho veurem. O potser no ho veurem, perquè ja tenim una edat", ironitza Cisquella. "Però segur que en el futur hi haurà algú que es plantejarà tornar a fer Mar i cel. El problema és el vaixell, que és una part molt emblemàtica de l'espectacle. Hem de veure com es conserva, perquè si no hi ha aquest vaixell és com si desaparegués el 50% de l'obra. Però segur que, d'una manera o altra, d'aquí a 10 anys o d'aquí a 15 es tornarà a fer Mar i cel".
I després de 50 anys, 33 espectacles i 5 sèries de televisió, què us queda per fer?
Quan la gent ens pregunta com és que hem durat tant, sempre dic que és perquè hem experimentat, hem fet coses diferents i ens hem divertit. Perquè durant 50 anys, si fas sempre el mateix, acaba sent una plasta, saps què vull dir?