Damià Bardera ha parlat sense embuts sobre l’estat del sistema educatiu, i, és clar, en aquest país on tots ho fem tot tan bé… no estem gens acostumats que algú ens digui les veritats a la cara, i encara menys als mitjans de comunicació i públicament perquè ho sàpiga tothom. Amb la publicació del seu llibre Incompetències bàsiques, crònica d’un desgavell educatiu, l’escriptor i professor ha explicat alguns dels motius del malestar a les aules i també ha assenyalat les possibles causes del fracàs educatiu dels últims anys. Ho ha fet amb exemples molt concrets del seu dia a dia i de la seva experiència com a docent.

I, és clar, quan un escup tot el que pensa sense filtres i sense maquillar res: o bé se’l titlla de boig o bé es diu que està molt cremat i molt enfadat. I, de fet, per queixar-se públicament d’unes “autoritats educatives mediocres i negligents”, per parlar “d’un disbarat educatiu”, per despotricar “la nova metodologia” i per afirmar que “a l’hora de dissenyar currículums i polítiques educatives, ens fiem més de pedagogs que no han trepitjat mai cap aula que dels mestres i professors que hi són cada dia”... Potser sí que s’ha d’estar una mica boig. A diferència de les seves obres de ficció, on la ironia i l’exageració són eines habituals per retratar els mals de la societat, aquest llibre de no-ficció adopta un to molt més directe i documental. Com a lectors, ens podem arribar a preguntar si Bardera, conegut per les seves crítiques ferotges i els seus relats carregats de sarcasme, està oferint una visió exagerada del sistema educatiu o bé si, per contra, està descrivint de manera precisa una realitat diària sovint oculta.

Com a lectors, ens podem arribar a preguntar si Bardera, conegut per les seves crítiques ferotges i els seus relats carregats de sarcasme, està oferint una visió exagerada del sistema educatiu o bé si, per contra, està descrivint de manera precisa una realitat diària sovint oculta

Unes reflexions molt necessàries

Una de les conclusions a les quals podem arribar després de llegir Incompetències Bàsiques és que el sistema educatiu actual està fracassant en la seva tasca més essencial: formar ciutadans crítics i competents. El sistema se centra massa en resultats superficials, com les proves estandarditzades i els indicadors quantitatius, mentre que ignora les necessitats reals dels alumnes. Aquest enfocament crea estudiants que acumulen informació, però que no saben com aplicar-la ni tampoc com desenvolupar un pensament crític. L’educació es converteix així en un procés mecànic, allunyat de la reflexió i la creativitat. I això em sembla molt greu, què voleu que us digui! També hi podem trobar una crítica cap a l’aplicació del currículum per competències. En teoria, aquest model hauria de fomentar un aprenentatge integral, on l’alumne desenvolupa habilitats pràctiques i transversals, però a la pràctica ha esdevingut un simple maquillatge que amaga les deficiències del sistema. Lluny de promoure l’autonomia, les competències s’han convertit en una excusa per simplificar els continguts i reduir el nivell d’exigència acadèmica. I aquesta simplificació no només perjudica els estudiants, sinó que també desmoralitza els docents, que es veuen atrapats en un sistema que els impedeix exercir plenament la seva tasca. Bardera també posa el focus en la burocratització creixent de l’educació. Aquesta càrrega administrativa, afegida a les constants reformes que sovint no tenen en compte les necessitats dels alumnes o la realitat de les aules, també crea un clima de frustració i desmotivació entre els professionals de l’ensenyament (perdó, de l’educació). I que consti que ell mateix és molt crític (i fins i tot una mica foteta) amb el col·lectiu docent, ja que es mostra molt incrèdul amb alguns dels procediments d’avaluació i de gestió que utilitzem a l’hora de fer actuacions amb l’alumnat, reunions amb les famílies, formacions, etc.

Una de les conclusions a les quals podem arribar després de llegir Incompetències Bàsiques és que el sistema educatiu actual està fracassant en la seva tasca més essencial: formar ciutadans crítics i competents

Els defensors del sistema actual (costa de creure, però n’hi ha, d’aquests) han vist o interpretat les seves paraules com una visió massa negativa del món educatiu o com un atac poc matisat. Una ofensa, vaja!, però, per a molts altres docents, les reflexions de Bardera no només són acurades, sinó també molt necessàries. Molts professionals de l’educació compartim i coneixem bé la frustració i el malestar que causa el sistema educatiu del qual formem part. Des del meu parer, aquesta crítica no hauria de ser llegida com un atac contra ningú en particular, sinó més aviat contra les estructures i polítiques que impedeixen que l’educació compleixi el seu paper més fonamental: la preparació dels estudiants (en múltiples aspectes) per al món que els espera fora de les aules. Només amb el temps sabrem si hem estat capaços i prou valents de liderar i exigir aquest canvi del sistema educatiu, caduc i arrossegat per inèrcies i modes pedagògiques que no responen a les necessitats reals de l’alumnat. Vull pensar, i potser peco de massa positiva, que almenys ho intentarem.