Damien Rice va irrompre a l'escenari del Festival de Cap Roig amb tan sols la seva veu i la seva guitarra fent tota una demostració de talent i carisma. El festival va demostrar ser un escenari perfecte per al cantautor irlandès, que es troba enmig d'una de les seves gires més especials. Es tracta de Sailboat Tour i Rice viatja en veler per arribar a diferents punts de la Mediterrània. A més, cada concert és únic: improvisa el setlist en cada ocasió. Tot i així, era de suposar que no podien faltar cançons com Delicate, amb la qual va obrir el concert d'aquest cap de setmana. Des del primer moment, a l'auditori es va fer el silenci per deixar lloc a la veu de Rice, que va mantenir el públic emocionat fins al final.
Des del primer moment, a l'auditori es va fer el silenci per deixar lloc a la veu de Rice, que va mantenir el públic emocionat fins al final
Concerto a la carta
Per a la segona cançó de la nit, My Favourite Faded Fantasy, Rice va provar que la seva mestria val tant en els registres més íntims com en els més rockers. La cançó va acabar amb magnificència, amb llums gairebé estroboscòpics, i el públic ho va agrair amb una ovació. Rice va convidar a l'escenari a una persona que li ha "inspirat moltíssim": la violoncel·lista Francisca Barreto. La primera cançó que van interpretar junts va ser What I Am To You i van comptar també amb l'ajuda del públic, que es va convertir en un gran cor sota la divertida direcció de Rice. Ja amb tot el públic a la seva butxaca i completament alliberat de tot ordre, Rice va demanar als seus seguidors quina cançó els venia de gust escoltar. D'entre els molts crits que van arribar a l'escenari, l'irlandès va escollir cantar Amie, ell sol, gairebé a capela. Es va tornar a acompanyar de Barreto per interpretar Older Chests i I Don't Want To Change You, una de les més aplaudides de la nit. Una altra vegada sol i cada vegada més anàrquic, l'irlandès va voler apropar-se al públic i pel camí va desconnectar sense voler un parell de focus, desencadenant el riure entre els assistents. "Els tècnics de llum són com un enemic amigable, perquè sempre et posen algun cable al mig", va fer broma Rice, abans d'interpretar Cannonball.
Amb la seva amiga Sílvia
Els jardins de Cap Roig, amb el mar com a teló de fons, van viure un dels moments més emotius de la nit quan Rice va cridar a l'escenari a Sílvia Pérez Cruz, amb qui ha compartit gira per Europa. La catalana va declarar: "era a casa meva i m'han dit: Què, et vens a tocar una cançó?". Per a l'ocasió, va estrenar una cançó que encara no s'ha gravat i que va interpretar al costat de Rice i Barreto. Els tres es van quedar sobre l'escenari fins al final del concert, que va anar prenent una sonoritat cada vegada més experimental. Per a Coconut Skins, Rice va demanar als seus fidels que es donessin permís per fer el que volguessin. Tothom es va aixecar, i la primera fila es va omplir encara més. Ja en la recta final del concert, Astronaut va sonar com un gran esclat de veu, música, llum i energia. Rice es va mostrar agraït "per tenir dues dones tan poderoses al meu costat" i els va cedir l'inici d'I Remember. La cançó va començar gairebé a capella i va acabar, també, com una explosió. Va tancar el concert The Blower's Daughter, amb tot l'auditori dret.