Feia un temps que estava tancat a l'armari però per fi, tot i la timidesa que assegura tenir, ha decidit sortir i fer-ho amb tots els ets i uts. Daniel Anglès porta una vida vinculada al teatre musical on ha estat als dos costats: com a intèrpret, on ha encarnat papers mítics com Bruce Bechdel a Fun Home, Mark Cohen a Rent o Gringoire a Notre Dame de Paris, i com a director dirigint dirigit el musical Rent (2016), Carousel En Concert (Teatre Grec, 2018), Per Sobre De Totes Les Coses (Teatre Gaudí, 2014)... Daniel Anglès ha complert 30 anys damunt els escenaris i ho ha celebrat aquest dimarts amb un concert al teatre Condal, al mateix escenari on fa 30 anys va debutar amb Pinotxo sota la direcció de la gran Coco Comín.
Tot a punt per gaudir de 30 anys lluny de Broadway, un concert per recórrer la seva prolífica carrera. Una gran cortina platejada i uns focus eren l'única escenografia que es podia veure a l'escenari, amb els músics al damunt i dues coristes (que ja en parlarem perquè mereixen unes línies només per elles). Sona una introducció musical i, sorpresa majúscula, unes botes de plataforma trepitgen l'escenari i una faldilla de lluentons enlluerna el públic: Daniel Anglès apareix vestit de dona i interpreta, Wig In A Box, del musical Hedwig and the Angry Inch, i ja les primeres notes es converteixen en el preludi de la que serà una nit íntima, emotiva i màgica.
Tancat a l'armari
Anglès ha enamorat el públic amb un repertori variat, literalment, perquè si bé la majoria d'espectadors esperaven un repertori 100% Broadway, Anglès ja anticipa des del primer moment que no seria així, i amb les seves millors gales, o pintures de guerra com ell les anomena, Daniel Anglès ha donat la campanada interpretant un clàssic de Rocío Jurado: Como una ola. No és que se li hagi enxautat posar una mica de folklore al seu concert, és que Anglès és un gran fan de Jurado i el 2015 va gravar Punto de Rocío, un disc on redescobreix les cançons popularitzades per la inimitable Rocío Jurado. Una interpretació tant profunda que ha aconseguit posar la pell de gallina als assistents.
És un concert, per tant es pot parlar i recordar anècdotes i vivències entre cançó i cançó i Anglès demostra en tot moment que tenia ganes de tornar a trepitjar els escenaris i de sortir d'aquest armari on feia un temps que estava tancat, tal com diu ell. Anglès parla d'amor romàntic i d'amor per la família i, com que és el seu concert, pot fer el que vulgui, fins i tot versionar la gran diva dels musicals i la seva "religió" Barbara Streisand. Anglès canta, assegut en un tamboret, un medley que va popularitzar la diva dels musicals que es diu Carefully Taught/Children Will Listen, el primer dels temes és del musical South Pacific i el segon de Into the Woods, mentre canta estic segura que se escapa alguna llàgrima.
Convidats molt especials
I es tracta d'una festa, d'una celebració, així que Anglès ha sorprès amb més d'un convidat com la Sharonne, una drag queen amb veu angelical amb qui interpreta (només sentir el nom del tema ja vaig preparar el mocador) una cançó de Wicked, el musical de moda del moment (que està de moda per la pel·lícula ja que l'obra es va estrenar a Broadway el 2003). Anglès i Sharonne, vestides espectaculars i ben brillants, interpreten For Good, un duet entre les dues protagonistes del musical que parla sobre l'amistat, i es pot veure la bona sintonia entre les dues.
Hola Daniel!
Després d'una primera part emotiva, Anglès abandona l'escenari i deixa brillar les seves coristes, dos exconcursants d'Eufòria, el programa de cant del 3 Cat, el Nei i la Carla. Tots dos brillen, literalment, però abans parlàvem de Barbara Streisand i la Carla ha deixat el públic bocabadat interpretant Don't Rain on my Parade, el tema principal de la pel·lícula Funny Girl protagonitzada per Streisand. Mentre això passava a l'escenari, Anglès s'ha tret les pintures de guerra i les botes de plataforma i ha reaparegut a l'escenari amb una americana i més sobri per una segona part al més pur estil Broadway.
Entre les actuacions més especials n'hi ha hagut una amb el seu marit, el també intèrpret Víctor Arbelo, amb qui ha cantat What you own de Rent, un sentit duet amb l'actriu de teatre musical Mariona Castillo, amb qui ha interpretat Me cuesta tanto olvidarte de Mecano, i la gran preferida del públic, ja que de fet l'ha cantat per petició popular: Le temps des cathédrales, del musical Notre Dame de Paris. Anglès ha tancat així un concert que es nota que l'ha fet feliç i que ha demostrat que si bé es maneja molt bé entre bambolines dirigint, el seu lloc és damunt dels escenaris. Per acabar tota una declaració d'amor: T'estimo de Lluís Llach. Fins molt aviat Daniel Anglès, per 30 anys més damunt els escenaris!.