El periodista i escriptor David Bassa, juntament amb la periodista Marta Narberhaus, ha publicat 'Pantalles, no deixis que et dominin!'. Un llibre que dona pautes als adolescents perquè s'adonin de la importància de controlar el temps que passen davant d'una pantalla i dels riscos que aquestes poden tenir si se'n fa un mal ús.

A menys de 24 hores per Sant Jordi 2024, parlem amb ell d'aquesta problemàtica que cada vegada amoïna a més pares i mares.

Per què has decidit escriure 'Pantalles, que no et dominin!'?
Per una raó purament existencial. Soc pare de dos fills (13 i 14 anys respectivament) i estan enganxadíssims a les pantalles. Però els meus fills no són els únics, tots els adolescents ho estan. I això als pares ens ha agafat a contrapeu. Fa poc que ens hem adonat del mal que fa l'ús descontrolat de les pantalles als nostres fills. Ara, el que hem d'aconseguir és que se n'adonin ells. I això no ho podem fer amb un discurs punitiu o paternalista. Al contrari, hem de fer servir les seves pròpies paraules perquè ells mateixos vegin el perill que suposa fer un mal ús o excessiu de la tecnologia. Alhora, però, cal fer-ho sense demonitzar els smartphones ni els videojocs. 

Quan jo era un adolescent, els pares em deien que, si em passava massa temps davant la "caixa tonta", jo també m'"atontaria". En aquell moment, la televisió tenia pocs canals i no era un aparell tan captivador com els mòbils d'ara. En canvi, ara, els joves tenen un aparell a la mà amb xarxes socials dissenyades per captar l'atenció el màxim de temps possible.

"Fa poc que ens hem adonat del mal que fa l'ús descontrolat de les pantalles als nostres fills"

Creus que l'addicció de molts adolescents a les pantalles es pot considerar ja com un problema social de primer ordre?
Categòricament, sí. Cada vegada més preadolescents i adolescents pateixen trastorns de comportament. Per exemple, està creixent el nombre de noies que, emmirallant-se en influencers, pateix anorèxia. I, en el cas dels nois, vigorèxia. També estan augmentant els casos d'ansietat i depressió. Tots aquests problemes, que abans eren més freqüents en joves de 16 i 17 anys, afecten adolescents cada vegada més joves.

El darrer informe PISA recull uns molt mals resultats dels alumnes catalans. Creus que aquests mals resultats es poden atribuir, entre altres coses, a les pantalles?
Sí, sens dubte. Un excés de pantalles redueix la seva capacitat de concentrar-se, de comprendre el que llegeixen i, fins i tot, en els infants de primària, d'expressar-se. Perquè te'n facis una idea, segons la darrera enquesta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, de mitjana, els infants, entre casa i l'escola, passen davant d'una pantalla vuit hores.

"Cada vegada més preadolescents i adolescents pateixen trastorns de comportament per culpa de passar massa hores davant d'una pantalla"

Què tenen les pantalles que les fan tan addictives per als joves?
Les xarxes socials i els videojocs tenen la capacitat de disparar la dopamina, el neurotransmissor encarregat de fer-nos sentir plaer. És una reacció química, per tant, estar enganxat a les pantalles és com ser addicte a una droga. Si a un adolescent, de cop i volta, li apagues la videoconsola, en aquell moment, l'adolescent perd el món de vista i no raona. És a dir, és capaç de fer coses que en una altra situació no faria.

 

Sí que és un problema greu, sí.
Estem davant d'un repte gegantí i no n'acabem de ser conscients. D'alguna manera, hem tingut una candidesa social amb el tema de les pantalles i els adolescents. Ens hem cregut que internet i les pantalles són només una eina i no és així, també són un gran perill. I això és el que hem d'aconseguir que els adolescents entenguin. No podem donar a un nen de 12 anys un smartphone amb accés a tota mena de videojocs, xarxes socials, pornografia, vídeos, pel·lícules, sèries... Internet és com un ganivet, és molt útil, però a la vegada pot fer molt de mal.

Al llibre expliques que Bill Gates no deixava utilitzar pantalles als seus fills. 
Sí i Steve Jobs, per exemple, quan va inventar l'iPad, no va permetre que els seus fills el fessin servir fins que no van fer una determinada edat.

"Hem d'aconseguir que els adolescents s'adonin dels riscos que tenen les pantalles"

Per alguna cosa serà...
Doncs perquè l'addicció a les pantalles et converteix en carn de canó del sistema. T'empetiteix l'esperit crític, la capacitat d'anàlisi i també la d'emprendre.

A més, cal pensar que una addicció és una tempesta i el cervell un edifici. Un adult, amb un cervell totalment desenvolupat, pot suportar una addicció, però el cervell d'un adolescent és molt feble.

Els principals responsables són els pares, doncs?
Sí, els pares han de donar exemple. Si els fills creixen veient que els pares consumeixen pantalles en excés, els costarà molt veure-ho com quelcom que pot ser tòxic.

"Estar enganxat a les pantalles és com ser addicte a una droga"

Consideres que els pares donen el primer mòbil als fills massa d'hora?
Sí, i tant. Abans dels 16 anys no donaria un smartphone als fills. I, si abans dels 16 anys els hi calgués un mòbil, els hi donaria un telèfon mòbil dels de tota la vida, sense accés a internet.

Finalment, en l'àmbit escolar, què faries per abordar l'addicció de molts adolescents al mòbil?
Impulsaria tallers d'educació en l'ús de les noves tecnologies, per exemple.

Moltes gràcies per l'atenció, David.