És una de les imatges més icòniques de la història del rock: el llamp que solca el rostre de David Bowie a la portada de l'àlbum Aladdin Sane (1973). El procés de creació d'aquesta foto i el misteri de l'atemporalitat que el caracteritza centren l'exposició que aquest dimecres obre les portes al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, amb l'única còpia que existeix del retrat entre els grans atractius que ofereix. "Va ser una sessió molt ràpida, i el meu pare va tirar només dos rodets perquè sabia el que volia", ha explicat durant la presentació Chris Duffy, fill de l'autor d'aquella mítica fotografia, Brian Duffy, coprotagonista d'aquesta mostra que podrà visitar-se fins al 25 de juny. Titulada Bowie Taken by Duffy, els seus responsables han explicat que està concebuda com "un viatge cronològic entre dues persones extremadament creatives que estaven destinades a trobar-se": el camaleònic artista britànic que va revolucionar la música dels anys 70 bevent de manifestacions molt diverses, com la moda, el teatre o la ciència, i qui va saber plasmar tot aquell univers a través del seu "irreverent" objectiu.
Una peça fora de mercat
Cinc van ser les sessions fotogràfiques que David Bowie i Brian Duffy van compartir entre 1972 i 1980, "anys daurats" en la producció de la camaleònica estrella del rock. Una dècada en què Bowie va assumir personatges tan celebrats com Ziggy Stardust, el Duc Blanc o el Pierrot de la portada del disc Scary Monsters (and Super Creeps) (1980). Va ser aquesta, justament, l'última col·laboració entre el músic i el fotògraf. A partir d'aquell moment, Bowie va arraconar el seu vessant més teatral i Duffy es va deslligar de la fotografia. L'exposició s'ha desenvolupat gràcies a la tasca de Sold Out en associació amb Nomad Exhibitions i Duffy Archive, de la qual han sortit més de 160 objectes originals. Molts d'aquests ítems, que mai s'han presentat al públic, no només ens descobreixen de prop la feina conjunta qua van fer, sinó el context històric i el moment del qual partien.
La imatge del llamp de David Bowie ha transcendit el seu context original, com la banana d'Andy Warhol
"El 1972 Bowie encara no era una superestrella, però així li ho va proposar el seu representant, Tony Defries, i sabia que el meu pare era qui aportaria aquest intangible especial", ha assenyalat Chris Duffy sobre la manera tan particular del seu progenitor de retratar altres estrelles com John Lennon o Michael Caine. Imatges de les sessions, música, videoclips, peces artístiques, fotografia "vintage" i moderna i impressions Chromaluxe de gran format es mostren juntament amb càmeres, àlbums, dibuixos, dissenys de vestuari. Però la peça més destacada de la mostra és l'única còpia original de la imatge de l'àlbum Aladdin Sane, la del llamp solcant el rostre de Bowie, de la qual han sortit totes les altres reproduccions que s'han fet al llarg dels anys. "No té preu; normalment està guardada amb pany i forrellat", ha assenyalat Chris Duffy sobre una peça fora de mercat que compleix 50 anys des del moment en què va veure la llum per primera vegada amb la mateixa força de llavors.
Aladdin i una confusió meravellosa
Per al periodista musical Rafa Cervera, gran expert en l'obra i vida de Bowie, aquesta imatge "ha transcendit el seu context original, com la banana d'Andy Warhol", en part per com va saber anticipar-se al seu temps reflectint "la fluïdesa de gènere, esborrar les barreres entre identitats de gènere i assumir la possibilitat de reconstruir-les". "Per a mi és una imatge mística que ressona molt a tot el món, en part com una màscara mortuòria, amb aquesta serenitat. Planteja més qüestions que respostes, i aquesta és probablement la causa per la qual s'ha convertit en una icona cultural", ha reflexionat Chris Duffy.
Presentació de l'exposició Bowie Taken by Duffy / Foto: EFE (Eduardo Oyana)
Planteja més qüestions que respostes, i aquesta és probablement la causa per la qual s'ha convertit en una icona cultural
Va ser el seu pare qui va decidir fer més gran aquest llamp vermell, que reflecteix una ambigüitat no només sexual sinó també mental, com reflecteix el mateix títol de l'àlbum, que al seu torn va sorgir d'un equívoc que ell va provocar. El títol original del disc era A lad insane (Un paio boig, en català), però el fotògraf va entendre Aladdin sane (Un Aladdin assenyat, és a dir, just el contrari) i així es va quedar.