El doctor en Biologia i divulgador científic David Bueno ha estat el guanyador del 57è Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana amb l'assaig L'art de ser humans, un reconeixement convocat per l'editorial Destino que s'ha donat a conèixer aquest dilluns en el tradicional sopar literari de la nit del dia de Reis a l'Hotel Palace de Barcelona.
En la mateixa cerimònia també s'ha descobert el 81è Premi Nadal de novel·la en castellà, que ha estat per al periodista i escriptor argentí Jorge Fernández Díaz amb la novel·la El secreto de Marcial. Els guanyadors han pres el relleu de La Germandat de L'Àngel Caigut, del periodista Jaume Clotet, i Bajo tierra seca, de César Pérez Gellida, guanyadores de l'edició del 2024 dels premis Josep Pla i Nadal, respectivament.
📚Jorge Fernández Díaz guanya el Premi Nadal amb la novel·la El secreto de Marcial
Una gala, la d'aquesta nit, en què també s'ha descobert el 81è Premi Nadal de novel·la en castellà. A més s'ha commemorat el centenari del naixement d'Ana María Matute, guardonada amb el Premi Nadal 1959 i nom "fonamental" en la història de Destino i les lletres castellanes de l'últim segle.
Un pla de premi
David Bueno ha estat el guanyador del 57è Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana amb l'assaig L'art de ser humans, albíxera que ve acompanyada d'una dotació de 10.000 euros. Cal destacar que, després d'anys en què el Pla reconeixia principalment el gènere de la novel·la, enguany el guardó torna a premiar un assaig.
L'obra del doctor en Biologia i divulgador científic barceloní, que es va presentar al premi rere el pseudònim de Carro de foc i el títol provisional de Quan l'ésser humà es desperta, és un viatge a través de les arts, la neurociència i l'educació, escrit amb el desig d'establir ponts de diàleg i connexió entre les ciències i les humanitats, per així despertar "l'homo artisticus" que, en paraules de Bueno, tots portem dins. Una visió i treball en global entre totes dues disciplines que ens permetrà construir una societat més justa, plena i rica.
David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en biologia i professor investigador de la secció de Genètica Biomèdica Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Des del 2019 que dirigeix la càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera del món dedicada exclusivament a aquest camp. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional i acadèmica principalment a Barcelona, però també ha estat professor investigador de la Universitat d'Oxford i ha fet estades a l'European Molecular Biology Laboratory de Heidelberg, a Alemanya, a la Universitat d'Innsbruck, a Àustria, i al Cold Spring Harbour Laboratory de Nova York.
Més enllà de la seva faceta acadèmica, ha publicat més de seixanta articles científics en revistes especialitzades i un gran nombre de llibres de divulgació i assaig, entre els quals destaca El cervell de l'adolescent (2021, Rosa dels Vents) que ha estat guardonat amb el Premi Zimbelli 2023 a Itàlia.
Juntament amb el relat premiat, el jurat, format per Laia Aguilar, Montse Barderi, Jaume Clotet, Manuel Forcano i Glòria Gasch, també ha volgut destacar 4 novel·les finalistes entre les 40 presentades, originals provinents de tot l'àmbit de parla catalana; obres, principalment, vinculades als gèneres de la novel·la històrica, narrativa memorialística i intimista, dietaris, obres d'assaig, de gènere fantàstic i thrillers. Els quatre títols finalistes han estat L'altre Gaudí. Novel·la biogràfica de Lluís Llurba Gallisà; Sonata d'una dama, de Karme de Villena (pseudònim); La font muda, de Jordi Fraginals (pseudònim); El dia que em vaig enamorar de la waterpolista, de Jordi Romeu Carol (pseudònim).
Història d'un premi
Organitzat per l'editorial Destino, la mateixa que va publicar bona part de l'obra de l'escriptor empordanès, va ser l'any 1968 quan es va concedir per primera vegada el Premi Josep Pla, molt probablement el premi literari més rellevant en llengua catalana. En aquella primera edició, el reconeixement va ser per un joveníssim Terenci Moix, que va endur-se el guardó per la seva novel·la Onades sobre una roca deserta. Des d'aleshores el Josep Pla, premi obert a tota mena de gèneres: novel·la, conte, relat, llibre de viatges, memòries, biografia, diari..., i actualment dotat amb una albíxera de 10.000 euros, ha estat la plataforma d'enlairament d'alguns dels noms més importants de les lletres catalanes contemporànies, entre altres Baltasar Porcel, Teresa Pàmies, Maria Mercè Roca, Àlex Susanna, Miquel de Palol, Empar Moliner, Sebastià Alzamora, Melcior Comes, Gaspar Hernàndez, Llucia Ramis o Marc Artigau.