Fa poc més d'una setmana es va estrenar el tràiler oficial de Els anells de poder, la sèrie d'Amazon Prime sobre la segona edat de la Terra Mitjana d'El senyor dels anells. Els fanàtics de la saga de J.R.R. Tolkien esperaven les primeres imatges amb altes expectatives i fins i tot nerviosisme, però l'eufòria inicial va derivar ràpidament en una allau de queixes i mostres d'indignació sota l'argument que el teaser mostrava realitats infidels al relat original sense respectar els cànons de l'autor. El motiu? En ell apareixen un hòbbit porto-riqueny i una princesa nana negra.
Aquesta és l'última d'una llarga llista de polèmiques sobre canviar el color de pell dels protagonistes d'algunes franquícies, un fet que anys enrere ja va passar amb el canvi de gènere: Ocean's 8, Las Cazafantasmas o la possibilitat que James Bond fos interpretada per una dona per primera vegada va remoure els pilars d'un cinema exageradament androcèntric. Després d'aquesta mediàtica transgressió dels rols hegemònics, la qüestió racial va agafar el relleu del debat perquè els relats no eren creïbles– un argument que no es va tenir en compte, tanmateix, quan Cleòpatra (nascuda a Egipte) va ser interpretada per la nord-americana Elizabeth Taylor o Ben Affleck va donar vida a Tony Mendez a Argo, un agent de la CIA d'origen mexicoamericano. Malgrat tot, fa un parell d'anys es va confirmar que l'adaptació real de la Sireneta, pèl-roja i de cutis blanc, la protagonitzaria l'actriu i cantant negra Halle Bailey o que la versió teatral de Harry Potter tindria una Hermione Granger racialitzada, però els exemples ja venien de llarg: el doctor Robert Neville de Soy Leyenda interpretat per Will Smith era un caucàsic d'ulls blaus a la novel·la de Richard Matheson i en l'última trilogia de Spiderman se li va donar el paper de Mary Jane Watson a Zendaya.
El repartiment inclusiu de Els anells de poder, la sèrie d'Amazon Prime sobre el món d'El senyor dels anells, va ser criticat per molts fans de la saga. / Amazon Prime
Que les persones racialitzades estan infrarepresentades en el cinema és un fet: segons dades del centre d'estudis Annenberg Inclusion Initiative que va fer una anàlisi de 1300 pel·lícules populars de la indústria hollywoodiana entre els anys 2007 i 2019, només en un 34,3% d'elles surten personatges racialitzats amb diàleg, davant el 67,7% dels personatges blancs. A falta de referents de minories ètniques a les grans produccions, convertir personatges històricament blancs en protagonistes negres s'ha tornat una obsessió per a gran part d'una indústria cinematogràfica i televisiva que vol sacsejar-se el racisme de les espatlles però amb les mateixes mans, perquè les històries continuen sent escrites pels mateixos.
Armando Buika: "La meva mare se'n va anar als 10 minuts de la pel·lícula - Palmeras en la nieve - perquè està explicada des d'un prisma que no és real, i és necessari que nosaltres tinguem la capacitat d'explicar la nostra historia"
Aquesta pràctica, mal anomenada black washing per la seva comparació amb el white washing (que personatges d'una altra ètnia siguin interpretats per actors blancs), busca aquest rentat de cara perquè no hi ha veus racialitzades que puguin crear històries pròpies. Ho explica molt bé Armando Buika, que fins i tot ho ha comentat amb Disney o Netflix. "Entenc l'intent de la indústria d'intentar corregir l'error, però per què convertir personatges ja escrits canviant el color de la pell? Hem de crear personatges nous i deixar els que ja existeixen tal com estan, i això passa per tenir creadors negres". Ell és actor i fundador de la plataforma The Black View, una organització que lluita per visibilitzar la feina i la presència d'actors, guionistes, directors o productors negres dins de projectes audiovisuals. Quan Armando va començar al món de la interpretació, els únics papers que li permetien fer eren de manter o de guardaespatlles, estereotips amb què no se sentia identificat. "Si jo soc reflex d'aquesta societat i jo sé que existeixen metges, arquitectes, advocats negres... per què jo no puc interpretar-ne a un?". Allà es va adonar que amb prou feines hi havia representació en la ficció espanyola i va crear l'organització.
Jessica Sala, membre de l'Associació Guineo-Catalana, també va créixer com espectadora mirant sèries o pel·lícules en les quals amb prou feines sortien persones negres i, quan ho feien, era en ficcions estrangeres. "Jo em sentia zero representada en la meva societat, si buscava una sèrie o un cinema de proximitat, allà no hi havia ningú; la meva carència màxima ha estat que quan jo veia una sèrie catalana no veia ni un personatge corrent que fos negre, tots estaven estigmatitzats", explica. Però Jessica intenta veure el black washing com una primera part positiva - encara que insuficient i molt residual - en la lluita per la igualtat racial, sobretot com una oportunitat real perquè els nens no blancs es puguin sentir representats i pertanyents a la societat.
Jessica Sala: "La meva carència màxima ha estat que quan jo veia una sèrie catalana no veia ni un personatge corrent que fos negre, tots estaven estigmatitzats"
Inclusió o façana? El que es llegeix entre línies, i tant Sala com Buika coincideixen, és que els remakes negres perpetuen la discriminació de col·lectius minoritaris perquè només expliquen una part de la història. A la pel·lícula Palmeras en la nieve, basada en la novel·la de Luz Gabás, es va perdre l'oportunitat d'explicar el testimoni duríssim de l'esclavitud i el colonialisme a Guinea Equatorial perquè es va convertir en una altra història d'amor. "La meva mare se'n va anar als 10 minuts de la pel·lícula", explica Armando, "perquè està explicada des d'un prisma que no és real i és necessari que nosaltres tinguem la capacitat d'explicar la nostra història. Les dues perspectives poden conviure sempre que tinguis una visió global del que està passant, i això no està passant si no comptes amb nosaltres".
En la versió teatral de Harry Potter, Hermione era negra. / CC
El fundador de The Black View és molt crític amb l'Acadèmia de Cinema, amb qui porta anys conversant per revertir les actuacions i decisions que es prenen des de la màxima institució del cinema en l'estat perquè ni ell ni molts artistes negres no se senten representats en ella. "I és el peix que es mossega la cua; com no hi ha personatges i papers per als actors racialitzats prou dignes com per optar a un Goya, no tenim presència en els premis. És terrible". Per a Jessica, aquesta representativitat no només és necessària sinó obligatòria, perquè la pluralitat - com la paritat - es contempla en la Llei d'Igualtat.
Amb la generació massiva de continguts, les minories ètniques o de gènere han vist una nova oportunitat per treballar: les plataformes són un bullidor de sèries i pel·lícules on es pot trobar gairebé de tot, i aquesta és també una escletxa perquè les persones racialitzades puguin fugir de papers estereotipats sense temor de ser absorbits per la perspectiva hegemònica. Fins i tot en les tasques de doblatge, on els actors negres també han estat històricament relegats a doblar únicament personatges interpretats per negres – el 2020, l'equip de Los Simpson ja va anunciar que la sèrie no continuaria comptant amb actors blancs per interpretar la veu de personatges no blancs, en el que van considerar una aposta clara per la diversitat racial. Ara i juntament amb Netflix, The Black View ha preparat un taller de veus de doblatge amb la idea que els actors racialitzats puguin posar veu a qualsevol persona. Hi ha millores però saben com està el pati: encara que cada vegada més multinacionals s'enorgulleixin de tenir departaments de diversitat i inclusió, tots estan dirigits per persones blanques.