Les obres de la nova Casa de les Tres Cultures de Tortosa han posat al descobert un mausoleu romà amb tres difunts. Els arqueòlegs no descarten que pugui indicar la ubicació de la necròpolis de Dertosa. "No ho sabem del cert i hem de cenyir-nos al que tenim, però ens diu l'experiència que les ciutats romanes tenien les necròpolis al camí d'accés, fora de la muralla, i és possible que a la zona en aquesta cota hi hagi més enterraments", ha dit Damià Grinyó, director de l'excavació. Els arqueòlegs daten la troballa del segle IV dC però les ceràmiques, materials i monedes que han aparegut a l'excavació ajudaran a confirmar-ho. D'aquest tipus de mausoleus de planta quadrada o rectangular se n'han trobat molt pocs a l'estat espanyol.

De la Dertosa romana se'n sabien moltes coses per testimonis documentals però s'havien trobat escassos vestigis físics, només algunes tombes en obres al nucli antic. Amb les obres de la plaça de la Catedral de Tortosa, la ciutat romana prenia forma amb la descoberta de part de la muralla i espais que podrien formar part del Fòrum, entre altres. La Dertosa de fa dues mil·lennis segueix ressorgint ara amb un mausoleu aparegut sota els immobles que s'han enderrocat per construir la nova Casa de les Tres Cultures, al Balneari del Procar, als Jardins del Príncep i a tocar del Call Jueu.

Possible ubicació de la necròpolis

Les obres del nou equipament cultural es van aturar quan va aparèixer una de les tombes i per problemes amb la capa freàtica. Les excavacions van descobrir, a tocar de dues tombes més, un petit mausoleu romà que podria indicar la situació de la necròpolis a l'antiga ciutat romana. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha destacat que els permet "conèixer una part important de la Dertosa romana. Coneixem la importància de la Dertosa romana però no teníem elements per a mostrar-ho".

A les tombes hi havia tres difunts: dos adults d'entre 35 i 40 anys i un infant d'entre 9 i 12 anys. Els antropòlegs intentaran ara concretar el sexe, l'edat, possibles malalties o patologies, amb estudis al laboratori que podrien durar dos anys. El mausoleu és de planta rectangular, amb dos de les tombes fetes amb encofrats de morter de calç i pedra i una tercera tomba lateral secundària segellada amb caixa de teules.

Pels claus de ferro i bronze que s'han trobat, es corrobora que els cossos havien estat enterrats en caixes de fusta. També ha aparegut una gerra d'ungüent al costat d'un dels cossos, un element poc habitual en una etapa, el segle IV dC, en què l'Imperi Romà s'havia cristianitzat. La datació s'acabarà de definir a través d'unes petites monedes que s'han trobat incrustades al morter dels murs.