Un grup de científics ha descobert un passadís de nou metres de llarg a prop de l'entrada principal de la gran piràmide de Kheops, i això podria portar a més descobriments, segons han anunciat aquest dijous en un article a la revista Nature. El descobriment s'ha fet gràcies al projecte Scan Pyramids que des del 2015 utilitza una tecnologia no invasiva que inclou termografia infraroja, simulacions 3D i imatges de raigs còsmics per observar l'estructura de la piràmide.

El cap del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, Mostafa Waziri, ha indicat que es tracta d'un passadís inacabat que probablement es va crear per redistribuir el pes de la piràmide al voltant de l'entrada principal, que està a gairebé 7 metres de distància, o a una altra cambra o un espai encara no descobert. Després de dos anys de treballs, el 2017 els investigadors d'Scan Pyramids van descobrir un buit d'almenys 30 metres de llarg dins de la Gran Piràmide, que va ser la primera gran estructura interna que s'hi ha trobat des del segle XIX. Ara s'ha concretat, almenys en part, en el passadís de 9 metres.

La gran piràmide de l'esplanada de Gizeh és una de les estructures de pedra més grans del món, construïda fa 4.500 anys pel rei Khufu, fill del rei Snefru, a l'altiplà de Gizeh de la necròpolis d'Egipte. Avui la piràmide fa 139 metres d'alçada i 230 metres d'amplada, i es creu que està feta de diversos milions de peces de pedra calcària, cadascuna d'entre 1 i 2 metres d'altura. En el massís de pedra hi ha grans estructures internes, que estan connectades per passadissos estrets en direcció nord-sud a una distància d'uns 7 metres a l'est del centre de la piràmide. S'anomenen respectivament i de baix a dalt, la cambra subterrània abandonada, la cambra de la reina, la gran galeria i la cambra del rei, que és l'única sala construïda amb pedres de granit, inclòs un sarcòfag que està trencat. 

 

El pas excavat pel califa al-Ma'mun al segle IX des de l'eix central de la piràmide fins a la pedra de descens situada en la intersecció del passadís descendent i el passadís ascendent s'anomena corredor al-Ma'mun, i ara s'utilitza com a entrada de turistes. En el moment de la construcció de la piràmide, una llosa de pedra amb una estructura a dues aigües anomenada Chevron es va situar a la part superior de l'entrada. Aquesta estructura està lleugerament excavada a la superfície de la piràmide i es creu que originàriament estava amagada dins de la superfície. 

La piràmide de Kheops o Khufu és la primera piràmide de la història que utilitza una tècnica de Chevron per cobrir estructures internes i evitar que s'esfondrin. Podem trobar Chevron a la cara nord, al sostre de la cambra de la reina i a sobre de la cambra del rei. El procés de construcció de la més antiga de les set meravelles del món antic és un dels misteris arqueològics pendents de resoldre. El descobriment de noves estructures internes pot contribuir ara a saber més de com es va construir aquesta piràmide. La gran piràmide de Gizeh va ser l'estructura més alta feta pels humans fins que es va construir la Torre Eiffel a París l'any 1889. És la més gran de les tres piràmides.